La gran majoria de gironins està convençuda que el fenomen migratori afecta la qualitat de l'atenció sanitària. Segons l'informe que va presentar ahir el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), el 25,6% dels enquestats de la demaració «està molt d'acord» que la presència d'immigrants fa que disminueixi la qualitat de l'atenció sanitària, mentre que un 43,3% hi està «més aviat d'acord».
L'estudi també reflecteix que el 84,5% dels enquestats a la demarcació opina que l'Estat dóna més ajudes escolars als immigrants que als catalans, encara que tots dos tinguin els mateixos ingressos, un percentatge similar als que estan convençuts que els estrangers reben més ajudes sanitàries (81,7%). Més de la meitat dels gironins assegura que els immigrants abusen de l'atenció sanitària gratuïta, davant d'un 10% que nega que això sigui així.
Per intentar millorar la situació, la majoria de gironins enquestats pel CEO aposta perquè l'administració inverteixi més on hi ha molta immigració perquè no empitjori la qualitat de l'educació, per exemple.
L'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió també reflecteix que el 69,2% dels gironins està «molt d'acord» o «més aviat d'acord» que els catalans tinguin preferència a l'hora d'escollir l'escola dels seus fills. Un percentatge superior a la mitjana catalana, que se situa en el 61,8 per cent.
Conjunt català
Un de cada quatre catalans expressa opinions racistes
o molt intolerants respecte a la immigració, segons l'enquesta que va presentar ahir el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), que també reflecteix que gairebé la meitat dels enquestats creu que el nombre d'immigrants a Catalunya és «excessiu».
«L'estudi demostra que hi ha un nucli dur format per un 25 per cent de la població, aproximadament, que podríem qualificar de racistes culturals o clarament intolerants amb la immigració», segons el director del CEO, Jordi Argelaguet.
L'enquesta, realitzada a 1.600 residents a Catalunya
de nacionalitat espanyola, detecta un descontentament generalitzat cap a les lleis que regulen l'entrada i permanència d'estrangers a l'Estat espanyol, ja que prop del 80 per cent les considera «bastant o massa tolerants».
Segons Argelaguet, «bona part dels catalans estan incòmodes amb les polítiques migratòries, perquè consideren els immigrants competència en la lluita pels recursos, escassos en un moment de crisi».
Així per exemple, el 65,8 per cent dels enquestats creu que l'Estat dóna més ajudes sanitàries als immigrants que als catalans, encara que tots dos tinguin els mateixos ingressos, un percentatge similar als que estan convençuts que els estrangers reben més ajudes escolars.
En general, els catalans creuen que els immigrants reben molta o força protecció de l'Estat, mentre que els pensionistes o les persones que viuen soles en reben molt poca.
Efectes de la crisi
Aquestes respostes tenen «molt a veure amb la situació de crisi econòmica», segons Argelaguet, i no responen a un rebuig generalitzat dels immigrants per la seva condició d'estrangers, ja que el 68% dels enquestats creu que els immigrants instal·lats a Catalunya de manera estable tenen dret a la nacionalitat espanyola.
Respecte a la integració dels immigrants a la societat d'acollida, el 71,4% creu que els estrangers només han de mantenir aquells aspectes de la seva cultura i costums que no molestin la resta de catalans. En aquest sentit, l'ús del vel islàmic sembla no molestar excessivament els catalans, ja que la meitat dels enquestats considera inacceptable que s'exclogui de l'escola una alumna per portar el vel, un percentatge més gran que els que es mostren contraris al vel a l'escola, ja que un 7 per cent no té opinió sobre això.
