S'han de definir les novetats, relacionant-les amb dades conegudes, per poder situar-les en un context general. Complementàriament, cal evitar l'arbitrarietat consistent en el que vulgarment se'n diu "posar etiquetes", és a dir convertir les definicions inductives i certes en dogmes.

Apliquem les dues reflexions a l'ús del mot "soviet" com a definidor de la direcció de fet de TV3. És un ús que s'ha generalitzat en els darrers dies, en el marc de la crisi interna i externa d'aquesta cadena.

Anomenar "soviet" al poder real dins TV3 fou obra de diversos dirigents del PSC. En particular d'un d'ells, que és bon amic meu. Jo no el vaig ajudar ni gens ni mica. Fa molts anys que ell sap pensar tot sol, cosa que practica amb brillantor. La troballa acredita el seu enginy, així com el seu coneixement del comunisme i de la pitjor extrema esquerra.

Amb l'intent d'acreditar que no es tracta d'una etiqueta gratuïta, ni de una mera expressió enginyosa, apliquem al "soviet" de TV3 una regla periodística ben assumida en el món democràtic. Rep el nom de les "cinc W" per correspondre a les inicials en anglès de cinc preguntes a les quals ha respondre l'encapçalament de tota notícia: "What, Where, When, by Who( or to Whom), Why". És a dir: què, on, quan, per qui (o a qui) i perquè.

Per tant, comencem per exposar què és el "soviet" de TV3. Es tracta d'una agrupació de fet, no orgànica, ni estable, sinó dinàmica i sempre creixent. Controla molt efectivament tot el procés de producció informativa i també, en grau variable i en base a aliances, els processos de producció, i d'adquisició de produccions alienes.

El seu origen, la seva raó de ser i la seva finalitat real és mantenir una situació corporativa - i per tant també laboral i de poder - molt privilegiada. Com que són, com a molt mínim, marxistes, no s'han d'ofendre si se'ls defineix a partir dels seus excel·lents salaris, que no tenen parió en cap altre mitjà de comunicació. Quants d'ells podrien aspirar a guanyar una enèsima part del que guanyen on fos i fent el sabessin fer? Seria una magnífica pregunta per a qualsevol concurs televisiu.

La seva gran unió i la seva notable antiguitat en la mateixa trinxera fa que els canvis polítics - com els que hi pugui haver en les properes eleccions - els hi rellisquin. Creuen que ells són més forts i possiblement no s'equivoquin. Mentre tots els polítics han comès l'error de menystenir-los, ells prefereixen sobrevalorar-los, cosa que tàcticament i estratègicament sempre és millor, com deia ja fa 26 segles el meu admirat Sun Tzu.

Aquest gran estudiós de la guerra també els trobaria la gran habilitat de saber usar com a ciment de la seva lluita un magma ideològic: el marxismeleninisme, l'antiglobalització, el chavisme, el castrisme, la diguem-ne comprensió de molts terrorismes i, en definitiva, tots els extremismes que hi hagi avui i hi pugui haver demà.

Sempre és millor mirar-se al mirall i creure's que el mòbil és un mil·lenarisme, per fallit i vil que hagi resultat ser, més que no pas assumir allò de "la pela és la pela" i el poder de manar és el poder de manar.

Anem a l'"on". El seus principals fortins són els serveis informatius en general i la cadena d' informació continuada en particular. En el primer lloc hi destaca Rosa Marqueta. En el segon Manuel Raya. El seu déu és la teleologia, és a dir una visió finalista (o sigui ideològicament orientada) de tota novetat. Sempre s'anticipa la fi de la societat liberal i de l'economia de mercat. Aquest és l'element clau que acredita l'existència d'un "soviet" a TV3. Cal comparar el que emet amb la cadena que sigui, ben inclosa TVE. En follia col·lectivista, TV3 guanya sempre.

Ara li toca al "quan" va començar l'aixecada de camisa. Va ser ja durant els governs de CiU. El "cattocomunismo" sempre fou immanent al pujolisme. Ja en els seus inicis, era més fàcil contractar un periodista comunista o d'extrema esquerra que no pas algú mínimament proper al PSC. A més, què ha fabricat la Facultat de Ciències de la Informació de Bellaterra? I qui ha fet alguna petita cosa per estendre una mínima visió liberal en el camp de la comunicació? El pujolisme només ha tingut una visió utilitària i a curt termini del periodisme. Els resultats canten.

Respecte a "per qui" ja s'ha respost minúsculament. Pel que fa "a qui", caldria exposar el paper de les víctimes, és a dir els que veuen TV3, sovint resignadament. Se n'haurà de parlar aviat, detallant que resulta incomprensible com arriben a callar la majoria de persones i de mitjans, excepte, de sempre, aquest diari, que ha estat editorialment valent i clar, mentre que darrerament també ho ha estat La Vanguardia. Pel que fa a la darrera pregunta - "per què" ha sorgit un "soviet" a TV3-- també queda pendent per un altre dia una explicació específica.