DES DE NOVA YORK, BEN A PROP DE L´ATEMPTAT FALLIT

ALFONS QUINTÀ Ahir va fer una setmana, passades les sis de la tarda, a Times Square, a Nova York, vaig passar a pocs metres d'on estava aparcat o estacionat l'automòbil on, mitja hora després, la policia hi va trobar material explosiu i incendiari, destinat a dur a terme una massacre. La circumstància no era gens personal. A aquella hora i sent dissabte, la cantonada del carrer 45 amb el lloc on coincideixen la Setena Avinguda i l'Avinguda de Broadway estava atapeïda de persones, moltes d'elles de fora de Nova York. Hi vaig passar anant a l'hotel on estava allotjat, el Mansfield. Aquest es troba a només a dues cantonades i mitja del lloc dels fets, en el carrer 44, entre l'avinguda de les Amèriques (o Sisena Avinguda) i la famosíssima Cinquena Avinguda, la més emblemàtica de Nova York.
Una altra mitja hora abans, també a la zona de Times Square, a unes tres cantonades, havia estat escoltant breument, i fent-ne fotos, a un minúscul grup de fonamentalistes musulmans. Repartien exemplars de l'Alcorà i llençaven, amb l'ajut d'un altaveu, grotescos improperis contra els Estats Units. Ho feien sense tenir un mínim sentit del ridícul i malgrat l'absoluta indiferència de les persones que passaven prop seu. En arribar la policia al cotxe-bomba, va ser restringit el pas a una gran àrea, com a justa mesura de precaució. Durant les hores en que la limitació va durar, la calma dels vianants va ser espectacular.
Els dies següents, vaig romandre a Nova York, en el mateix hotel. Vaig veure a amics, fer tot el que em calia fer i tenir el temps que allí sempre destino a comprar llibres. Com faig des de fa decennis, vaig anar a Barnes and Noble, Borders i la inefable i caòtica Strand, que, com indica la seva publicitat té realment 28.968 metres (gairebé 29 quilòmetres) de prestatges amb llibres, junt amb molts quilos de pols. Tant amb els amics amb qui vaig parlar com en tot el que vaig fer, la calma fou la nota dominant. Cap angoixa, cap por, sinó una radical confiança en que la societat ja està ben organitzada per a defensar-se.
En els mitjans de comunicació el gran heroi del dia va ser el venedor de samarretes -un vell afroamericà que pateix seqüeles de la seva participació en la guerra del Vietnam- que va avisar la policia. Quedava clar que aquell país té una immensa cohesió social, és a dir una forta coincidència psicològica i una gran integració organitzativa, malgrat que l'individualisme sigui un dels seus principis fundacionals. Un principi lògic si es té en compte el pensament dels pares de la pàtria -entre els que destaca en brillantor Thomas Jefferson- i la manera en què es va anar poblant un vast país, originàriament força inhòspit. No hi havia especulacions, ni esgarrifaments, sinó una gran confiança en les institucions. Els fets acreditaren que aquesta confiança era merescuda. Aviat el principal o únic malfactor fou detingut.
La primera sorpresa la vaig tenir en llegir a l'edició a Internet de Le Monde una informació -amanida de pura especu?lació- segons la qual els Estats Units estaven atemorits. Ai caram, el que dona l'antiamericanisme tronat d'arrel jacobina o comunista. Si els camps de blat fossin tan productius, tothom faria de pagès. El fumut d'aquest tipus d'alarmismes és que mai no pots arribar a saber si es confon el desig amb la realitat, o bé es tracta de mera ignorància, empeltada de cabòries tronades. Per aclarir-ho, hauries ?d'especular i barrinar com ho fan altres. Però me'n declaro incapaç. En tot cas, les dues bones notícies són que l'atemptat va fallir i que els Estats Units continuen entenent - com fa qualsevol amb una unça de seny - que la lluita contra tots els terrorismes és cabdal per a tots els tipus de llibertat.
Aquesta lluita s'ha de dur a terme arreu on es covi, munti, o financi el terrorisme, un tipus de crim que té nuclis durs i també zones grises. Aquestes, les caracteritzen persones o ideologies que troben excuses o justificacions al que són mers assassinats. De vegades, com podia haver succeït a Times Square, afectant a masses del tot innocents de persones. M'agradaria que aquí, algun dia, això es veiés tan clar com als Estats Units. Mentrestant, continuaré anant-hi sovint, respirant la pols de la increïble llibreria Strand i, si tinc temps, passejant per Times Square. Ho faré recordant una frase del president Franklin D. Roosevelt: "L' única cosa de la qual hem de tenir por és de la mateixa por".