U

n total de 114.701 persones han votat en les tres onades de consultes sobiranistes que s'han fet a les comarques gironines. Es tracta del 23,36% dels que hi tenien dret, malgrat que els percentatges de participació han anat baixant onada rere onada (28,18% al desembre, 22,81% al febrer i 21,07% aquest abril). Tot i aquest descens, però, la xifra de participació a les comarques gironines es manté com la més elevada de tot Catalunya, on la mitjana se situa en un 20,88% (484.112 persones).

Les votacions del diumenge passat han deixat un regust agredolç entre els organitzadors de les consultes. Malgrat que el discurs oficial parla de satisfacció pels bons resultats obtinguts, en alguns casos hi ha la sensació que s'hauria pogut arribar més lluny. En el conjunt de Catalunya, la baixa participació obtinguda a localitats com Lleida, on només es va superar el 8%, o Reus, que es va quedar a les portes del 15%, ha demostrar que el moviment independentista no és majoritari a les grans ciutats.

La participació a Girona capital, en canvi, ha arribat a un 21,4%, una xifra situada per sobre la mitjana catalana del 25-A (17,4%) i que ha superat les expectatives, ja que els estudis previs pronosticaven un 16%. La comissió Girona Decideix en cap moment va voler fer un pronòstic de participació, assegurant que el més important és haver aconseguit fer la consulta, però el fet que només de 2 de cada 10 gironins acudissin diumenge a les urnes queda per sota de les expectatives creades en la primera onada, la del 13 de desembre, moment en què s'esperava una participació mitjana del 40%. En aquell moment, les expectatives ja no es van complir -la mitjana catalana va quedar fins i tot per sota del 30%-, i des de llavors els organitzadors ja no s'han volgut marcar nous llistons.

Els resultats de Girona ciutat, doncs, són elevats no només si es comparen amb Lleida o Reus, sinó també si es llegeixen al costat de ciutats com Salt o Figueres, on la participació ha rondat només el 15%. En ambdós casos, però, les comissions es mostren contentes perquè les seves expectatives eren molts baixes: són localitats amb un gran percentatge de població immigrada, que sol ser la més difícil de mobilitzar, i per això la capital altempordanesa, per exemple, havia calculat arribar a un 10%.

La capital de comarca que ha obtingut aquesta vegada un percentatge més alt ha estat Olot, amb un 26,48%. La consulta a la ?capital garrotxina estava ?organitzada per Alfons López Tena, qui ja havia obtingut un gran èxit a Vic (42%). Tot i això, ha estat Banyoles, que va votar el 13 de desembre, la capital gironina on s'ha aconseguit una participació més alta (32,19%).

Més enllà de les capitals, Vilaür (25-A) ha estat la població amb un percentatge de participació més alt de les tres onades, arribant al 63,41%. Roses (13-D), amb el 10,44%, ha estat la que ha recollit menys sufragis.