La 42 edició de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) donarà aquest dilluns a Prada de Conflent (França) el tret de sortida a nou dies de conferències, debats, tallers, cursos i espectacles que aquest any estaran marcats per la proximitat de les eleccions catalanes i la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut.
Prova d'això és que una dóna les activitats centrals d'aquesta edició és la taula rodona que dimecres 18 reunirà a representants d'ERC, ICV, CiU i PSC per abordar la sentència del TC i explicar les seves propostes de futur.
Exposaran els seus projectes el líder d'ERC i candidat a la presidència de la Generalitat, Joan Puigcercós, el president del grup parlamentari d'ICV-EUiA, Jaume Bosch, la secretària del Govern, Laia Bonet, - que presumiblement serà la número dos del PSC en els pròxims comicis - i el diputat de CiU al Parlament Antoni Castellà.
El conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, serà l'encarregat d'obrir l'UCE amb una lliçó inaugural sobre història i poesia, mentre que el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, participarà en un acte sobre el Corredor Mediterrani .
També acudiran a Prada de Conflent la consellera de Salut, Marina Geli, la consellera de Justícia, Montserrat Tura, la consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, i l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol.
La cloenda de les jornades anirà a càrrec de l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall, que participarà en un acte en commemoració del pintor i militant nacionalista Manuel Viusà. L'UCE homenatjarà també a Pompeu Fabra, Jaume Vicens Vives i Màrius Torres.
També se celebraran conferències sobre qüestions d'actualitat, com les consultes independentistes, la llei del cinema, les seleccions esportives catalanes i el sincrotró Alba, inaugurat aquest mes de març a Cerdanyola del Vallès (Barcelona).
La Universitat Catalana d'Estiu va néixer el 1968 per promoure la llengua i la cultura catalanes al Rosselló (França), i per crear un punt de trobada durant el franquisme de persones de Catalunya, les Balears i el País Valencià.
