DEMOCRÀCIA A XILE I COMUNISME A TV3

ALFONS QUINTÀ o es pot veure TV3 sense estar a l'aguait de per on te la fotrà el "soviet" -expressió ben justa sorgida de la direcció del PS - que hi mana. A més, si el tema sobre el qual està mentint -la seva actitud permanent- és Amèrica Llatina, llavors, com es deia abans, has de "collar el matxo" perquè baixen molles. Pot passar qualsevol cosa, menys que diguin una veritat.
Aquella part del món és la seva "comunitat imaginada" que diria Benedict Anderson. En general, en política internacional la repugnant TV3 va molt més enllà en falsedats que la TVE del franquisme tardà i, en concret, respecte a Amèrica Llatina el deliri comunista fa fretat.
En la primera volta de les eleccions xilenes, el dia 13 passat, el broc de TV3 va ser ben gros, enorme. El "soviet" no podia negar que havia guanyat la dreta, que, per cert, pot perdre a la segona volta, i no passaria res. Però això els babaus de TV3, entristits pel que consideraven una derrota personal, no estaven en condicions ni de preveure-ho.
El seu problema -i la meva satisfacció- és que a Xile guanyarà el candidat demòcrata de dreta o bé el candidat també demòcrata de centreesquerra. Tant li fa, perquè Xile va bé. Hi va precisament perquè allí no hi ha res de comparable a Chávez, al comunisme, a ERC, a Iniciativa per Catalunya ni, per descomptat, al "soviet" de TV3.
A Xile l'extremisme està derrotat. Crec que per sempre més. Mai no hi haurà ningú comparable al sinistre Salvador Allende, ni al sinistre Pinochet. Hi poden haver bons presidents de centreesquerra, com ho va ser Ricardo Lagos, o la presidenta sortint Michelle Bachelet, o un bon president de dreta, tampoc extremista. O sigui que estan molt millor que nosaltres. Si es prefereix, es pot dir que es troben com tots els països d'Europa, on els extremismes estan liquidats. Si això no fos així, Xile no hagués ingressat, fa ben poc, a l'OCDE, l'agrupació de països democràtics i desenvolupats, de la qual Xile passa a ser el primer membre de l'Amèrica Llatina.
La púrria comunista de TV3 és en una altra galàxia. El seu rotllo és que el setembre del 1970 va ser elegit un president d'extrema esquerra, Salvador Allende (1908-1973). Havia obtingut només el 36,2 per cent del vot popular, contra un 34,9 per un altre candidat i un 27,8 per un tercer aspirant, tots dos, demòcrates. Malgrat que tenia un discurs de provocació i de ruptura, el legislatiu, seguint una tradició va escollir Allende.
Segurament va ser un gran error, perquè Allende i llavors (no pas ara) el seu partit, el socialista, estava enfollit, molt més que el partit comunista. La seva política era avanzar sin transar ("transaccionar", o "pactar" diríem en castellà d'Espanya). Més clar, l'aigua: el seu model era el revolucionari de Lenin de l'any 1917, totalment minoritari. Ho era a Xile aleshores com a Rússia, en les eleccions a la Constituent, encapçalades per Lenin, en les quals el partit comunista no va assolir ni el 25 per cent del vot.
Perquè quedés clar el seu sectarisme foll, Allende, en el seu discurs d'investidura va gosar dir que "no seré el president de tots els xilens". Va afirmar, clar i net, el contrari del que solen dir, com una jaculatòria, en la investidura, gairebé tots els presidents de tots els Estats democràtics.
L'efecte va ser desastrós i les seves polítiques, també. Això va portar a un cop d' Estat -que, per descomptat, cal condemnar- i al seu suïcidi, que durant anys es va voler amagar, dient que havia mort combatent.
No sabria dir res de bo del general Pinochet, però tampoc d'Allende. Aquesta és l'opinió feliçment dominant a Xile, on hi ha un rebuig dels extrems i una recerca de ponderació i l'equilibri democràtics. Esquerra i dreta estan totalment en aquesta línia.
Ho va acreditar de forma molt clara el president de centreesquerra Ricardo Lagos. Quan va prendre possessió, el gener del 2000, va afirmar en el seu discurs d'investidura, "seré el president de tots els xilens". Tothom va entendre la seva contraposició respecte a Allende. Durant deu minuts els aplaudiments de tothom, de dreta, d'esquerra, varen estar interrompent el seu magnífic discurs inaugural.
El nou president xilè, sigui de dreta o d'esquerra, amb tota probabilitat repetirà el que va afirmar fa nou anys el president Lagos. En tot cas, el que sí que és segur és que ningú no farà seves les sinistres paraules d'Allende, gens enyorat a Xile. Però, això sí, adorat per la caverna soviètica de TV3.