El Parlament aprova la divisió en 7 vegueries tot i que només n´hi haurà 4 d´operatives

MADRID/BARCELONA | AGÈNCIES/DDG
El Parlament va aprovar la Llei de Vegueries, que estableix set demarcacions territorials a Catalunya per substituir les quatre províncies, i que estaran gestionades per consells de vegueria per suplir les diputacions, encara que inicialment només seran operatives 4 de les 7.
La nova llei d'organització territorial catalana va quedar aprovada amb els vots a favor dels tres grups que donen suport al Govern (PSC, ERC i ICV-EUiA) i els contraris dels de l'oposició (CiU, PP i mixt), i suposa crear set vegueries com a circumscripcions territorials de l'Administració catalana: Barcelona, Catalunya Central, Girona, Lleida, Tarragona, Terres de l'Ebre i Alt Pirineu.
No obstant això, les quatre províncies seguiran existint com a circumscripcions de l'Estat, i més quan en la recent sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut queden "blindades".
En qualsevol cas, la creació de vegueries i la pervivència de les províncies com a circumscripcions estatals no significarà una duplicació d'administracions, perquè a la llei s'estableix que els consells de vegueria substitueixen les diputacions i els funcionaris d'aquestes últimes dependran dels nous organismes.
Els consells de vegueria que es corresponen amb les quatre províncies actuals -Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona- quedaran constituïts després de les eleccions municipals del maig de 2011, mentre que el de les Terres de l'Ebre podria constituir-se en aquell moment només si acorda amb el Govern espanyol la modificació d'una llei estatal, i les altres dues s'ajornen per a més endavant, ja que requereixen un canvi de límits provincials.
El conseller de Governació, Jordi Ausàs, va destacar que amb la llei Catalunya recupera una vella aspiració de tot el catalanisme, que és la d'instituir les circumscripcions territorials pròpies, i va lamentar que CiU no s'hagi sumat al Govern en una qüestió com aquesta.
El diputat d'ERC i relator de la ponència Miquel Angel Estradé va destacar que "no tenia sentit que, després de tants anys d'autogovern, Catalunya encara no s'hagués dotat d'una estructura territorial pròpia". Estradé va llançar durs retrets a CiU per "haver-s'hi oposat des del principi" i també per haver desenvolupat "una campanya demolidora amb arguments falsos i demagògics, com que es creava una nova administració i que això suposaria més despesa".
Des de CiU, el diputat Lluís Coromines va considerar que la llei suposa "un fracàs polític, jurídic i d'autogovern", perquè ha estat aprovada sense consens i amb un procediment incorrecte, i també perquè sense l'acord de l'Estat ni tan sols podrà ser operativa la vegueria de les Terres de l'Ebre.
Roberto Labandera, del PSC, va recordar que les vegueries es recuperen 74 anys després d'haver estat abolides, de manera que "avui cristal·litza una vella aspiració" de disposar d'una organització territorial pròpia.
María Ángeles Olano, del PP, va considerar que el conseller Ausàs havia fet un "discurs antisistema", va reclamar que s'acati la sentència del TC sobre aquesta matèria i va indicar que el seu partit no s'oposa que hi hagi "estructures que simplifiquin i racionalitzin" el territori.
Jaume Bosch (ICV-EUiA) va destacar que les vegueries "no són una divisió anacrònica del passat, sinó moderna i adaptada a la realitat actual", mentre que el diputat de Ciutadans Albert Rivera va explicar que el seu grup reclama que es tinguin presents els criteris del TC.