CDC destrossa el catalanisme a perpinyà

ALFONS QUINTÀ Des del primer moment, la creació d'una sucursal de CDC a la Catalunya del Nord ha estat una nefasta pallassada. Ara i allà, el catalanisme està molt pitjor que abans, sense CDC.
Ahir, el setmanari Le Petit Journal detallava el darrer episodi del que és una comèdia barata. Ho vaig saber a la tarda quan ja estava escrivint una informació semblant. Celebro que els excel·lents companys i també bons amics d'aquella publicació s'avancessin.
Aquell setmanari titulava la seva informació amb molt d'enginy: "CDC, doble joc o doble jo?". Es referia a una operació duta a terme per CDC en relació amb les eleccions regionals franceses dels dies 14 i 21 del març. Consisteix a voler estar present en la llista socialista i també en la de la majoria governamental. Increïble, però cert.
De sempre, la CDC nord-catalana ha estat una aventura, capaç de totes les barbaritats. És el resultat de la conjunció de l'ara president d'aquella sucursal, Jordi Vera, antic dirigent de grups terroristes marxistaleninistes, i Felip Puig, dirigent de CDC, que obra acompanyat, ai las, del gerent de CDC, Germà Gordó. S'entén perquè l'operació no és gens barata. UDC sempre hi ha estat del tot en contra.
Políticament, allà CDC ja va començar amb un desastre electoral. Es va presentar a les generals franceses del juny del 2007 i va treure el 0,96 per cent de vots. Menys era impossible. Lamentablement, no es pot saber quants euros va costar aquell fracàs a la CDC central -la d'allí només gasta i molt- ni quina és la relació entre el metre quadrat de la seva seu i el nombre de militants, o de vots, atès que CDC disposa d'un immens i cèntric local a Perpinyà, on no hi ha mai ningú.
Segons una font que va parlar amb Vera, aquest diu que va poder contactar un moment amb Xavier Bertrand, dirigent del principal partit que dóna suport a Sarkozy. Li va demanar que posés en les llistes de la majoria governamental l'antiga alcaldessa de Salses, Marie Claude Grégoire. Bertrand s'hi va negar. L'organització de la majoria governamental en l'àmbit de Perpinyà no vol ni sentir el nom de Vera. Però l'exterrorista persevera a voler fer dobles, triples o quàdruples jocs. En aquests jocs, Felip Puig l'ajuda expressament, segons fonts ben directes.
A la vegada, Vera vol que CDC sigui present a les eleccions de març en les llistes dels Verds, Europa Ecologia. Però, a la vegada -em precisen diverses fonts extremadament fiables-, Vera intenta col·locar en aquesta llista antigovernamental un socialista que passi per ser una imposició de CDC. Es tractaria d'Alexandre Puignau, alcalde socialista del poblet de les Closes. És socialista, però Vera el vol col·locar com si fos de CDC.
En aquesta operació, com en gairebé tot el que fa, Vera obra en favor del clan socialista de Perpinyà, dirigit pel president del Consell General, Christian Bourquin, la seva companya Jacqueline Amiel-Donat i el nebot d'aquesta, Olivier Amiel. Puig paga, però mana Bourquin, no badem. Per "col·locar" de veritat un aventurer, a Perpinyà no hi ha ningú millor que Bourquin. Vera ja forma part del grup municipal de base socialista, amb Amiel-Donat i el seu nebot. Per constatar l'anticatalanisme rabiós del nebot val la pena consultar http://adpor.info/. És literalment esgarrifós.
A més, aquest clan socialista dóna suport totalment a l'actual president de la regió Llenguadoc-Rosselló, Georges Frêche, un socialista teòricament exclòs del partit. Frêche, antic dirigent maoista, va declarar que "els catalans em fan defecar", afegint: "parlen català i així ningú els entén a tres quilòmetres de casa seva".
ERC també té relacions amb els Verds francesos -a través de la mateixa organització regionalista que ha usat Vera-, i creu que pot col·locar dos candidats catalans en la llista verda Europa Ecologia. ERC no vol que hi hagi, gràcies a Vera, el que també consideren que és un socialista gens catalanista, que ni parla català, Alexandre Puignau. En canvi, ERC proposa dos militants catalanistes molt dignes. Són Hervé Pi, del moviment casteller, i Pere Manzanares, de la ràdio Arrels i de l'escola catalana del mateix nom.
Abans d'això, Vera ja havia fet mil maldats, com votar, com a regidor del grup essencialment socialista, contra la retolació en català i en contra de donar el nom de President Companys a un carrer.
Finalment, cal destacar que la CDC nord-catalana només havia assolit unes desenes de militants. D'aquests, trenta varen dimitir col·lectivament fa poc. Deu més pensen fer-ho d'aquí a pocs dies. Però no passa res. Des de Barcelona continuen arribant diners per finançar una ridícula i nefasta aventura que només ha danyat el catalanisme.