Ahir em va trucar un destacat dirigent del PSC per a dir-me: "El teu article de dimarts al Diari de Girona sobre el "soviet" que mana a TV3 oblidava precisar que ara la cap d'aquell "soviet" és paradoxalment la persona que hauria d'exercir el poder institucional dins TV3, la seva directora formal i legal, Mònica Terribas".

Li contesto que té tota la raó, que ho sabia i que ho escriuré en l'article d'avui dijous amb el qual, com deia dimarts, concloc aquell paper. La font està convençuda de que el "soviet" i Terribas continuaran manant si CiU guanya les eleccions. Ara és ben cert que el PSC no controla TV3, inicialment cedida a ERC. A més, tots els poders polítics han de passar pel "soviet" i pels ens jurídics amb els quals aquest s'identifica: el Sindicat de Periodistes i el Comitè Professional.

Salvant grans distàncies (avui no hi ha milícies armades) quant a funcionalitat real, ho podem comparar amb el juliol del 1936. El poder institucional arriba fins a on pot i de la manera que pot. Montilla, com en el juliol del 1936 Lluís Companys, ha pogut fer ben poc i un eventual President Mas també podrà fer poca cosa, si ho intenta. Cal afegir-hi que el "soviet" no és una emanació de Terribas, sinó aquesta ha assumit que, per continuar on està, ha de respectar el poder del "soviet". Aquest ens de fet és la mare dels ous i el pare del que surt a la pantalla.

Tot intent de canviar res implicaria una reacció duríssima, per descomptat amb vagues, i amb un cost polític altíssim. Es pot establir una altra analogia, aquesta sincrònica, amb el poder decisiu que té el sindicat USTEC en l'ensenyament ( contra el qual Maragall ha pogut fer ben poc i els seus predecessors res de res) o amb el tema dels bombers, o el dels Mossos d'Esquadra. Però és a TV3 on les trinxeres del seu "soviet" tenen menys escletxes i un gran domi de tot el personal, malgrat que la derrota de la candidatura més radical del Col·legi de Periodistes, la inspirada per Pilar Antillach hagi afectat a la moral del "soviet". Antillach va ser clau, com abans Carles Francino, en la gestació del "soviet".

Per acabar l'article de dimarts em pertoca tractar "perquè" hi ha un "soviet" a TV3, és a dir un poder corporatiu cimentat per un magma ideològic d'extremíssima esquerra.

La primera raó que es veig és un "efecte mirall", expressió molt usada en francès i gairebé gens aquí. Es tracta d'obrar en relació - per oposició, o en coincidència - al que veus en un algú o quelcom proper, com si fos la teva imatge en el mirall. Així, pot dir-se que el totalitarisme feixista és un efecte mirall del totalitarisme comunista. Comparteixen una total manca d'escrúpols i la necessitat de domini social per part d'una minoria, mentre que manifesten objectius contraposats.

Aplicant-ho al cas TV3, puc acreditar documentalment, amb dotzenes de cartes meves, degudament passades pel registre, que Jordi Pujol sempre va voler una TV controlada políticament. Per què el Pujol de TV3 hauria d'haver estat diferent del d'Edigsa, Oriflama, Gran Enciclopèdia Catalana, Avui, Destino i "tutti quanti"?

Jo vaig ser el "ximple útil", com diria Lenin, que absurdament va pretendre fer una altra cosa. Vaig fracassar del tot i, pitjor encara, vaig fer mal, en atraure persones honestes al que era una trampa. Darrere meu hi havia un caçador (Pujol) titular de molts trofeus en la seva lluita contra la llibertat d'expressió. Ja he donat unes poquíssimes dades.

La politització manipuladora des de dalt va estimular la politització no menys manipuladora des de baix. Aquesta ha guanyat per golejada i no es veu qui, ni com, la pot desterrar. Terribas ho té clar i, a més, s'hi troba a gust. Només cal veure una sola de les seves entrevistes, o prèdiques. No és una liberal, ni una persona tolerant, sinó de poder pur.

En els darrers anys del pujolisme, també hi va haver, em diu una font, un discurs de pretesa modernització empresarial, imposat per Pujol i el seu entorn del moment. Va ser molt mal executat per Jaume Ferrús. Va resultar ser un gran desastre. Com que ningú es va dignar explicar què es volia, els treballadors de TV3 reaccionaren accentuant la seva ideologització esquerrana. Va ser un altre efecte mirall, per oposició.

Un èxit del "soviet" llavors naixent va ser el control de la política de contractació i l'establiment d'una unió estreta amb el Sindicat de Periodistes i el Comitè Professional, amb el vist-i-plau dels dos grans sindicats. Tornant a salvar totes les distàncies, ha acabat sent com si el Comitè de Milícies Antifeixistes s'hagués cruspit la Generalitat presidida per Companys. Per mil raons, Montilla i, en un futur hipotètic, Mas no semblen capaços de dur a terme uns altres i molt mínims "Fets de Maig" del 1937. Per tant, els germans Castro, Chávez, Hamas i l' antiglobalització continuaran sent les estrelles invitades preferides del poder fàctic i "soviètic" de TV3.