EN BARTU PASSA LA BARRETINA

L'articulista reflexiona sobre la necessitat de Muñoz d'obrir un compte per recaptar la fiança

XAVIER DOMÈNECH L'exalcalde de Santa Coloma de Gramenet, el Bartomeu Muñoz, Bartu, que és un dels principals imputats en el sumari del cas Pretòria de corrupció urbanística, ha aconseguit el mig milió d'euros de la fiança per sortir en llibertat a través d'un acapte popular. Els seus familiars van obrir un compte corrent i al cap de poc ja hi tenia dipositats cent mil euros. Quan es va divulgar l'import de la fiança i l'existència mateixa del compte, la quantitat va disparar-se i en un sol dia va arribar als 400.000 euros. Ahir al matí, l'advocat de Muñoz assegurava que ja s'havia passat, amb escreix, del mig milió requerit, i que se n'anava a dir-ho al jutjat perquè obrissin la porta de sortida de Can Brians al seu client. I va afegir que els diners s'havien aconseguit amb moltes petites donacions populars de gent de Santa Coloma i de companys del partit socialista, tot i la suspensió de militància.
Immediatament van saltar els comentaris d'estranyesa. Per què necessitava la solidaritat popular una persona que, pel que ha transcendit, disposa d'un patrimoni suficient? Els convergents Lluís Prenafeta i Macià Alavedra, imputats en el mateix sumari, no han passat la barretina entre els seus amics i companys, sinó que han anat al banc a negociar uns avals amb el seu patrimoni com a garantia. És que Muñoz no podia fer el mateix? És que vol passar per pobre?, es preguntaven ahir mateix molts comentaristes, amb un notable toc d'indignació a la veu. Potser vol que ens oblidem de la seva casa a la zona alta de Barcelona i del seu cotxe de luxe? Segurament que Muñoz té prou patrimoni per seguir el camí dels avals, però l'acapte popular té un valor afegit, de caràcter netament polític: es tracta d'afirmar que, malgrat tot, no està sol. Es tracta de projectar la imatge que centenars o potser milers de veïns de Santa Coloma de Gramenet tenen fe en el seu exalcalde, encara que els companys de consistori li hagin donat l'esquena. Es tracta d'escampar als quatre vents que molts companys de partit socialista creuen en la seva innocència, encara que la direcció del PSC se n'hagi apartat com d'un empestat. Aquest objectiu de l'acapte és igual d'important, si no més, que el d'aconseguir els diners sense haver de pagar interessos -els bancs en cobren, pels avals.
I de moment tots dos objectius semblen acomplerts: algun alt dirigent del PSC ja s'ha queixat del greuge comparatiu entre la presó que ha ha patit el presumpte innocent Bartomeu Muñoz i la llibertat de què encara gaudeix el confés Fèlix Millet.