Haití i la irresponsabilitat casolana

ALFONS QUINTÀ Ni tan sols un drama com el d'Haití no porta els molts bàrbars que patim en aquest país a posar una mica de seny. Penso, en primer terme, en el bisbe imposat a Sant Sebastià, José Ignacio Munilla. Va gosar dir que "hi ha mals més grans" (que l'actual desastre a Haití) com "la nostra situació espiritual".

Com va establir fa molts anys la jurisprudència del Tribunal Suprem, les paraules cal entendre-les en el seu sentit normal. O sigui que no té cap excusa. Unes seves declaracions posteriors, plenes de fum vaticanista tronat, encara varen reblar el mateix clau.

Ja calia tenir fetge per acceptar ser bisbe en una diòcesi on no l'accepta el 77 per cent del clergat, ni la immensa majoria de la població. La seva arribada ha estat una maledicció per un País Basc on només l'Església podia dur a terme -un cop ETA hagi deixat de matar, mai abans- una feina de pacificació. El tema també recorda la vergonya mundial que encarna l'Església Catòlica en no permetre als seus fidels ni tan sols elegir els seus bisbes. Cap luterà no ho pot entendre, ni cap autèntic demòcrata tampoc.

Un escriptor molt anticolonialista, Alain Ruscio, ha escrit que "el colonialisme és la fase més aguda d'aquesta malaltia anomenada paternalisme". Té raó. S'hi pot afegir que hi ha paternalisme de dreta i paternalisme d'esquerra. Munilla exemplifica a la perfecció el primer. És així i es morirà sent igual. Si la seva pròpia "situació espiritual" el porta a ser com és, cal ser-ne l'antítesi.

Quant a paternalisme d' esquerra, el drama d' Haití ha encetat, només a casa nostra, una gran cursa. Hi ha excel·lit la sempre inefable vicepresidenta Fernández de la Vega. Veure-la arribar a Haití amb un vestit molt adient per anar a un còctel a un hotel de cinc estrelles deixava astorat. Superava totes les relliscades que, en aquest terreny, ha dut a terme Carme Chacón. Portava pantalons molt cenyits, brusa i jaqueta, tot "dernier cri", així com unes botes de talons. Realment, no té por de fer el ridícul, perquè ja hi està habituada. De fet, no fa res més.
Sempre respecte a Haití, la bestiesa mediàtica ultraesquerrana ha recuperat el seu entreteniment predilecte: donar la culpa de tot als Estats Units. És una cançó de l'enfadós tan ridícula que no val la pena ni comentar-la. Ho va fer, amb molt d'enginy el ministre d' Afers Exteriors francès: "és un tema pels que no tinguin res a fer".

Només un imbècil pot negar que la primera cosa que calia efectuar era posar en funcionament l'aeroport, del qual havia quedat destrossada la torre de control. Què no s'hagués dit contra els Estats Units si no ho haguessin fet?

Moratinos també tenia que fer de les seves. Fa pocs dies va sortir dient, en pla extremadament cofoi, que la majoria de residents espanyols s'havia salvat. O sigui que no tots. On té el cap? Si en aquestes temes humans tan elementals és té una manca de sensibilitat comparable a la del (malauradament i gens democràticament) bisbe Munilla, de què no es pot ser capaç en qüestions més complexes?

Espanya, i potser encara més Catalunya, són països on els seus polítics porten més lluny, i amb més cinisme, la instrumentalització de tot allò que no els afecta personalment o directament. Veuen tota la política internacional, inclosos els desastres humans esparverants, com el d'ara Haití, en funció del seu melic.

En aquest terreny no hi ha massa diferència (excepte, eventualment, en l'ordre individual) entre els polítics de dreta i d'esquerra. Ara bé, els primers no solen donar massa lliçons de moral, mentre que els d'esquerra n'abusen.

Hi ha un exemple que acredita el que voldria exposar. Resulta que a Jean-Paul Sartre (1905-1980) un periodista li va demanar perquè no havia denunciat el Gulag soviètic, del qual reconeixia haver-ne tingut coneixement. "Ho vaig fer - va dir aquell gran cínic - per no desmoralitzar la classe treballadora francesa".

Aquí, Munilla, De la Vega i Moratinos saben que tots ja estem ben desmoralitzats. Una desmoralització que ha incrementat en veure com Espanya ha estat el país on s'han dit més bestieses sobre Haití. Ben mirat, no podia ser altrament. Si se sembra ignorància, mentides i demagògia es cull irresponsabilitat.