Unitat de destí en la taurinitat

XAVIER DOMÈNECH Espanya és una unitat de destí en la tauromàquia. Ho hauríem d'haver sospitat quan va posar-se de moda farcir la bandera rojigualda amb la silueta negra d'un toro de marca de conyac, substuint l'escut estatal -i d'aquesta manera s'estalviaven de triar entre l'escut del jou i les fletxes o el de la corona constitucional. La Rosa d'Operación Triunfo, urgentment rebatejada com Rosa de España (i no de Merimée) va embolicar-se en una d'aquestes banderes taurinitzades per a una sessió de fotos prèvia al festival d'Eurovisió. I el ruc català, al capdavall, va ser una resposta a la proliferació de braus a la part de darrere dels cotxes. Era, doncs, previsible que la prohibició dels braus a Catalunya fos rebuda per mitja Espanya com una ofensa intolerable; de la mateixa manera, era previsible que aquesta mitja Espanya accentués la seva taurofília a les envistes de la prohibició catalana, anunciada en termes apocalíptics, talment com la premsa de la Roma imperial va anunciar la imminència d'Àtila. I ja se sap que quan es tensa el muscle, l'agulla fa més mal.
Que l'afer és nacional i nacionalista ho demostra la manca total i absoluta de reacció quan, fa 19 anys, les Canàries van adoptar la mateixa prohibició, i no es van estripar vestits, no es van arrencar cabells i no es va anunciar cap llei estatal per neutralitzar el tropell. Encara més: el PP va votar a favor de la prohibició. I és que, en el cas canari, no hi havia cap "sesgo identitario" en la proposta. Només es pretenia evitar aquells espectacles en el decurs dels quals es fa patir algun animal. En canvi, a la prohibició catalana se li han atribuït des del principi intencions separatistes i antiespanyoles. I fins aquí podíem arribar.
L'argument formal, però, és el de la llibertat. Concretament, la llibertat per anar als toros a Catalunya. Fa tendresa veure conspicus conservadors enarborant el "pohibit prohibir" del maig francès. La pèrdua d'aquesta llibertat preocupa tant el president Montilla com a quatre de cada cinc polítics espanyols enquestats dimecres a la tarda a la televisió. La llibertat és sempre un gran argument: qui pot estar-hi en contra? Però la llibertat ha de cedir quan el seu objecte és innoble. No hi ha (o no hi ha d'haver) llibertat per assassinar, ni per robar, ni per fer soroll a les tres de la matinada. La qüestió és si considerem innoble la tortura pública dels braus. La llei catalana ja impedia la llibertat de maltractar gossos i gats, i a tothom li havia semblat la mar de bé.