Entrevista

Montserrat Gatell, presidenta de l'ICD: 'Una víctima és massa'

Assegura que les retallades no afectaran cap dels programes essencials de l'Institut Català de les Dones

07.03.2011 | 12:03
La presidenta de l´Institut Català de les Dones (ICD), Montserrat Gatell.

La presidenta de l'Institut Català de les Dones (ICD), Montserrat Gatell, ha afirmat que una sola víctima de violència de gènere 'és massa'. En una entrevista a l'ACN, Gatell ha explicat que la lluita contra la violència de gènere és un dels principals objectius de la legislatura que acaba de començar, així com la promoció laboral de les dones i l'abordatge de la igualtat des de l'educació. Aquest dimarts es celebra el Dia Internacional de la Dona, una jornada que per a Gatell és necessària ja que la societat encara no ha assolit la plena igualtat entre homes i dones. La presidenta ha assegurat que les retallades pressupostàries engegades pel Govern no afectaran els programes essencials de l'ICD.

Què es reivindica el Dia Internacional de la Dona?

Montserrat Gatell: La reivindicació és universal: la visibilitat de les dones, de la seva lluita per assolir uns drets que al llarg de la història s'han anat aconseguit però que encara queda un tros del camí per acabar de fer-los reals. Tenim uns drets jurídics i una igualtat efectiva davant la llei però no en la pròpia promoció com a persones dins la societat. Aquest any coincideix amb els cent anys d'aquesta celebració i volem donar un missatge positiu de tot el que s'ha aconseguit en aquests cent anys de reivindicació i d'encoratjament per seguir.

El 2011, quin són els principals reptes?

M.G.: És continuar el camí, el 2011 toca fer els passos següents. Hi ha un objectiu majoritari que és l'abolició de les desigualtats, que és on descansen totes les discriminacions, les violències, les desigualtats salarials... La línia estratègica que ens hem de marcar és el treball per l'eradicació de les desigualtats. Les prioritats que ens hem de marcar des del Govern per encetar aquesta legislatura es centren en tres: continuar amb la lluita contra la violència masclista, tant en prevenció com atenció a les víctimes; la promoció laboral i l'educació.

Les víctimes de violència de gènere continuen augmentat. Què està fallant?

M.G.: Una víctima és massa. Una dona que sigui assassinada per motius de gènere o per ser dona ja és massa. Tots els recursos que s'aboquen des de tots els llocs, no només de les administracions, no aconseguiran acabar amb aquesta xacra perquè tot això es produeix en un àmbit privat i inviolable de les persones de difícil control. A més, el Govern no té interès de practicar un intrusisme en la vida de les persones. Per tant, què hem de fer? Fa temps que s'han posat en marxa un recursos i són vàlids. M'agradaria pensar que amb l'activació d'aquests protocols s'han evitat víctimes, però no totes les víctimes. L'abordatge també ha de ser multidisciplinari. Tenim una llei des del 2008 que ens dota d'uns recursos i eines que segur que de tenir-les a no tenir-les hem de millorar. Però és del 2008 i s'ha donar el temps de tràmit i d'evolució de tots aquests elements. Però no podem caure en el desànim.

Hi ha alguns col·lectius més problemàtics per exemple de determinats orígens?

M.G.: L'evidència és l'evidència, més enllà de fer-ne cap mena de valoració o judici, tenim una sèrie de víctimes mortals i el número de quines són immigrants i quines no, o quins presumptes agressors són d'una altra cultura. El fil argumental a seguir ha de ser molt prudent: possiblement les condicions en que es dóna més habitualment la violència masclista en els seus extrems és en situacions socials molt determinades, que probablement són més habituals entre els immigrants per les condicions socials i laborals. No és una justificació sinó un esbós d'una realitat possible. Però hi ha un altre aspecte: amb quines condicions de bagatge cultural arriben aquestes persones al nostre país i de quina manera és possible agermanar uns costums amb els altres? Probablement no hem abordat d'una manera frontal i seriosa les relacions. No podem parlar de la immigració en general sinó que totes aquestes característiques seran molt diferents segons els col·lectius. El que sí que és molt probable és que si que arriben amb uns costums i amb unes relacions home-dona que són com a mínim sensiblement diferents de les que tenim al nostre país.

Aquest fet és més preocupant entre alguns grups en concret?

M.G.: No ens pot preocupar un més que altres, però si que hi ha algunes persones nouvingudes que manifesten d'una manera més publica els problemes de relació entre uns i altres, per exemple els sud-americans, possiblement també perquè la seva activitat social és molt més activa que la d'altres col·lectius. Tot i així, hi ha un col·lectiu, que no avarca tots els musulmans, però si que existeix en alguns grups dones en situacions realment greus si ho mirem des del punt de vista dels seus drets. Són col·lectius petits però que existeixen.

El Govern està estudiant augmentat els braçalets per detectar maltractadors?

