Barcelona aprova la requalificació dels terrenys del Miniestadi

BARCELONA | EUROPA PRESS/DDG
L'Ajuntament de Barcelona va aprovar ahir la requalificació del Miniestadi del FC Barcelona després de 12 anys de debat -des de 1998-, període que el quart tinent d'alcalde d'Urbanisme i Règim Interior, Ramon García Bragado, va justificar perquè han passat "moltes juntes" pel club, i va reiterar que la nova que sorgeixi de les eleccions del 13 de juny haurà d'acceptar l'operació.
Amb els vots del PSC, CiU i ERC, la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) necessari per a la requalificació -7,6 hectàrees a Les Corts- va superar en el ple l'últim tràmit municipal abans de passar a la Subcomissió d'Urbanisme de Barcelona, que tindrà l'última paraula basant-se que el projecte s'ajusti a la llei, un "sí" definitiu que podria donar-se aquest mateix any.
En declaracions als periodistes, Bragado va dir que l'aprovació suposa abordar "una assignatura pendent" per obrir un espai que ja s'ha tancat. Va afegir que els ?equipaments esportius que es construeixin a Montcada i Reixac per compensar la pèrdua de terreny esportiu de les Corts serviran també per als barris barcelonins de Trinitat Vella, Torre Baró i Bon Pastor.
El segon tinent d'alcalde d'Acció Social i Ciutadania, Ricard Gomà (ICV-EUiA), va criticar que el motor del procés han estat "les exigències del Barça sobre l'obtenció de plusvàlues". Alberto Fernández Díaz (PP) va veure l'aprovació "amb tanta precipitació" sense sentit a pocs dies d'escollir-se una nova junta del Barça i, com Gomà, van veure insuficients els equipaments.
Ricard Martínez (ERC) va votar a favor perquè es garanteix el pla sigui quin sigui "la conjuntura política del FC Barcelona, de l'Ajuntament i la Generalitat".

Inevitable expropiació
Bragado (PSC), davant les reticències del seu soci de govern, ICV-EUiA, i els veïns que consideren que l'operació beneficia sobretot al FC Barcelona, va dir que tots han cedit, arribant a "un punt d'equilibri perfectament satisfactori", i va veure inviable l'expropiació d'uns terrenys privats d'aquestes característiques.
La pèrdua de terreny esportiu es compensarà en una zona entre la plaça d'Alfons Comín i Collserola amb 8.205 metres quadrats, 700 més que en l'aprovació inicial perquè es puguin instal·lar pavellons de grans dimensions; i en dos emplaçaments de la població veïna de Montcada: l'àmbit de Vallençana Baixa -30.562- i Pla de Reixac -43.545-. L'operació suposa edificar a Les Corts 153.000 metres quadrats de sostre -repartits entre 1.624 habitatges, tendes i sostre hoteler-, una desena d'equipaments -11.200 m2-, que segons l'Ajuntament resoldran el 53% de les necessitats del barri, i zones verdes -31.700 m2-. Dels 1.624 pisos, la meitat seran de protecció, als quals es dediquen el 40% del sostre per a habitatge -52.000m2-.
L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va intervenir al final de la discussió i va dir la importància que després de dotze anys de debat i dos de treball s'hagi assolit "un pacte de ciutat clarament positiu" tant per a la capital catalana "com per al mateix procés de transformació del Futbol Club Barcelona".