El model d'immersió lingüística que Catalunya ha aplicat al seu sistema educatiu ha patit un important revés amb les tres sentències del Tribunal Suprem que han ordenat a la Generalitat de Catalunya que consideri el castellà com a "llengua vehicular". Una de les ponents de la sentència és la magistrada barcelonina Celsa Picó Lorenzo. No era la primera vegada que Picó analitzava el model d'immersió a Catalunya. Fa 16 anys, va ser una de les magistrades del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va avalar la seva constitucionalitat davant el resurs d'un grup de pares contra la immersió lingüística en català.
Les darreres sentències del Suprem són fruit de la jurisprudència del Constitucional respecte a la sentència de l'Estatut i responen a les demandes que van realitzar els pares de diversos alumnes que reclamaven que el castellà fos reintroduït com a llengua vehicular.
Fa prop de dues dècades, quan Celsa Picó era magistrada del TSJC, un grup de pares va portar el model d'immersió lingüística als tribunals perquè en set escoles no es respectava el dret dels alumnes a rebre l'educació en la llengua habitual dels seus pares. En aquella sentència, Picó i la resta de magistrats de l'Alt Tribunal Català, vavalar el model d'immersió lingüística basada en la Llei de Normalització de la Generalitat.
Segons la sentència del 1994, el dret a l'educació consagrat en la Constitució no garanteix "el dret de lliure opció a rebre l'ensenyament exclusivament en una llengua determinada, quan siguin diverses les llengües reconegudes com a oficials les que convisquin en un territori". I afegia que ni la Constitució ni cap conveni internacional deixaven la programació pública de l'educació "a disposició exclusiva dels particulars".
El TSJC va anar més enllà, i va assegurar que el model català d'immersió lingüística, que garantia que es tingués ple coneixement del català i del castellà al final de l'ensenyament obligatori, permetia una major integració social que el de separació lingüística que s'aplicava al País Basc. Per això apostava per una "visió oberta, dinàmica i no petrificada del text constitucional" per avalar una normativa que "resulta adequada per aconseguir sortir de l'estat de precarietat en què es trobava la llengua catalana".
Àmplia relació amb Girona
Com a membre de la sala segona del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Celsa Picó, va prendre algunes decissions judicials rellevants per a les comarques gironines.
Una de les sentències, en la que Picó va ser ponent, va anul·lar el proejcte de reparcel·lació i urbanització del polígon industrial de Forallac quan ja feia temps que s'havien iniciat les obres. També va ser l'autora de la sentència que va il·legalitzar una modificació del Pla General de Calonge que va permetre construir un gran hotel depsrés d'una intervenció d'Artur Mas, aleshores conseller de Política Territorial, en el que la snetència va qualificar com a "exercici exhorbitant de les facultats de revisió" de la llei urbanística.
La mateixa sala del TSJC també va redactar una sentència pionera al paratge de Castell (Palamós), fixant un precedent sobre l'obligació dels poders públics per preservar el litoral.
Així mateix, l'any 2003 van declarar il·legal l'entitat de conservació de la urbanització Aiguaviva Park (Vidreres) i les quotes de manteniment que cobraven als parcelistes.
Celsa Picó també va ser ponent de la sentència que el 1997 va avalar l'enderroc de part d'un hotel de l'Estartit, que es va ampliar vulnerant el pla urbanístic de Torroella de Montgrí.
