UNITAT SENSE MATISOS I INTERESSOS

XAVIER MARTÍ El Tribunal Constitucional (TC) ja ha dictat sentència sobre els recursos que planaven des de fa quatre anys sobre l'Estatut. La tardança del dictamen no és un fet casual. Les deliberacions entre els magistrats sovint han semblat més aviat un debat polític que no pas judicial. Agrupats en dos blocs gairebé monolítics -conservadors i progressistes- els membres del TC han fet la impressió d'estar més pendents de preservar la fidelitat a aquells partits que en van propiciar el nomenament que no d'una anàlisi exclusivament tècnica i jurídica del text estatutari.
A falta d'un estudi exhaustiu i de conèixer el contingut íntegre, tot indica que la sentència és el resultat d'un consens entre tots els magistrats per evacuar un text que pogués resultar assumible per a totes les parts. Aquesta tesi de la recerca d'un equilibri, explicaria que l'Alt Tribunal hagi deixat intacta, per exemple, la ?referència a la "nació" del preàmbul de l'Estatut i que, a corre cuita, hagi trufat el text redactat de referències constants a la ?"indivisibilidad de la nación española".
Passa el mateix amb el capítol referit a la llengua, del qual ha quedat preservat el model d'immersió lingüística a les escoles catalanes, però, al mateix temps, el tribunal assenyala com a anticonstitucional la referència a que el català serà "llengua preferent" per a les administracions i mitjans de comunicació públics. En canvi, el tribunal no ha guardat cap equilibri i ha assenyalat sense cap mena de matisació la seva oposició en els articles del text que fan referència a la magistratura, la bilateralitat i el finançament.
Sens dubte, la resolució ha retallat substancialment el projecte d'Estatut que els catalans van votar en referèndum i, conseqüentment, és natural que s'articuli una resposta que faci visible aquest malestar en defensa de la pròpia dignitat com a país i societat. No obstant, la sentència s'ha d'acatar, encara que no es comparteixi. Només des de la serenor i des del respecte per la llei estarem en condicions de dibuixar un nou camí que permeti, finalment, donar sortida a les legítimes ambicions de més autogovern.
Cal bastir una unitat de totes les forces polítiques, econòmiques, polítiques i socials, deixant de banda els matisos i els interessos particulars. A més, hem de recordar que la sentència arriba en un moment de gravíssima situació econòmica i resulta també imprescindible que Catalunya i Espanya no es distreguin totalment d'allò que és una necessitat de fer el possible per assentar les bases de la recuperació econòmica.
Així doncs, la situació actual exigeix unitat, serenor i, sobretot, mantenir unes ambicions ja expressades però que ara hauran de ser assolides per altres vies que, d'una manera menys vistosa, poden resultar igualment efectives.  És qüestió de posar-s'hi.