Els taurins catalans es donen una treva però anuncien una ´tardor calenta´

BARCELONA | AGÈNCIES/DDG Les seqüeles de la prohibició de les curses de braus a Catalunya s'ha deixat notar molt poc als carrers de Barcelona més enllà de les portades dels diaris i la picabaralla política generada, això no obstant, els taurins anuncien una tardor calenta per combatre l'abolició "en tots els fronts".
Mentrestant, l'endemà de la decisió del Parlament, el grup parlamentari del PP va presentar al Congrés dels Diputats l'anunciada proposició de Llei per "protegir" la "fiesta" pel "seu interès cultural i turístic" i passar-ne les competències a l'Estat, de manera que es pugui deixar sense efecte la decisió del Parlament de prohibir les corrides a partir de l'1 de gener del 2012. La proposició estableix que l'Estat "en virtut de les seves competències exclusives" haurà de "garantir la igualtat dels espanyols en l'exercici del seu dret a l'accés a la festa dels toros com a part del nostre patrimoni cultural a tot el territori nacional".
La limitada afició taurina existent a Barcelona va fer que la prohibició hagi tingut més repercussió fora que en la mateixa Catalunya, on només els aficionats més recalcitrants continuaven rumiant la decisió del Parlament, focus dimecres d'atenció dels mitjans de comunicació de mig món.
Amb la calma del "dia després", el portaveu de la plataforma de defensa de la festa, Luis Corrales, va avançar que mantenen el sentiment de "rebel·lió" però que ara és moment d'estudiar quins seran els fronts, jurídics i polítics, per combatre l'abolició.
"S'ha perdut una batalla però la guerra està lluny d'acabar-se", diu el representant de la plataforma que adverteix que si la Llei de protecció d'animals s'ha modificat una vegada, per prohibir les corrides a partir de 2012, pot fer-ho de nou.
"Podem recórrer al Tribunal Constitucional, estigui desacreditat o no; a veure si nosaltres no podrem utilitzar la mateixa legalitat que s'ha usat en contra nostra", va remarcar.
"Però el que demanem és que es despolititzi l'assumpte", va afegir el portaveu, que va insistir que els titulars de premsa internacional demostren que la votació es va interpretar no en clau animalista sinó identitària davant l'enfrontament entre Espanya i Catalunya.
Corrales va recordar que diumenge que ve hi ha corrida a La Monumental, i encara que el cartell no és gaire atractiu, va animar "com a acte de militància" tots els aficionats, "i aquells que hagin sentit que la prohibició aprovada limita les seves llibertats", perquè acudeixin a la plaça de toros barcelonina.
"Necessitem trobar-nos, confortar-nos i canalitzar aquest esperit de rebel·lió", va comentar.
En aquesta línia, la presidenta de la Plataforma de Promoció de la festa, Rosa Gil, va assegurar des del seu restaurant, que ara és moment de

reprendre forces.

"Una vegada passat el primer aclaparament no és moment de prendre una decisió en calent; però

reprendre forces.
Gil, en l'establiment del qual es reuneixen personatges de la cultura (com el plorat Manuel Vázquez Montalbán) explica que molts dels que acudeixen al restaurant "també els que no els agraden les corrides", li van mostrar el seu suport perquè veuen la prohibició "un atac a llibertat" que a més suposa un agreujament de les relacions "més enllà de l'Ebre".
Encara que no volen parlar de possibles indemnitzacions per l'activitat cessant, la plataforma té un estudi que les xifra en uns 400 milions: 150 per dany emergent (béns immobles que queden sense utilitat, la plaça de la Monumental) i 250 per lucre cessant (per l'activitat a la plaça de toros). "Més de 400 milions d'euros que suposarien la construcció de sis hospitals de 1.600 llits o més de cent escoles, que la Generalitat i el senyor Artur Mas, que es postula com a president, hauran de signar en xecs, perquè sinó els tribunals l'obligaran", indica Luis Corrales.
Els animalistes van aconseguir un escrit d'apel·lació que sol·licitava prohibir els espectacles "correbous".