Recentment ha dit que el PP ha de guanyar credibilitat per acostar-se als catalans. Pensa que la gent no creu el que vostès diuen?
No, és que el projecte del PPC ha estat moltes vegades distorsionat per altres forces polítiques i per molts tòpics. Jo crec que el meu repte fonamental era aproximar-me als ciutadans i fer que sentissin el nostre projecte de la veu de la gent del PPC. I així n'he donat instruccions als líders territorials. Això aquest any ha arrelat i la gent té una percepció molt millor del PPC.
Rajoy li va demanar, en l'última trobada del PP a Barcelona, un acostament cap al centre... Vostè ha dit que avui CiU és massa radical per pactar-hi, i el PSC ha considerat una "broma" pactar amb vostès. Com es pot lligar tot plegat?
Molt senzillament. El PP, des del congrés de València, va fer palesa una màxima molt important, que forma part dels partits de centre: la capacitat de dialogar amb tothom. Això ho hem volgut fer tant Rajoy com jo. Quan vaig assolir la presidència vaig tenir reunions amb tots els líders polítics catalans. Una altra cosa és arribar a pactes, que és més complicat. Però hem de tenir capacitat de diàleg perquè tots representem el poble de Catalunya i tenim l'obligació d'arribar a consensos. A un dels que més m'agradaria poder arribar és a un projecte per sortir de la crisi econòmica, i ara per ara no hi ha voluntat a la resta de partits polítics. Aquesta va ser la nostra proposta, hi incloïem el PSC i CiU.
Ha notat més receptivitat per part d'un partit que de l'altre?
És que això de la receptivitat es veu quan s'han d'assolir els pactes i un exemple n'és el País Basc. En plena campanya electoral no hi havia cap receptivitat del PSE i ara el senyor López és lehendakari gràcies als vots del PPE. La receptivitat es produeix quan s'assoleixen els resultats i quan el partit polític té voluntat de governar. Per això ara ens és indiferent el que diguin el PSC o altres formacions.
Quins ingredients calen per trencar el sostre de vidre electoral, objectiu fixat per vostè mateixa?
Això es fa acostant-se al territori, tenint un projecte de centre i moderació, molt català, però també en defensa d'una Espanya forta, i dient a la gent que nosaltres parlem dels problemes que els preocupen, i no d'altres temes com ara les consultes sobiranistes, o el debat de l'Estatut... Avui, la principal preocupació de la gent és la crisi.
Si hagués de triar, quin recurs preferiria que admetés el Tribunal Constitucional, el de l'Estatut o el de la LEC?
El que jo exigiria és que el Constitucional resolgui al més aviat possible el recurs a l'Estatut. Crec que és una anomalia política i institucional que estiguem més de tres anys per resoldre això. És inacceptable.
Catalunya no és una nació?
Respecto els que ho pensin, però jo no ho crec. Crec que és una nacionalitat històrica com es recull a la Constitució, i una comunitat autònoma de les més fortes.
Vostè mateixa ha dit que vol que cada vegada es parli més el català. El seu recurs a la LEC no ho contradiu?
En absolut, però alguns han volgut confondre-ho. El PPC, és clar que vol que el català sigui la llengua vehicular de les escoles a Catalunya. Però el que també vol és que els pares tinguin dret a escollir el castellà com a llengua vehicular. I que tinguem un model lingüístic cada vegada més competitiu i ric, i que tinguem una tercera línia, amb un altre idioma, per exemple amb l'anglès. Volem recuperar i sortir del fracàs escolar.
La nova llei del cinema vol garantir que la meitat de l'oferta sigui en català... Com el que vostès demanen amb la LEC...
No s'ha de confondre el debat. Aquesta llei pretén un intervencionisme en el mercat cinematrogràfic en què el PPC no està d'acord. Nosaltres estem d'acord amb la llibertat d'empresa. Les majors i les distribuïdores diuen que serà perjudicial i s'aguditzarà la crisi del sector.
