El Govern català ha tret les tisores per intentar reduir el dèficit. Més pressió fiscal per les rendes altes, desaparició d'entitats depenents de la Generalitat i postergació d'inversions en obra pública. Són alguns dels components que integren la recepta dissenyada per l'Executiu català per reduir el dèficit en 1.670 milions aquest 2010 fins a deixar-lo en uns 4.700. Les tisores, però, no han retallat cap conselleria i Catalunya és a hores d'ara la comunitat autònoma de l'Estat espanyol amb més departaments (14).

El president de la Generalitat, José Montilla, assegura que reduir el número de conselleries per retallar els costos seria una mesura "populista i cosmètica", tenint en compte que les eleccions catalanes es convocaran aquest any. Fonts del tripartit afegeixen que "reduir ara el número actual de departaments no seria eficient davant la proximitat dels comicis. Una qüestio que va haver d'afrontar al final de la passada legislatura, després de la sortida d'ERC del Govern i que va acabar amb majors complicacions i costos per només alguns mesos".

El Govern català seguirà, doncs, amb 14 departaments , set liderats per consellers del PSC, quatre d'ERC i dos d'ICV.

D'aquesta manera, Catalunya no seguirà els passos d'altres comunitats autònomes que sí han eliminat conselleries per reduir els costos. És el cas de les Illes Balears. El president d'aquesta comunitat, Francesc Antich, acaba d'anunciar una remodelació del seu executiu per reduir de 12 a 10 les seves conselleries com a mesura d'ajust davant l'actual context econòmic. Una reestructuració que arriba només tres mesos després que la ruptura amb Unió Mallorquina es traduís amb una reducció de 14 a 12 departaments.

Antich no és l'únic que ha decidit reduir el seu executiu. Destaca el cas de la comunitat de Madrid, on en els últims dos anys s'han reduït en un 60% el nombre de departaments passant de 15 a 9. Andalusia i Castella-La Manxa també han eliminat diverses conselleries com a mesura d'austeritat.

Ball de nòmines

Catalunya també és la comunitat autònoma que millor retribueix els seus polítics. El president de la Generalitat, José Montilla, tenia fins ara un sou brut de 169.446 euros, mentre que els consellers cobraven 127.737 euros. El Govern ha anunciat una retallada dels seus sous del 15%. La presidenta de la comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre (105.215 euros) també se situava fins ara entre els presidents autonòmics més ben pagats del país. Aguirre -que continuarà sent una de les més ben retribuïdes- ha decidit ara rebaixar-se el sou en un 15%, cinc punts més del que estableix el decret de Llei del Govern per fer front al dèficit, al considerar que els "servidors públics som els primers que hem d'estrényer el cinturó".

Molt per darrere de la taula de les millors retribucions, se situa el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que s'acaba de retallar el sou un 15% passant dels 91.982,4 euros anuals a 78.185,04 euros, el que significarà cobrar 1.150 euros menys al mes.