També controlen l'espai aeri. Però no fan vagues sobtades. Sobrevolen, discretament, els avions que s'aproximen a l'aeroport del Prat. Vigilen que no els destorbi cap au. Són la setantena de falcons que, menats pels nou falconers que treballen a la infraestructura, s'encarreguen de mantenir els ocells lluny de les pistes.

Des de que Félix Rodríguez de la Fuente va instaurar el sistema, hi ha falcons a molts aeroports d'Aena. Però al Prat són especialment importants: la infraestructura conviu amb les reserves naturals del Delta del Llobregat, un important lloc de pas d'aus. I un ecosistema que s'ha recuperat en els últims anys. Els falconers han notat alguns canvis i hi adapten la seva feina, diuen.

Aeroport del Prat, un dia qualsevol. A la torre de control entra un avís per ràdio. 'Torre, de cotxe falcó 1', exhorta la veu. 'Sol·licito un avís per rodar' per les pistes, demana. Qui l'emet no s'encarrega de guiar els avions per les pistes, ni és agent de policia, però té el privilegi, molt restringit, de circular pel mateix asfalt que usen els avions per aterrar i enlairar-se.

És un dels falconers de l'aeroport. I els controladors de la torre li donen pas. Com ells, també aquests homes, amb els seus falcons, garanteixen la seguretat del control aeri. Mentre els funcionaris d'Aena menen els avions per evitar col·lisions entre ells, les aus rapaces foragiten altres ocells que podrien xocar amb les naus. I això no acabaria només amb la seva vida, sinó que també posaria en perill la navegació aèria.

Amb l'objectiu d'evitar-ho treballen a l'aeroport del Prat nou falconers de l'empresa subcontractada Centre de Falcons de Barcelona. I a la falconeria, instal·lada entre les dues pistes paral·leles, habita una setantena d'ocells i diversos gossos. Són falcons peregrins, i híbrids d'aquesta variant i de falcó grifó, així com de grifó i de sacre, generalment. Els falconers treballen nit i dia en grups de tres. Cada un d'ells s'encarrega d'una àrea de la vastíssima zona de pistes de l'aeroport del Prat.

Amb els rapaços, vetllen 'per la seguretat aeronàutica pel què fa a les aus: delimiten l'espai aeri per minimitzar l'entrada d'ocells al recinte aeroportuari', explica Francisco Javier García, cap de torn. 'Els ocells fugen espantats de les zones properes a les pistes i rodadures' només en veure volant un dels seus predadors més infalibles, els falcons, assegura García. 'Mai s'acaben d'acostumar', garanteix.

Un tècnica mitjeval que perdura impassible als avenços

No només els falcons serveixen per foragitar les altres aus. Els falconers també usen bales de fogueig, làsers (de nit), i paren trampes als xoriguers, que després alliberen a 50 quilòmetres d'allà. Però com els falcons, res. L'eficàcia d'aquests predadors per mantenir la zona lliure d'ocells ha sobreviscut a tots els avenços. I, mentre els altres controladors, els de la torre, han anat incorporant noves tecnologies a la seva feina, la tècnica del senyoreig de falcons, molt refinada durant l'Edat Mitjana, s'ha seguit mantenint als aeroports d'Aena.

Ha canviat poc, doncs, des que la va instaurar el naturalista Félix Rodríguez de la Fuente. El primer lloc on es va provar fou Torrejón de Ardoz, però possiblement hi ha molt poques infraestructures on faci tan de servei com al Prat.

Unes pistes envoltades de les aus del Delta

Aquest aeroport ha conviscut des que va néixer amb els valuosos espais naturals del Delta del Llobregat. Les reserves són zones humides i ofereixen, junt amb el Delta de l'Ebre i els Aiguamolls de l'Empordà, el lloc d'estança més important de Catalunya a les aus durant les seves migracions. Ànecs, polles d'aigua, xoriguers, blauets, bernats pescadors... són algunes de les moltíssimes aus que són ben presents als camps, estanys i estepes dels voltants i que poden entrar a les pistes. 'Estem enclavats enmig de dues reserves, que són el Remolar-Filipines i la Ricarda. I és un lloc clau de pas d'aus. Intentem que no s'estableixin per res', indica García.

Ocells que tornen

L'aeroport ha conviscut amb aquests espais, i no sempre pacíficament: la construcció de la tercera pista i la nova terminal van comportar l'ocupació de moltes de les zones que abans ocupaven els ocells, i un desequilibri de l'ecosistema del delta. Després de la seva finalització, la calma ha tornat i, amb ella, molts ocells. Un exemple: la gavina corsa va criar massivament per primer cop l'any passat a la desembocadura del Llobregat.

El medi que envolta les pistes 'ha anat canviant amb els anys, i això ha comportat un canvi en algunes espècies d'aus', confirma García. 'En algunes hem pogut notar un augment', coincideix amb el que asseguren molts ornitòlegs. Per exemple, el tudor, cita García, que s'ha instal·lat amb comoditat als camps de conreu i que ja gairebé és una au semiurbana.