Una altra llei en marxa fa referència a l'avortament. La Conferència Episcopal ha dit molt recentment que voldria que fos delicte. Què n'opina, vostè, que en algunes qüestions s'ha desmarcat del partit?
Estic totalment en contra de la llei de l'avortament que ha impulsat el govern socialista. Crec que no era una demanda social. El que s'hauria d'haver fet era controlar els mecanismes de la llei anterior que permetien que no se'n complissin els requisits. I no pas una reforma que permet a les nenes avortar a partir dels 16 anys sense permís dels pares. Estem atemptant contra el dret a la vida, i s'allunya els fills dels pares. Una nena de 16 anys no pot prendre begudes alcohòliques, però sí sotmetre's a una intervenció quirúrgica que la pot afectar i mata una vida.
No difereix del partit?
No. I és un error dels socialistes, perquè molts votants seus hi estan en contra.
És la primera dona a presentar una candidatura a la Generalitat de Catalunya. Com ho porta?
Vam presentar la candidatura al setembre. Hem canviat els motllos. Érem els últims sempre a treure candidat, ara hem sigut els primers, i els primers que presentem una dona, que és l'única dona presidenta d'un partit polític a Catalunya i, de moment, l'única candidata. Això és molt important, vol dir que demostrem les coses amb els fets, sense quotes i amb decisions de partit.
Montserrat Nebrera va acostar-se a l'empat quan lluitava amb vostè per encapçalar el partit a Catalunya. Ara sembla que podria liderar un partit a part. Quin sentiment li desperta tot plegat?
El que va ser evident és que als congressos provincials posteriors no va tenir cap representativitat. El que va succeir al congrés de Catalunya va ser un vot de càstig a com s'havien fet les coses des de Madrid, votant a favor d'una candidatura alternativa. Seguim treballant en el nostre partit, que és l'important, i no li donem cap interès ni atenció.
Nebrera va qualificar el PP de partit de perdedors...
És el principal partit d'Espanya i d'Europa en nombre d'afiliats.
Vostè més aviat vol ser guanyadora.
I tant. En les últimes enquestes, l'únic partit que puja tant en autonòmiques com en generals és el PP.
Sembla que després de les èpoques convulses Millo ha tornat la calma a Girona. El seu premi pot ser anar al capdavant per Girona a les eleccions catalanes del 2010?
Estic absolutament agraïda i molt contenta de la feina que està fent Enric Millo com a president de Girona. El partit s'està enfortint. No pateixi que Girona tindrà el millor candidat i el vindré a presentar com correspon.
Han augmentat els militants joves a Girona?
Sí. Han augmentat molt. A Girona en un any hi ha més de 140 nous afiliats, entre els quals, un percentatge de joves de més del 25%.
El desdoblament de la N-II, amb retards protagonitzats tant ara com en el govern del PP, s'acabarà algun dia? Quin és el problema?
El desdoblament de la N-II ha de ser, ara, una realitat. Si sóc decisiva a la Generalitat em comprometo a donar un impuls definitiu al desdoblament.
Encara necessita seguretat quan es mou pel territori català per pertànyer al partit a què pertany?
Només li puc dir que en un any i mig he notat un canvi substancial en el respecte de la gent. Veuen que les coses es fan de manera diferent.
Demani alguna cosa al 2010, políticament parlant.
Li demano un canvi immediat i ràpid per Catalunya. I que el PPC pugui ser-hi decisiu.
Quin seria l'ideal?
No és el moment de parlar de pactes, el més important és que nosaltres tenim una proposta sòlida econòmicament parlant. Abaixarem impostos, suprimirem el de successions, ajudarem la petita i mitjana empresa i crearem ocupació.
Algun objectiu a Girona?
Treure el major nombre de vots possibles i si podem doblar la representació seria ideal. Anem pel camí de fer-ho.
IMPRIMIR PÁGINA »
AUMENTAR TEXTO »
REDUCIR TEXTO »
