Perfil: Dedicat a la política i a la docència

REDACCIÓ El polític i jurista català Jordi Solé Tura serà sempre part de la història d'Espanya en ser considerat com un dels set pares de la Constitució democràtica de 1978.

Brillant estudiant de Dret, en la facultat de Barcelona va aconseguir el Premi Extraordinari de la seva promoció, tot i haver estat sancionat amb la pèrdua d'un curs acadèmic per la seva participació en un acte contra el règim franquista.

Va compaginar la seva carrera acadèmica amb el compromís polític i el 1956 va ingressar en el llavors clandestí Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Aquesta militància el va obligar a exiliar-tres anys després a França on va servir a les files del PCE.

Les purgues que es van produir el 1964 el van allunyar del partit al costat d'altres distingits militants com Jorge Semprún o Javier Pradera. L'any següent, de tornada a Espanya va ser un dels protagonistes del conegut acte antifranquista celebrat al convent dels Caputxins de Sarrià.

Per aquest incident va ser expulsat de la docència universitària. Aquesta seria la primera d'una llista de detencions que el van portar a la presó durant una trista temporada. En els últims anys del règim franquista reingressar a les files del PCE i al PSUC va defensar les tesis de Santiago Carrillo properes a l'eurocomunisme.

La seva carrera institucional es va iniciar en ser elegit diputat per Barcelona el juny de 1977 i març de 1979. A les Corts Constituents, va ser elegit membre de la ponència de set diputats encarregats d'elaborar el projecte de la nova Constitució Espanyola. Poc després, entre el 78 i 79 va ser membre de la ponència encarregada d'elaborar el projecte de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

Les dissensions internes el van portar a abandonar la disciplina del PSUC i ingressar al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), partit pel qual va ser elegit diputat a la circuscripció de Barcelona a les següents legislatures, 1989, 1993 i 1996. Dins del grup socialista va exercir com a Ministre de Cultura del govern de Felipe González.

Durant el seu mandat ministerial, es va inaugurar el Museu Thyssen-Bornemisza i es va remodelar el Museu d'Art Reina Sofia.

Apartat de la vida pública des de 2004, any en què li van diagnosticar Alzheimer, es va fer pública la seva malaltia el desembre de 2007, quan el seu fill, Albert Soler, va anunciar la realització d'un documental, dirigit per ell i titulat "Bucarest. La memòria perduda "que tractava de l'Alzheimer.