L´INDEPENDENTISME, UNA FLAMARADA VERBAL IMPRECISA

ALFONS QUINTÀ He intentat saber què pensaven les persones del meu entorn respecte a les flamarades verbals que han sorgit en relació a l'independentisme. La immensa majoria han manifestat que es tracte d'un foc d'encenalls que durarà quatre dies.
Per descomptat, aquesta minienquesta personal no té cap valor científic. Tanmateix, m'ha sorprès que cap dels preguntats hagi dit res de positiu pel que fa a requerir, aquí i ara, una secessió d'Espanya. No s'ho prenen seriosament.
Fa pocs dies un diari de Barcelona va publicar una enquesta que, aquest cop si, semblava seriosa. Afirmava que els partidaris de la independència serien un setze per cent.
Em costaria creure que pogués ser més que això. De fet, crec que en una situació real -és a dir a l'hora de votar de veritat- serien força menys. Entre altres coses, perquè llavors es pensaria en la personalitat concreta dels independentistes en carn i os. Això és el que em passa a mi: com més veig o sento a Puigcercós, a l'al·lucinant López Tena o a l'encara més al·lucinant López Bofill, més m'esgarrifa la idea d'una Catalunya en les seves mans.
López Bofill va dir fa poc que no estava per "la regeneració d' Espanya, sinó contra Espanya". Vaig quedar bocabadat. Jo estic per la regeneració d'Espanya, de Portugal, de França i fins i tot de Malàisia o d'Aràbia Saudita, o del país que sigui. És degut no només a raons intel·lectuals i morals - en concret per voler que arreu floreixin la llibertat i els drets humans- sinó també per interès. Qualsevol persona seriosa entén que la reforma en profunditat de tots els Estats àrabomusulmans és un condició imprescindible per a la nostre seguretat. O que badem? com deia molt sovint Josep Pla.
En un món globalitzat els versos del gran poeta Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) segons els quals "res no és mesquí, /ni cap hora és isarda" són més veritat que mai. Avui són molt més certs que no pas quan el món estava majoritàriament dividit en Estats-nació, model que ara ERC i Iniciativa voldrien aplicar a Catalunya. Com em deia fa pocs dies un gran historiador amic meu, si el món democràtic no es coordina millor acabarem sent una província de Xina. Ves a saber si això és el que ERC i Iniciativa voldrien per a una Catalunya teòricament independent.
En la història de la humanitat, tots els canvis importants, tant per millorar, com per empitjorar, han requerit prèviament avenços intel·lectuals ( en el cas de les millores), o bé llançaments de fum i de cabòries ( en els casos d'empitjoraments) sempre d'una certa entitat.
Abans de la Reforma hi hagué Martin Luther. Anteriors a la Revolució Anglesa del 1688 foren John Milton i John Lilburne.Thomas Jefferson i Benjamin Franklin varen precedir la Revolució Americana. Segles abans, Thomas More, Erasme de Rotterdam, Maquiavel i Dant havien estat previs al Renaixement.
En els exemples negatius, Marx i Lenin foren anteriors a la Revolució Russa, així com el socialista herètic Mussolini va ser previ al feixisme i finalment Hitler, Alfred Rosenberg, Otto Strasser i sobretot Oswald Spengler precediren el nazifeixisme.
Què és avui l' independentisme català? Quin ideari té? Quin tipus de societat vol construir? Estaria encantat de que algun dels seus preconitzadors ho aclarís. Podria ser per llogar-hi cadires.
De moment només sabem què són i què han fet ERC i Iniciativa i, amb franquesa, no ofereixen confiança ni per anar a fer un petit passeig junts. Prefereixo ni pensar el que seria llançar-se amb ells a una aventura sense cap ni peus, com la creació d'un Estat-nació en una Europa que, en una part considerable, ja ha superat aquell model.
ERC i Iniciativa diuen que no patim, que ells voldrien estar dins l' Europa unida. Ai caram, quina nova passió europeista, per part de dos partits que en el procés d'unificació europea només s'han dedicat a posar bastons a les rodes. Ho acredita la seva oposició al magistral Tractat de Maastricht i a tots els passos europeistes que es vulgui. Per tant, en aquest terreny, com en tots els altres, més val que també callin.
En canvi, si es tractés d'un acostament, una coordinació, o fins i tot una integració, amb la Cuba castrista, o amb la Veneçuela chavista, no hi ha dubte que ERC i Iniciativa tenen més diguem-ne credibilitat que cap altre força política. Per tant, que cal témer que continuaran sense precisar quina Catalunya independent volen. Si ho aclarissin es veuria massa el tipus real de llautó que encarnen.