Saludar algú que ens visita per primera vegada, i donar-li cordialment la benvinguda, és un gest de bona educació, d'elegància i de civisme. Quan el visitant té un relleu personal i institucional com el del Papa Benet XVI, a això, s'hi afegeix -per als creients i segurament també per moltes persones que diuen no ser-ho- la joia de rebre a casa nostra el bisbe de Roma, el líder més visible i més representatiu de l'Església Catòlica. Crec que ens hem de prendre aquesta visita amb tot allò de positiu i de millor que hi ha en nosaltres, per tal de poder-ne aprofitar també el millor que tingui en ella mateixa. Això significa rebre'l des de la tradició d'acollida que té el nostre poble. I, també, rebre'l amb humilitat i amb generositat. Humilitat, amb obertura de cor i de ment, per no deixar-nos portar per estereotips falsos i menys encara per deformacions del personatge fetes sovint a causa del desconeixement; la humilitat fa que un valori i reflexioni sobre la paraula de l'hoste que ve. I generositat per saber prescindir dels aspectes secundaris del desenvolupament de la visita que poden no acabar-nos d'agradar i, en canvi, per quedar-nos amb allò de més positiu que comportarà. Benet XVI és una persona senzilla i acollidora, i espero que ho sabrem captar com ho va captar la gran majoria de ciutadans de Gran Bretanya el mes de setembre passat. Es, també, un gran intel·lectual que, des de la seva autoritat moral, ofereix d'una manera constructiva la seva reflexió sobre la realitat i els problemes de la societat actual; ens farà bé escoltar-lo i pensar les seves paraules.

El Papa ve a consagrar el temple de la Sagrada Família. Es tracta d'una obra de l'arquitecte Antoni Gaudí per la qual Barcelona és coneguda arreu del món. És una construcció genial i grandiosa, que expressa entre altres coses la contribució de la fe cristiana al patrimoni cultural del nostre poble. Una contribució que no es limita als temps passats (perquè la fe cristiana no és sinònim de l'edat mitjana, del romànic o del gòtic), sinó que continua ben activa en els nostres dies. És cert que la realitat de la nostra Església de Catalunya comparteix actualment les llums i les ombres de les altres Esglésies d'Europa occidental. En aquest sentit, la visita del Papa pot ser un al·licient per aprofundir la nostra vida de fe i per enfortir la presència pública dels creients com a portadors d'un missatge d'esperança i com a servidors en tantes situacions de sofriment, de pobresa i de marginació.

Al seu torn, la visita de Benet XVI és una ocasió única per donar a conèixer la nostra realitat com a país, la nostra capital, la nostra Església, la nostra gent. Barcelona té l'oportunitat de projectar arreu del món un missatge d'acolliment, de benvinguda, de respecte, d'interès per escoltar una persona que s'adreça amb senzillesa al cor i a la raó de cadascú. És un bon moment, també, per calibrar la consideració que té la nostra Església i el nostre país davant de la Santa Seu i del Papa mateix. Seria molt bo que, en acabar la visita, poguéssim repetir al Papa allò que li va dir el primer ministre britànic fa poques setmanes: Gràcies, Santedat, per haver-nos ajudat a reflexionar seriosament sobre coses fonamentals de la nostra vida.