ALFONS QUINTÀ
"Les eleccions (regionals franceses) de diumenge han encarnat l'enterrament del moviment polític catalanista a Catalunya Nord" va declarar ahir a aquest diari un destacat defensor de la identitat catalana a Perpinyà, Joan Miquel Touron. Llibreter i escriptor, Touron, de 50 anys, va rebre els premis Jaume I, atorgat en el Principat, i el Joan Blanca, concedit per l'Ajuntament de Perpinyà, ambdós pel seu activisme catalanista.
És impossible contradir-lo. En efecte, en el departament que té per capital Perpinyà va guanyar, amb un 30,01 per cent dels vots, l'anticatalà confés Georges Frêche. És un socialista enfrontat a la direcció del seu partit. En el conjunt de la regió Llenguadoc-Rosselló ( que inclou Catalunya Nord) Frêche va assolir un 34, 28 per cent. L'abstenció va ser d'un escandalós 50,2 per cent. A tot l'Estat, amb les excolònies integrades, fou del 53,6 per cent.
Frêche és un demagog, autor d'injúries racistes i un vell maoista que mai ha renegat del genocida xinès: encara té un bust de Mao a la seva taula de treball. Va portar de Suïssa a França finançament xinès per a organitzacions marxistaleninistes gales. També va ser el millor amic polític francès de Pasqual Maragall.
Frêche ha insultat reiteradament i genèricament als catalans, del quals, entre altres grolleries, ha afirmat que "em fan defecar". Mai no ha presentat ni la més minúscula excusa. A Catalunya Nord, Frêche només ha recollit un quatre per cent menys de vot que en el conjunt de la regió. Ha estat tractat pitjor al departament que té per capital Nimes, on va assolir el 28,7. O sigui que el masoquisme és ben potent a Catalunya Nord.
No hi ha cap dubte que diumenge Frêche, president sortint, serà reintegrat en la seva funció. A la segona volta només es poden oposar a Frêche les llistes que han superat la barrera del deu per cent dels vots. Són dos, la Unió per un Moviment Popular (UMP, de Sarkozy) que va assolir el 19,63 per cent i el feixistitzant Front Nacional que va aconseguir un 12,6 per cent. La reserva de vots de Frêche és molt superior a la de la dreta. Ecologistes i l'extrema esquerra -comunistes ortodoxes i trotskistes, que anaven aliats però no van arribar al deu per cent- han manifestat que "s'ha de barrar el pas a la dreta". És una manera discreta de fer votar a Frêche. En canvi, la dreta democràtica no demana el vot feixistitzant, ni l'obtindria. Això és un gran element de reflexió atès que els trotskistes encara reclamen la "dictadura del proletariat".
A Catalunya Nord la llista socialista oficial anava en coalició amb la sucursal de CDC. Ha arribat en sisena posició, a la cua de la cua, només per damunt de les tradicionals i banals llistes personals. L'operació iniciada per Felip Puig, i irresponsablement assumida per Artur Mas, continua acreditant ser una nefasta pallassada. Les infinites maniobres del president nordcatalà de CDC, l'antic dirigent terrorista i comunista Jordi Vera, han contribuït a que no hi hagués cap opció catalanista en els comicis, excepte uns pocs membres de Unitat Catalana en la llista de la UMP. No seran elegits.
El 7 de desembre el mateix Artur Mas va efectuar, amb Vera, un viatge a Paris per parlar amb dirigents de la UMP. Volia col·locar en la seva llista a Vera. No admeteren a un exterrorista que, a més, encara ara, practica un aventurisme enfollit. Per ser en la llista electoral socialista, CDC ha pagat com a mínim 30.000 euros. CDC també va cedir, per servir de seu electoral, el seu gran, cèntric i car local, ben finançat des de Barcelona. Els socialistes varen incloure a quatre candidats de CDC, perfectament desconeguts, excepte Vera, que, per desgràcia seva, és conegut en el petit microcosmos catalanista.
En aquest reduït món, ara el gran temor és que, si Mas esdevé president de la Generalitat, Vera pugui multiplicar la seva llarga història de malifetes. "Si Vera, que ja rep molts diners de CDC, passa a rebre'n encara més d'una Generalitat presidida per Mas, fins i tot el concepte de Catalunya Nord pot desaparèixer en quatre dies, sota tones de vergonya", em diu en dirigent cultural catalanista. Afegeix: "Durant anys, si hagués viscut al Sud, hagués votat CDC. Ara, allí votaria qualsevol partit abans de CDC".
Políticament i moralment, el fet de confiar a Vera la sucursal nordcatalana de CDC sempre va resultar incomprensible als catalanistes del Nord. Després, les realitats electorals, que han confirmat el desastre fàctic de tota l'operació. Sola, mai CDC no ha arribat ni a un u per cent. Ara, tots els analistes creuen que la presència de Vera en la llista socialista oficial ha fet que aquesta no es beneficiés gens del rebuig generat per Frêche. En tot cas, veure, a la part externa del magnífic - i sempre buit - local de CDC de Perpinyà, cartells demanant el vot pels socialistes era tot un espectacle. No sembla que vagi a passar el mateix al Principat, d'aquí a uns mesos. Si amb aquest aventurisme foll CDC vol aclarir la política catalana, que baixi Sant Jordi del Cel i ho certiqui.