L'Associació de Treballadors Pakistanesos a Catalunya ha anunciat que entitats d'immigrants a Catalunya estan preparant un acte públic conjunt a favor de les lleis d'Acollida i Integració, després que la Defensora del Poble la recorregués aquesta setmana davant el Tribunal Constitucional (TC) per fixar el català com a primera llengua d'acollida.
En declaracions a Europa Press, el president de l'Associació de Treballadors Pakistanesos de Catalunya, Javed Ilyas, ha expressat el seu rebuig al recurs de la Defensora del Poble en funcions, Maria Luisa Cava de Llano, i ha avançat que diverses entitats d'immigrants s'estan organitzant per protestar contra la iniciativa en una "acte conjunt que es convocarà en les pròximes setmanes".
Ilyas ha considerat que el recurs discrimina els immigrants - "Si tothom parla català, per què nosaltres no ?"-, i ha reivindicat l'ús de la llengua pròpia de Catalunya, de la mateixa manera que al Pakistan ell parla la llengua del seu territori, en lloc de l´urdú, que és oficial a tot l'Estat.
"El català ens permet fer amics i guanyar clients", ha explicat Ilyas, i ha insistit que és natural parlar la llengua pròpia d'un territori. "Si no, tots perdríem una cultura", ha asseverat, i ha conclòs: "La millor manera d'integrar-se al lloc on vius, és aprendre la llengua que s'hi parla".
Defensa del català
La Federació d'Entitats Llatinoamericanes de Catalunya (Fedelatina) i l'Associació Catalana de Residents Senegalesos (ACRS) també han reivindicat el català com a llengua d'integració social i laboral a Catalunya, i han considerat que el recurs contra la llei d'Acollida és una "falta de respecte "a les entitats que van participar en la seva elaboració.
La llei d'Acollida - aprovada el 28 d'abril amb el suport dels grups parlamentaris, excepte el Popular i el Mixt - estableix el català com a llengua de primera acollida d'immigrants, que poden realitzar cursos voluntaris d'aquesta llengua en vistes a obtenir un certificat d'integració i després dels quals poden optar a cursos de català.
En declaracions a Europa Press, el president de Fedelatina, Javier García Bonomi, ha afirmat que el català és una eina d'integració "fonamental" i un dret per a tots els ciutadans, i ha assenyalat la importància que els immigrants faci un ús "normalitzat "del mateix.
El recurs suposa "un greuge cap als immigrants i una total falta de sensibilitat i de respecte cap al poble català", ha prosseguit García Bonomi, que ha subratllat que la d'Acollida és una llei de consens que respon a una iniciativa tant de la societat civil com de les entitats d'immigrants.
"Em preocupa que no s'estigui respectant la voluntat de les entitats i del poble", ha reiterat, i ha assenyalat que el recurs davant el Tribunal Constitucional (TC) "dóna l'esquena a una realitat objectiva: que el català és la llengua de preferència a Catalunya ".
Per la seva banda, el president de l'Associació Catalana de Residents Senegalesos (ACRS), Mawa Ndiayi, ha afirmat que "el recurs no és necessari i no respon a una demanda dels immigrants", recordant que la seva entitat va ser una de les que participar en l'elaboració de la llei d'Acollida.
"Ens sembla bé que l'acollida es faci en català per poder usar-lo amb tota normalitat, i com una eina d'integració", ha explicat a Europa Press, i ha apuntat que, a més d'un recurs, és una "riquesa, i una forma de respecte cap a la societat d'acollida ".
Llei d´acollida i d´integració
Segons preveu la llei d'Acollida, els immigrants obtindran un certificat oficial després de cursar un itinerari formatiu, que acreditarà la integració per als tràmits d'arrelament social, renovació de les autoritzacions de residència temporal, d'accés a la nacionalitat per residència, així com al mercat de treball.
"Si no qualifiquem a les persones no sortirem de la crisi", va explicar en el seu moment el secretari d'Immigració de la Generalitat, Oriol Amorós, i va explicar que la formació inclou 135 hores de català, 20 hores sobre coneixement de la societat i el marc jurídic, i deu sobre inserció laboral. Els estrangers accediran als cursos després d'una entrevista personal amb un agent d'acollida que dominarà el seu idioma.
El diputat al Parlament del Grup Mixt i impulsor de la iniciativa contra la norma com a president d'Impuls Ciutadà, José Domingo, ha explicat a Europa Press que la nova Defensora del Poble en funcions va recórrer la llei el 13 d'agost davant el TC, encara que el diputat va traslladar el text a la institució al maig, quan ocupava el càrrec Enrique Múgica.
