president de diputació pagant fiança. cas pretòria

ALFONS QUINTÀ Imaginem-nos que els escàndols del Palau de la Música i del cas Pretòria haguessin tingut lloc al Japó. Allí molts pares, fills, germans, parents i amics dels afectats els haurien fet saber que no els hi adreçarien mai més la paraula, ni acceptarien que els implicats els parlessin.
Al Japó, a un adolescent que furti un llibre en una llibreria també li pot passar que els seus pares no el vulguin veure mai més. Podria explicar-ho amb detall perquè conec prou bé aquell país, que està en el lloc disset dels països corruptes del rànquing (establert de menys a més) de Transparency International. Espanya està gairebé el doble de malament que el Japó, en estar situada en el lloc trenta-dos. En el 2009, Espanya ha baixat quatre llocs en relació amb el 2008.
En els 31 països amb menys corrupció que nosaltres també es donen mesures de condemna social contra els corruptes. Aquest tipus de condemna pot ser, en la pràctica, més eficaç que la judicial, en el sentit de més dissuasòria.
Ara bé, cap d'aquells països pot aspirar avui a ser ben tractat per la cadena comunista de la Generalitat, TV3. Ans el contrari, són maltractats a partir d'allò, tan tronat arreu i tan bàsic a TV3, de "la lluita contra el capitalisme monopolista d'Estat".
Els Estats més honestos haurien de ser considerats models. Però la ultraesquerra que mana a TV3 els considera uns autèntics dimonis dels Pastorets. Hi ha Gran Bretanya, Estats Units, Alemanya, o sigui, "democràcies burgeses" per dir-ho en el que en privat encara és el llenguatge del "soviet" -excel·lent motiu trobat per un membre de la cúpula del PSC- que domina TV3.
Vegem quin són els Estats admirats pel "soviet" televisiu casolà i com estan quant a corrupció. Trobem Cuba en el lloc 61, Xina en el 79, Bolívia en el 120, Nicaragua en el 130, Veneçuela en el 162, etcètera. Amb models (o antimodels) d'aquest tipus s'entén que estiguem com estiguem i que TV3 sigui l'escòria repugnant que és. Per tant, tampoc ens hem d'estranyar que el president de la Diputació de Barcelona i altres càrrecs del PSC hagin gosat contribuir a la col·lecta organitzada per a pagar la fiança judicial perquè sortís de la presó, del pocavergonya Bartomeu Muñoz, implicat en el cas Pretòria i fins fa quatre dies alcalde socialista de Santa Coloma de Gramenet.
És d'aquelles monstruositats que no es poden deixar de denunciar. Com a molt mínim, la direcció del PSC hauria hagut de demanar que si algú decidia pagar ho havia de fer públic.
Però ben mirat tampoc no hauria servit de gaire. Per culpa de la nostra vil llei electoral, aquí les trajectòries personals dels polítics compten poc. Això ho saben tots els pocavergonyes, en particular els que ja han estat desemmascarats. En el cas Pretòria n'hi uns quants. Probablement seran els que aviat bramaran, per tapar la seva immoralitat amb cabòries politiqueres.
Aquesta farsa del pagament diguem-ne solidari -basat en una solidaritat de tassa de wàter- fa mal al PSC. Aquest partit, hauria de fer alguna cosa per, com a mínim, mostrar el seu desgrat.
Veurem què passarà en relació amb CDC. Tothom em diu que Macià Alavedra tindrà la dignitat de defensar-se només en el pla judicial, sense voler causar problemes al seu partit. No sembla que sigui així per part de Prenafeta. Aquest sempre ha estat una mera creació de Jordi Pujol, per no dir una perllongació d'aquest, usat per endinsar-se en terrenys que tothom - i més que res el mateix Pujol- sabia que podien implicar sorpreses, per dir-ho ensucradament. Ara Pujol pot utilitzar-lo per crear problemes a Artur Mas.
El marc posterior als dos escàndols recordats a l' inici és un desastre. S'havia d'haver aprofitat l'ocasió per fer una mica de neteja. No ha estat així. Amb la contribució del president de la Diputació al pagament de la fiança de Muñoz sembla que se'n fotin.
Estem en un país corrupte i no es vol anar a fons respecte a les causes, l'abast, els mecanismes i els beneficiaris de la corrupció. Mentre aquesta mancança no se superi continuarem fent el ridícul i perdent la minúscula cohesió social que ens pugui quedar. Realment, no som la Gran Bretanya, ni som el Japó, sinó que alguns bandits, com els del "soviet" de TV3, ens volen transformar en una Nicaragua o en una Veneçuela, països on, per cert, els oligarques de sempre, han passat de ser corruptes en els règims anteriors a ser-ho en els actuals.