noves estàtues de stalin, lenin i mao a montpeller

ALFONS QUINTÀ atres-cents quilòmetres, per carretera, de Girona s'acaba d'erigir una nova estàtua de Lenin, mentre que n'hi haurà aviat una altra de Mao, així com, més tard, una tercera de Stalin. El lloc d'aquesta bogeria no és un manicomi, sinó el centre de Montpeller. El pare de la idea i el seu executor és George Frêche, antic alcalde de Montpeller, president de la seva àrea metropolitana i de la regió Llenguadoc-Rosselló. El tres genocides comunistes són qualificats de "grans homes" per Frêche, que ha donat aquest nom a un conjunt escultòric de quinze personatges.
Durant molts anys, Frêche va ser el millor amic i aliat polític de Pasqual Maragall. El divuit de març del 2004, els dos dirigents socialistes varen signar un acord que ells mateixos definiren com "el punt de partida per a la creació d'una Euroregió". Maragall va manifestar que aquella col·laboració transfronterera - protagonitzada essencialment per Frêche i ell - tenia com a objectiu "establir una zona de lliurecanvi, a partir del 2010, entre els països de les vores sud i oest del Mediterrani".
Ara Maragall està fora del primer pla de la política catalana i Frêche ha estat exclòs del Partit Socialista Francès (PSF) el qual sorprenentment no ha obert la boca en contra de la inefable decisió escultòrica, ja mig executada, de Frêche.
Aquell acord entre Maragall i Frêche era paral·lel i en oposició al que protagonitzaren Jordi Pujol, sent president de la Generalitat, i Jacques Blanc, quan aquest era president d'aquella regió, és a dir entre 1986 i 2004. Eren temps en què el principal contrincant de Pujol era Maragall, mentre que Blanc ho era de Frêche. El 1998, Blanc va ser reelegit amb els vots del partit feixistitzant Front Nacional, cosa que li va fer perdre prestigi.
El passat febrer del 2009, Jacques Blanc, ara senador de la majoria governamental gala, va ser imputat judicialment per dos delictes de corrupció, presumptament comesos quan era president regional.
Pel que fa a Frêche, havia estat un dels principals dirigents maoistes francesos. Era a través d'ell i de l'ambaixada maoista a Berna - aleshores França encara no tenia relacions amb Pequín- que Xina finançava els maoistes francesos. Això va motivar una intervenció d'un dels serveis de defensa de l'Estat francès de l'època.
Frêche sovint ha dut a terme infinitat de manifestacions grolleres i grotesques. Així, va declarar que "els catalans em fan defecar". Per les seves moltes bestieses, de vegades racistes, va ser exclòs del PSF.
Les estàtues seran col·locades en una plaça important de Montpeller. Seran un total de quinze. Són de bronze i de 3, 3 metres d'alçada. Pesen entre 850 quilos i una tona. El cost de cadascuna d'elles és de més de 200.000 euros. A mitjans mes passat foren instal·lades les cinc primeres: De Gaulle, Churchill, Franklin D. Roosevelt, el dirigent socialista Jean Jaurès i V. I. Lenin. Seran inaugurades oficialment la setmana vinent. Frêche va aconseguir que tot l'al·lucinant projecte fos aprovat i pagat per l'àrea metropolitana de Montpeller, que presideix.
L'any que ve s'hi afegiran Gandhi, Nasser, Golda Meir, Nelson Mandela i Mao. A la vegada, Frêche va declarar que després pensava instal·lar cinc estàtues més, entre les quals figuraria la de Stalin.
Respecte a Lenin, Frêche ha declarat que "no és pas un dictador sanguinari. És l'home que ha canviat la cara del món en el segle XX". De Stalin ha dit que els seus detractors són uns "imbècils". Pel que fa a Mao va afirmar que "fou gran per vint anys, pel període 1929-1949. La revolució cultural és una desgràcia per Xina, però això la història ho oblidarà". Curiosament, ell va ser un destacat dirigent maoista ja en els pitjors anys de la revolució cultural.
A Catalunya, hi ha hagut una vella passió per França, sense considerar que precisament el sud d'aquest Estat ha estat molt marcat per les formes corruptes i corruptores que varen ser usades en ocasió de la seva integració i deliberada uniformització amb el conjunt de l'Estat francès. El cas de Blanc, de Frêche i el de la fallida creació d'una sucursal de CDC a Perpinyà (Frêche va recolzar una coalició on hi figurava CDC) hauria de fer reflexionar, en base a la realitat fàctica. Un fet evident és l'existència, arreu de França, però especialment en el sud, d'un tipus de "notables" (per usar el seu mot en francès) que són ben comparables al pitjor caciquisme del nostre propi passat. Són tant de dreta com d'esquerra i s'assemblen com una gota d'aigua a una altra.