El TC admet el recurs del Govern contra la llei catalana de consultes populars

MADRID | EFE/DDG El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el recurs del Govern contra la llei de consultes populars de Catalunya, que permet sol·licitar a l'Executiu central la convocatòria de referèndums sobre "qüestions d'especial transcendència política".
Segons que va informar l'Alt Tribunal, els preceptes impugnats de la llei (els articles de l'1 al 30, el 43 i el 45) queden en suspens fins que es produeixi la sentència corresponent.
El Consell de Ministres va acordar el passat 23 de desembre recórrer la llei catalana en considerar que vulnerava les competències exclusives de l'Estat sobre la regulació i convocatòria de referèndums.
Segons va assenyalar llavors el Govern, és l'Estat qui té competència exclusiva en la regulació i convocatòria de referèndums i la competència autonòmica només cap sobre les consultes populars, com recull l'article 122 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
La llei catalana, segons l'Executiu, equipara la consulta popular al referèndum i considera que l'únic límit a la seva potestat per a la regulació d'aquestes consultes en l'àmbit territorial de Catalunya és la necessària autorització de l'Estat.

Els detalls de la norma
La norma recorreguda estableix el règim jurídic, el procediment, l'aplicació i la convocatòria de consultes populars per via de referèndum, per part de la Generalitat o pels ajuntaments de Catalunya, en l'àmbit de les seves respectives competències.
El Govern va considerar que el seu recurs estava en sintonia amb la sentència del TC sobre l'Estatut, que assenyala que l'article 122 és "perfectament conforme amb la Constitució", en el ben entès que en l'expressió "qualsevol altre instrument de consulta popular" no es "comprèn el referèndum".
La llei de consultes populars va ser aprovada pel Parlament català el passat 10 de març del 2010 amb els vots dels grups del tripartit, cosa que va convertir aquesta comunitat en la primera a impulsar una norma que permet sol·licitar al Govern la convocatòria de referèndums sobre "qüestions d'especial transcendència política".
La norma té en compte que puguin ser convocats referèndums pel govern català, per dos grups parlamentaris o una cinquena part dels diputats, pel 10 per cent dels municipis -95 amb un mínim de 500.000 habitants-, o també per un 3 per cent de la població catalana, mitjançant la recollida de firmes.

Múltiples reaccions
ICV i ERC van criticar la decisió del TC d'admetre a tràmit el recurs sobre la llei de consultes populars del Parlament, mentre que el seu soci en l'anterior tripartit, el PSC, va preferir no pronunciar-se sobre aquesta qüestió fins que el tribunal dicti sentència.
CiU, que en el moment de l'aprovació d'aquesta norma estava en l'oposició, va culpar d'aquesta situació al PSOE i al PSC, i el PPC es va felicitar per la decisió.
D'aquesta manera, els socialistes catalans consultats van evitar pronunciar-se amb l'argument que l'últim tràmit és un pas més dins del procés judicial i que prefereixen esperar fins que hi hagi una sentència ferma.
En canvi, ICV va qualificar de "lamentable" la decisió del TC i va retreure al Govern que consideri "perillosa" aquesta norma.
"Considerem lamentable que el Govern hagi decidit veure aquesta llei com perillosa i més tenint en compte que no és només una llei de desplegament de l'Estatut, sinó de desplegament democràtic, de participació de consulta per via referèndum", va dir en un comunicat la portaveu parlamentària dels ecosocialistes, Dolors Camats.
En la mateixa línia es va expressar el secretari general d'ERC, Joan Ridao, qui va indicar en un comunicat que la decisió del TC "es veia venir" però que és "incomprensible" perquè "aquesta llei consagra el principi democràtic i, a més, és respectuosa amb les capacitats que té l'Estat per autoritzar aquest tipus de consultes".
El portaveu parlamentari de CiU, Jordi Turull, va culpar d'aquesta situació el PSOE i va recordar que el PSC forma part del PSOE, de manera que s'ha preguntat: "a qui fa por la democràcia?".
Des del PPC, el seu portaveu parlamentari, Enric Millo, va interpretar que la decisió del TC abona els arguments que va defensar aquest partit durant el debat de la llei al Parlament perquè, va dir, "era clarament inconstitucional".
El diputat de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) Alfons López Tena va aprofitar aquest nou escenari per reclamar a CiU que "voti favorablement" la proposició de llei de consultes populars per via no de referèndum que van presentar el passat 10 de febrer a la cambra catalana.