BARCELONA | EFE/EUROPA PRESS/DDG
L'Hospitalet de Llobregat, on viu Alicia Gámez, ha acollit amb alegria l'alliberament de la seva veïna més solidària, però sent, com ja va dir ella en tornar de l'Àfrica, que el seu segrest no havia acabat, ja que continuen captius dos cooperants catalans més i cal treballar perquè tot acabi bé.
Els veïns i coneguts d'Alicia Gámez estan contents i satisfets amb la seva tornada, com ho demostren els cartells que es van penjar a l'escola Montessori i a la parròquia de la Mare de Déu dels Desamparats de la Torrassa, celebrant el seu alliberament. Després de més de cent dies d'absència, una xifra que s'assembla a les condemnes de presó que imposen els jutges, Gámez va aconseguir dormir ahir a la nit al seu propi llit.
Més prima, amb ulleres i molt cansada, Alicia Gámez va expressar que la seva felicitat no serà completa fins que tornin els seus dos companys de captiveri, que continuen retinguts contra la seva voluntat. Potser Gámez va recordar la cita del pedagog català Rafael Campalans, que té un carrer dedicat prop d'on ella viu i en què una placa recorda la seva petició: "L'home lliure dins la terra lliure. Aquesta és la nostra afirmació i el nostre ideal".
Crida a la prudència
El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, va avisar que "atribuir-se mèrits" per l'alliberament de la cooperant Alicia Gámez pot perjudicar les negociacions per alliberar els dos cooperants que segueixen segrestats, els catalans Roque Pascual i Albert Vilalta.
D'altra banda, la secretària d'Estat de Cooperació, Soraya Rodríguez, va insistir que el Govern no havia pagat rescat per l'alliberament de Gámez i va demanar que es respecti la línia de "discreció i prudència" de l'Executiu.