M.G.: El Govern vol veure la viabilitat i l'oportunitat d'augmentar-los perquè a Catalunya hi ha molt poques persones que en porten, una vintena. Hem de fer una valoració de si realment funciona com a eina preventiva i, juntament amb Interior i Justícia, el Govern vol veure la viabilitat. Era un tema que estava, no descartat però si aparcat la legislatura passada, i que el conseller Josep Lluís Ceries ha volgut reprendre. Quan es tingui aquesta valoració i les possibilitat d'augmentar el número de braçalets es mirarà quina és la manera més òptima de fer-ho i en quin temps.

Perquè el Govern decideix eliminar el Programa de Seguretat Contra la Violència de Gènere?

M.G: El programa no s'ha eliminat, continua existint dins d'una direcció general, dins d'Interior. El mateix ha passat amb els programes d'altres conselleries, com l'antiga Treball ara Empresa i Ocupació. Continuen existint, actius i amb les persones assignades que hi segueixen treballant. El que es va fer és eliminar la persona de confiança política que dirigia aquest programa, fet que respon a l'aprimament de l'administració. Entenem que havent els equips de persones a nivell tècnic i els directors generals de les conselleries, tècnicament ja hi ha la persona que ha de coordinar, gestionar o liderar cadascun dels programes

En quant a la promoció laboral. La crisi està dificultant la lluita per la igualtat?

M.G.: Les dones, una vegada més, estan afectades d'una manera diferent per la crisi. Es va dir que en primera instància com els sectors més afectats era la indústria i la construcció això va propiciar anivellar l'atur entre homes i dones. Però, a mida que va avançant els temps tot el sector serveis també s'ha vist molt afectat, on hi ha un alt contingent de dones. També a sanitat o la cura de persones dependents fora de la llar. Per tant, ara torna a passar allò que l'atur torna a ser molt femení. D'altra banda, hi ha un fals acostament dels sous entre els homes i les dones. En realitat no és que s'hagin anat anivellant per la promoció de la igualtat sinó que el que s'ha fet és rebaixar els sous dels homes. L'arbre no ha de tapar el bosc, el bosc continua sent un gran àmbit de desigualtats on s'ha de seguir treballant molt. En aquests moments de crisi un dels aspectes que podem abordar amb més fermesa és l'emprenedoria femenina, que també es troben amb molts problemes per dur a terme els seus negocis i és una bona eina per sortir de la crisi.

Com valora iniciatives com la del FC Barcelona que el dia 8 de març convidarà a dones a la llotja?

M.G.: Jo crec que ajuden, igual que la celebració del Dia Internacional de la Dona i de tantes altres coses. Hem d'admetre que totes aquestes accions són símbols. Podem mirar el cantó positiu, que jo recordi fins ara no hi hagut una acció com a mínim tan pública i amb tant ressò social com la de la llotja. Però no podem pervertir el discurs, necessitem actes i accions manifestament públiques d'aquest tipus, com la commemoració del 8 de març i la llei electoral de la paritat. Que seria millor que no hagués d'existir? I tant. No caldria lluitar per certes coses, uns drets que en principi ens haurien de ser donats pel fet de ser dones. Però són necessaris actualment? Si, perquè no hem aconseguit això. Per això en comptes de fer la lectura de negativa de que la resta de l'any hi ha molt poques dones a la llotja ens ho hem de prendre dins de la festivitat com un gest. Així m'ho prenc jo que sóc una de les persones que anirà a la llotja.

I com s'aborda la reproducció de certs tòpics des de petits?

M.G.: Podem treballar des de molts àmbits, l'escola és un però la família és un altre. No ens podem cenyir exclusivament als centres escolars sinó al seu entorn. Els nens petits reprodueixen esquemes, els copien de casa, de l'escola, de l'esplai, de la televisió, de les pel?lícules... El problema és cap a on deriven aquests estereotips, per exemple quan arriben a secundària que és on veiem que tornen estereotips que comencen a ser perillosos perquè són persones gairebé de ple dret, formades i que en breu seran ciutadans adults i continuaran repetint els estereotips com una roda que no té fil. Per tant, l'abordatge ha de ser molt multidisciplinari.

Com afectaran les retallades a l'ICD?

M.G.: Més que parlar de retallades parlem de que amb el que tinguem farem. Hi ha una predisposició a no disminuir ni eliminar el finançament d'algunes coses, com els Serveis d'Informació i Atenció a les Dones (SIADS). Hi ha altres maneres de reduir la despesa, com amb una distribució més lògica i més d'economia d'escala. No es preveu per tant cap daltabaix i que l'ICD deixi de fer alguna de les coses prioritàries que ha de fer.

Continuarà el desplegaments dels fons previstos a la llei?

M.G.: El que a nosaltres ens marca la llei és el desenvolupament d'un decret d'indemnitzacions per a víctimes i el pensem dur endavant. És una de les poques coses que queda per desplegar de la llei i tenim tota la voluntat per fer-ho i aconseguir aquest fons econòmic. Em consta també que el fons d'impagament de pensions també està sobre la taula de la secretaria general de família i hem parlat i no s'ha abandonat en absolut.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema