De Cruïlles a Montilla: 650 anys d´història

JORDI MORROSGIRONA
Què tenen en comú Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona, i José Montilla? Doncs que són el primer i el darrer, fins ara, president de la Generalitat. Entre ells hi ha una distància de 650 anys, els 650 anys d'història que ahir mateix es van complir de la constitució de l'anomenada Diputació del General (Deputació en el llenguatge de l'època), origen de l'actual Generalitat de Catalunya.
Un 19 de desembre com ahir, però del 1359, es va posar punt final a Cervera a la reunió de la Cort General de Catalunya, organisme format pels tres braços: l'eclesiàstic; el militar, integrat pels nobles, i el braç reial o popular, format pels representats de ciutats i viles. D'aquesta trobada, en va sortir la Diputació del General, un organisme que tenia la missió de recaptar els tributs que les Corts concedien al rei. Però el que havia de ser un organisme que ja s'havia creat en altres ocasions i que fins llavors es dissolia un cop acabada la seva funció va esdevenir, a partir d'aquest any, en un ens permanent que, amb els alts i baixos propis de la història, ha arribat fins als nostres dies. L'aparició de la Diputació del General fou el resultat d'un procés històric gradual que comprèn una setantena d'anys. Però després de Cervera les coses van canviar, el món era més complex. La corona catalanoaragonesa, governada pel rei Pere III El Cerimoniós, vivia una etapa de decadència econòmica i demogràfica sota l'impacte de la pesta negra del 1348. Calien diners per fer front a les necessitats reials, als nombrosos conflictes interns i guerres exteriors, i això exigia un esforç financer sostingut que va fer que la Diputació del General esdevingués un organisme que ha perdurat fins ara, tot i que aleshores no va ser d'una manera conscient ni volguda.
Però anem a pams. La Generalitat, tal com la coneixem ara, va ser creada per la Cort de Cervera per pagar l'exèrcit de la Corona d'Aragó, que en aquells moments estava en guerra amb Castella. És l'anomenada guerra dels Dos Peres, protagonitzada pel rei Pere el Cerimoniós i el rei Pere el Cruel de Castella. Guerra i tributs, doncs, tenen molt a veure amb el naixement de la Generalitat.
El primer pas, doncs, ja s'havia fet. El segon va arribar amb les Corts de Montsó del 1362-1363. Per mantenir l'exèrcit que defensava Aragó i València es crearen els impostos que es van anomenar generalitats. I calia que la Diputació del General ho gestionés. Com també l'emissió de deute públic decidit a les Corts de Barcelona-Lleida-Tortosa dels anys 1364 i 1365. Va ser el pas decisiu perquè s'assegurava, així, la pervivència d'una institució que ha acabat tenint un recorregut de 650 anys d'història. La guerra amb Castella es va acabar, però la Diputació s'havia consolidat. Fins i tot el 1413 se li va encomanar una nova i important missió: vetllar perquè es complissin i es respectessin les lleis. A partir d'aquí va tenir alts i baixos. La institució s'emmotllava a cada moment històric, però no va poder superar la derrota definitiva del 1714 davant Felip V. El Decret de Nova Planta va imposar el model centralitzador.
Dos-cents anys després d'aquesta derrota encara hi havia desig d'autogovern i, situats al segle XX, Catalunya va tornar a tenir una institució pròpia: la Mancomunitat. Era el 1914 i només va durar 10 anys, però va ajudar a mantenir el desig dels catalans de governar-se ells mateixos. Caldrà anar fins al 1931 per recuperar la Generalitat, llavors amb entitat jurídica, gràcies al triomf a les urnes del president Francesc Macià, a qui més endavant va substituir Lluís Companys. La Guerra Civil i la victòria franquista van truncar novament la història de l'autogovern. No va ser fins al 29 de setembre del 1977, amb el dictador mort, que es reconeixia Josep Tarradellas nou president de la Generalitat. Va tornar la institució pròpia dels catalans. Ara per quedar-se perquè, com diu l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté, "650 anys d'història suren per damunt de crisis, adversitats, guerres i dictadures... Segles i segles ho avalen".