El conseller de Governació de la Generalitat, Jordi Ausàs, ha vist complert aquest final de legislatura un dels objectius del tripartit i, especialment, d'ERC: l'aprovació de la Llei de vegueries, en una organització formada per set demarcacions: les de Barcelona, Girona, Lleida, Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre, l'Alt Pirineu i la Catalunya Central.
Tenim una Llei de vegueries que, de moment, només permet canviar el nom de les quatre diputacions actuals pel de consell de vegueria. Però sabem realment quan tindrem les vegueries?
La llei diu moltes coses. En primer lloc, dóna un acte de sobirania perquè Catalunya s'organitzi com cregui més convenient, i ho faci des del catalanisme polític. De la llei, hi ha una part molt important que es pot desplegar, i una altra que depèn de lleis de caràcter estatal i, per tant, de la voluntat dels grups parlamentaris del Congrés dels Diputats, i això durà a una negociació política. Però la llei estableix una organització territorial pròpia dels serveis de la Generalitat, per ?exemple. O estableix els consells de vegueria com a organismes locals. A més, serveix també perquè, a partir d'ara, els mitjans de comunicació puguin començar a canviar la nomenclatura dels territoris quan parlin, per exemple, del temps. La llei estableix una organització pròpia, i això no té res a veure amb canvis de lleis estatals.
Doncs el dia de l'aprovació de la llei vostè va anunciar que demanaria una reunió amb el vicepresident espanyol Manuel Chaves per començar a fer els canvis possibles per tirar endavant la vegueria de les Terres de l'Ebre. Com estan les converses?
Bé, ja fa mesos que han començat. El que passa és que la darrera vegada que ens vam entrevistar a Madrid amb el vicepresident Chaves vam acordar que, tan bon punt el projecte de llei fos aprovat pel Parlament, ens tornaríem a trobar per buscar la manera de desplegar la llei i d'impulsar, en primera instància, el consell de vegueria de les Terres de l'Ebre, i després les altres, perquè necessiten la modificació d'altres lleis. L'endemà mateix de l'aprovació de la llei vaig demanar l'entrevista. Hi ha hagut contactes, encara no ens hem trobat, es preveu que sigui a l'inici d'aquest mes.
No tem que el govern del PSOE s'esperi a les eleccions catalanes fins que es formi el nou Govern abans de començar a negociar?
Jo penso que el que ha de fer un govern és governar. El d'aquí i el d'allà. Tots. Per tant, no seria apropiat voler desplegar la llei (que té l'objectiu de facilitar la vida de la gent) fent elucubracions del que pot ser un calendari electoral. Jo no crec que una cosa tingui a veure amb l'altra. I vull confiar que l'Estat espanyol permetrà que, tal com diu l'Estatut, Catalunya es pugui organitzar territorialment com vulgui. Si, en canvi, no ho permet i no es desplega el 100% d'aquesta llei, aleshores això donarà més arguments als que volem una Catalunya independent.
Si al final el Consell de Garanties Estatutàries va dictaminar que caldrà modificar les mateixes lleus estatals per poder crear les tres noves vegueries (Terres de l'Ebre, Catalunya Central i Alt Pirineu), per què el Govern vol continuar començant per la de les Terres de l'Ebre i deixar per a més endavant les altres dues?
En primer lloc, el Consell va fer un informe que no és vinculant, i nosaltres donem resposta al que aprovi el Parlament, on rau la sobirania. En segon lloc, la lectura del Consell, instal·lada també en els ciutadans, és una lectura molt restrictiva del terme provincial. I molt poc ambiciosa respecte a la competència nacional que té Catalunya, i que li atorga l'Estatut. Nombrosos assessors jurídics han fet lectures molt més ambicioses i veuen possible crear la vegueria de les Terres de l'Ebre, perquè entenen que no hi ha modificació dels límits de l'actual província de Tarragona. També ho enteníem així quan en parlàvem amb Chaves, si bé aquest és un dels motius pels quals vull tenir-hi aquesta nova reunió.
CiU va votar en contra de la llei argumentant que es començava la casa per la teulada i que, primer, calia buscar el compromís polític d'alterar els límits provincials i, després, aprovar la llei. Com valora aquesta posició?
A mi m'ha decebut profundament l'actitud de CiU. Que una força política que es considera nacionalista hagi votat en contra de la llei, hi hagi posat bastons a les rodes, hagi canviat de discurs en funció del territori, que no tingui una posició nacional pel que fa a l'organització territorial del país, que faci servir arguments de tota manera, fins i tot contradictoris... no ho entenc. Quan va governar, no va fer res, i només va triar l'opció fàcil dels eufemismes: comarques tarragonines, barcelonines... però sense anar més enllà. Cap partit de tradició catalanista no hauria d'oposar-se a una llei per poder organitzar-se territorialment. Es pot estar d'acord o no amb certs aspectes, en una o altra vegueria... però no amb el contingut, amb el tot. I això és el que ha fet CiU.
CiU, però, diu que no està d'acord amb el mètode elegit.
Bé, CiU està seguint el mètode que ha tingut sempre: mai no ha fet una llei d'organització territorial pròpia. Per a l'Estat, l'organització territorial de Catalunya, no és cap prioritat. Per tant, ha de ser la voluntat del poble de Catalunya qui porti la situació. I, després, les aritmètiques parlamentàries i les necessitats dels vots ja portaran els pactes. I, amb aquesta llei, el que fem és tibar l'Estat.
Si, després de les properes eleccions, CiU recuperés el Govern, tem que la llei de vegueries quedi en paper mullat?
Crec que no. ERC, en aquest àmbit i en altres, ha fet el paper dels històrics camàlics: d'aquests que tiben i tiben amb molta dificultat per arrossegar el país cap a situacions molt millors... cosa que comporta molta erosió, és veritat, però que, després, el qui ve mai no fa cap pas enrere. I jo crec que és bo que CiU, si mai torna a governar Catalunya, no faci marxa enrere, ni amb aquesta llei ni amb d'altres, com la de referèndums. Perquè seria una doble decepció.
Per què la llei estableix les capitals de Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona i Tortosa, però no situa les capitals ni de la Catalunya Central ni de l'Alt Pirineu?
La llei ha establert les capitalitats en aquells consells de vegueries que es poden constituir ara, i també en el de l'Ebre, perquè entenem que no hi cal una modificació dels límits provincials.
Com veu les reticències d'una bona part dels alcaldes de la Cerdanya de formar part de la vegueria de l'Alt Pirineu?
Jo ja he parlat amb tots els alcaldes de la Cerdanya, amb el Consell Comarcal... i n'he rebut una opinió molt
favorable. És clar, tothom és de casa seva i vol ser de casa seva. Però l'important és tenir la vegueria de l'Alt Pirineu, en un territori que tradicionalment ha estat la ventafocs.
08:53
IMPRIMIR PÀGINA »
REDUIR TEXT »
