La Generalitat de Catalunya va acordar ahir la supressió de l'impost de Successions -el que afecta a les herències- per als familiars pròxims, mesura que coincideix amb els 100 primers dies del Govern presidit per Artur Mas.
Amb aquesta mesura, el president de la Generalitat compleix amb la seva promesa estrella de la campanya electoral de deixar aquesta figura impositiva a la mínima expressió i acabar amb la «discriminació» en relació amb altres autonomies.
Mas va assegurar que, amb aquesta iniciativa, Catalunya serà la comunitat autònoma on es pagarà menys en concepte de l'impost de successions.
D'una banda, hi haurà bonificacions de fins al 99% per a les Successions entre cònjuges -grau I de parentesc- i de pares a fills -grau II-, amb independència del valor patrimonial dels béns que es transmeten.
D'altra banda, s'avancen a l'1 de gener les rebaixes que havia impulsat en l'anterior legislatura i que havien d'entrar en vigor en la seva totalitat l'1 de juliol i així, només pagaran impost de Successions a Catalunya les herències a partir de l'III grau.
Mas i el conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, van avançar que amb aquesta reforma, la Generalitat recaptarà el 2012 al voltant de 156 milions en concepte d'aquesta figura impositiva, respecte dels 260 que hauria obtingut sense aquests canvis.
Es tracta d'una diferència de poc més de 100 milions d'euros que segons Mas-Colell, es pot compensar ja que, amb aquesta mesura, s'acabarà amb les fugues de grans capitals a les autonomies on aquest impost era més baix que a Catalunya.
Amb la supressió gairebé total de Successions, Mas vol transmetre un missatge de força ja que es commemoren aquesta setmana els 100 primers dies del Govern, donant compliment a una mesura emblemàtica.
Setmanes enrere, el líder d'UDC, Josep Antoni Duran, va avançar que el Govern aprovaria la supressió d'aquest tribut abans de les municipals.
Successions ha estat el primer tema que ha aixecat butllofes entre CDC i UDC ja que, després que el secretari del Govern, Germà Gordó, avancés que la supressió de Successions no seria total, el secretari general d'UDC i conseller d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí, va expressar la seva inquietud davant d'aquest fet.
L'enuig del PSC
La portaveu adjunta del PSC, Laia Bonet, va anunciar que no donaran suport als Pressupostos del 2011 perquè el Govern «ha creuat la línia vermella» amb l'eliminació de l'impost de Successions.
En una roda de premsa al Parlament, va explicar que el president de la Generalitat, Artur Mas, amb aquesta eliminació «tanca la porta» a l'acord amb els socialistes, que no donaran suport a l'executiu perquè eliminar Successions significa reduir impostos als més privilegiats, al mateix temps que s'exigeixen grans sacrificis a la resta de ciutadans.
Després de la negativa dels socialistes, el PP passa a ser el principal candidat perquè l'executiu tiri endavant els seus comptes, tot i que el seu portaveu parlamentari, Enric Millo, va advertir que, malgrat ser «un element important» que suposa un acostament, la supressió del tribut no és l'element més important a l'hora de donar suport als Pressupostos de la Generalitat.
Tot i això, els socialistes dubten que el Govern «es llanci a la piscina sense tenir aigua», és a dir, sense l'existència d'un acord amb el PP perquè doni suport als Pressupostos, ja que a CiU li falten sis diputats per aconseguir la majoria absoluta.
