L´última auditoria del Palau de la Música obre la porta a noves imputacions

BARCELONA | AGÈNCIES/DDG
L'auditoria definitiva del Palau de la Música sobre l'espoliació soferta per la institució revela que Fèlix Millet i Jordi Montull van aconseguir desviar 35,1 milions d'euros i obre la porta al fet que hi hagi més imputacions per aquest cas, davant l'aparició de més factures falses per serveis no prestats.
Els actuals responsables del Palau van donar a conèixer ahir el contingut de l'auditoria definitiva sobre l'espoliació, just un any després que els Mossos d'Esquadra entressin al Palau i es destapés el milionari saqueig que ha tingut en suspens la política i la societat catalanes.
Malgrat que l'auditoria presentada ahir és la definitiva, la xifra final de l'espoliació podria ser superior perquè els responsables de l'estudi s'han trobat amb diverses limitacions a l'hora d'actuar, en no poder accedir a tota la informació que obra en poder del jutge, pel que serà l'informe dels perits d'Hisenda el que determinarà la xifra final.
De tots els diners desviats per Millet i Montull en els últims deu anys, 17,5 milions d'euros van ser desviats de la Fundació Palau de la Música, 13 de l'Orfeó Català i 4,6 del Consorci -del qual en formen part el Ministeri de Cultura, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona-.

"Modus operandi"
L'auditoria va revelar que Millet i Montull van aconseguir desviar deu d'aquests 35,1 milions d'euros exagerant la petició per aconseguir subvencions, tant públiques com privades, per reformar el Palau de la Música, ja que en deu anys van acumular 26 milions d'euros amb aquesta finalitat, si bé només 16 milions es van invertir realment en obres.
Aquest nou "modus operandi", en demanar un "sobrefinançament", explicaria per què els saquejadors confessos del Palau van poder dissimular durant tants anys l'espoliació sense que la minva econòmica afectés les obres de reforma de l'edifici modernista del Palau de la Música o a la qualitat musical dels artistes contractats, segons va explicar l'actual responsable del Consorci, Joan Llinares.
Segons Llinares, de l'auditoria es podrien desprendre noves imputacions relacionades amb el cas, ja que s'han detectat més factures falses pagades pel Palau a empreses que no van fer cap feina per a la institució o factures que es presentaven per al cobrament però no se satisfeien i s'utilitzaven per justificar subvencions públiques.
En aquest sentit, Llinares va ser molt gràfic en subratllar que l'informe presentat va permetre quantificar el forat econòmic que van deixar rere seu Millet i Montull, però que ara s'hauran de dilucidar les "terceres persones", a més d'ells, que es van quedar amb part dels diners.
L'auditoria, elaborada per Deloitte, posava de manifest les sis vies diferents que Millet i Montull van enginyar per desviar fons del Palau, a través de transaccions irregulars entre les entitats de la institució, sortides irregulars d'efectiu, pagaments per serveis que no es realitzaven o retribucions sense justificació.
A més, l'auditoria va permetre descobrir que Fèlix Millet i Jordi Montull van poder cometre delicte fiscal en defraudar més de 600.000 euros en concepte d'IVA, bàsicament amb l'emissió de factures falses dirigides al seu propi profit personal.
Amb vista al futur, els actuals rectors de la institució preveuen poder seguir recuperant part dels diners espoliats quan finalment el jutge passi a estar en possessió dels comptes bancaris que Millet tenia a Suïssa, així com quan s'embarguin preventivament les propietats detectades als exresponsables del Palau, que sumen un valor de 12 milions d'euros -si abans no se'ls avancen els bancs en cas d'impagament hipotecari-.
Transcorregut un any des que va esclatar l'escàndol, i a l'espera de l'evolució del cas en el seu àmbit judicial, el Palau iniciarà a partir de la tardor vinent una nova etapa amb la convocatòria d'eleccions de la seva junta directiva, que es regirà per una fundació en la qual hi seran representats l'associació Orfeó Català, el Consell de Mecenatge i les administracions públiques.