Un calvari que dura deu dies

DDG El 29 de novembre va començar el viacrucis particular d'Albert Vilalta, Alicia Gámez i Roque Pascual. Els tres cooperants catalans de l'ONG Barcelona Acció Solidària que des d'aquell dia estan en mans d'Al-Qaeda.
El calvari començava fa deu dies quan els tres voluntaris eren segrestats a 150 quilòmetres de Nouakchott, la capital de Mauritània. Els segrestadors van aprofitar que el tot terreny en què viatjaven Vilalta, Gámez i Pascual tancava la caravana. Els seus companys no van poder fer res per evitar el rapte.
Des d'un primer moment l'ombra allargada d'Al-Qaeda es va relacionar amb el segrest. El mateix ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcava, així ho apuntava.
Mentrestant l'Audiència Nacional obria diligències, poques hores després del segrest,argumentant que es tractava d'un delicte comès contra ciutadans espanyols.

Ball d'informacions
Dos dies després del segrest, la cadena d'informacions confuses que es publicaven en alguns mitjans de comunicació en què fins i tot s'apuntava a un possible alliberament dels cooperants, obligaven el Govern a imposar l'hermetisme absolut al voltant del cas per evitar així un nou Alakrana, en què les filtracions als mitjans van aportar, segons l'Executiu, informació valuosa als segrestadors.
Tres dies després del segrest, la resta de cooperants que integraven la Caravana Solidària decidien continuar el trajecte cap al Senegal escortats per l'exèrcit de Mauritània. El mateix dia el president d'aquest país destituïa el responsable de la recerca dels tres voluntaris.
Després de dies d'incertesa, la branca del grup terrorista Al-Qaeda al Magrib s'atribuïa l'autoria del rapte dels tres cooperants.