Girona, pionera en places de toros, esdevé avantguarda dels abolicionistes

GIRONA | ANNA GENÍS Cap a finals del segle XIX, municipis gironins com Olot, Figueres o Girona esdevenien pioners a Espanya en instal·lar una plaça de toros permanent mentre que, a finals del segle XX, bona part de la demarcació gironina començava a declarar-se antitaurina en defensa de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP).
No obstant això, un segle més tard de la construcció dels recintes, que en principi només eren destinats a activitats taurines, arrencaven les crítiques per part d'associacions en contra de la tauromàquia. En el cas de la plaça de braus de Figueres, el novembre de 1990 les associacions Catalunya Lliure i Maulets van iniciar una campanya antitaurina demanant a l'alcalde que aleshores governava el municipi, Marià Lorca, que prohibís les corrides de toros.
Per una altra banda, la plaça de braus d'Olot també quedà immersa en una polèmica arran del possible cobriment del recinte, la qual cosa també permetia la celebració d'espectacles i activitats de caràcter lúdic, recreatiu o cultural. Però pocs anys més tard, les places de Figueres, Olot i Girona, que encara gaudien de l'esplendor taurí, van transformar-se en un dipòsit municipal i magatzem de vehicles abandonats, en un equipament lúdic i cultural i en un nou solar erm, respectivament.

Els municipis abolicionistes
El debat de les grans ciutats sobre la tauromàquia venia precedit per la inciativa de petits municipis de declarar-se antitaurins.
L'any 1988 Tossa de Mar encapçalava la llista dels pobles abolicionistes de Catalunya, la qual es va anar ampliant amb altres poblacions gironines com Vilamacolum, la Vajol o Palafrugell, declarades antitaurines l'any 1991.
Prop d'una vintena de pobles de la demarcació de Girona han acabat unint-se en defensa de la plataforma Prou! que va impulsar la ILP. Aquesta polèmica, l'origen de la qual va tenir lloc a finals del segle XX, ha anat perdurant fins avui, tal com es demostrava dilluns passat davant les portes de la Monumental de Barcelona, on van concentrar-se un centenar d'aficionats a la tauromàquia defensant les curses de braus mentre que, per contra, una vuitantena d'activistes antitaurins van fer sonar xiulets exhibint pancartes en defensa de la prohibició. I és que les curses de braus per uns representen símbol d'una cultura, mentre que, per altres, és símbol d'una tortura.
Des de l'Ajuntament de Palamós, el darrer municipi de Girona declarat antitaurí, es comentava la insistència de la població "a voler aprovar la moció en contra de les curses de braus", que va ser presentada pel grup municipal d'ERC, i posteriorment aprovada per unanimitat. El desembre de 2008, un mes després que el poble de Palamós oficialment es declarés en contra de l'activitat taurina, va iniciar una campanya de recollida de signatures on també manifestava el seu suport respecte a la Llei de Protecció dels Animals. Aquest projecte de llei estableix la protecció dels animals per part de les persones propietàries i posseïdores d'aquests com també les prohibicions de les accions que els poden causar danys.
Així doncs, Palamós, que és l'últim dels 17 municipis abolicionistes de Girona, va sumar-se en la campanya que havia estat iniciada uns anys enrere per pobles veïns com la Bisbal, declarada antitaurina l'any 2007, Calonge, l'any 1997, o Palafrugell, un dels quatre primers municipis que encapçalen la llista de les 85 poblacions d'Espanya en defensa de la prohibició dels toros.