Mas fa una crida als catalans a afrontar sense por el "viacrucis" de les retallades

En un dinar-col·loqui organitzat pel fòrum Barcelona Tribuna, davant un auditori principalment empresarial, Mas va deixar clar que els "deures" de l'ajust pressupostari "han de fer-se sí o sí, no hi ha alternativa", perquè, va dir, no existeixen "salvadors, miracles ni solucions màgiques" per sortir de la crisi actual.

"Hem de passar el nostre particular 'viacrucis' com a societat i com a país. I ho estem fent. Al final d'aquest túnel hi ha llum, hi ha vida, hi ha esperança. Catalunya té moltes debilitats, però està plena de fortaleses. El país se'n sortirà d'aquesta", va afirmar.

Mas va emplaçar els catalans a treure's de sobre de sobre els seus "temors", aquesta "por paralitzant" que "està frenant la seva capacitat de fer coses i de créixer".

El president català va assegurar que el seu Govern "no té por" i que, per molt "soroll, cridòria i incomprensió" que es trobi en el seu camí, "seguirà el seu rumb", perquè té un model econòmic "clar", favorable a l'activitat econòmica.

Per aconseguir que l'atur baixi fins al 10% en quatre anys, segons Mas, no existeixen "dreceres", no queda més remei que complir uns "deures".

Mas va subratllar que aquests deures no passen només per aplicar retallades per reduir el dèficit públic sinó que també impliquen un canvi d'actituds per part de la gent, de manera que cada ciutadà assumeixi la seva responsabilitat i sigui conscient que vénen temps de sacrificis.

Per "desdramatitzar" la situació, Mas va recordar que la història de Catalunya està "plena de moments molt més durs que l'actual": "No estem demanant al país el sacrifici total, no cal dramatitzar més del compte".

Mas va aprofitar per rebatre les crítiques de la vicepresidenta segona del Govern espanyol, Elena Salgado, a l'eliminació de l'impost de successions a Catalunya, recordant que l'Executiu central va suprimir també l'impost de patrimoni.

A més, va acusar el Govern de "centrifugar" el seu dèficit, traient-lo del seu pressupost i carregant-lo sobre les espatlles de les autonomies, a les quals s'acusa ara de malgastar.

Mas també va expressar el seu desig de promoure la internacionalització de l'economia catalana, perquè el mercat espanyol se li quedi "definitivament petit" i les seves exportacions creixin més enllà d'aquestes fronteres.

Mas va subratllar que, en dir això, no el mou la "petulància", sinó una voluntat de "situar a Catalunya al món".

Ajust sanitari

El president de la Generalitat va apostar per reduir alguna "activitat" sanitària, en línia amb la seva política d'ajust pressupostari, però garantint que no hi hagi retallada de llits disponibles a la sanitat pública.

Va dir que el sistema sanitari català està a l'"avantguarda mundial" i és "el més generós de tot Europa", per la qual cosa "alguna cosa cal poder sacrificar" en un moment de crisi com l'actual.

La seva idea és que la mateixa comunitat mèdica es "coresponsabilitzi" d'aquestes retallades i l'indiqui al Govern "què és el que es pot deixar de fer per no afectar el nucli dur de l'estat del Benestar".

Després que dimecres uns 400 treballadors de l'hospital universitari Joan XXIII de Tarragona es manifestessin contra les retallades, Mas va advertir que "no serveix dir que cal posar els mateixos diners o més" que fins ara, perquè l'estat financer de la Generalitat no permet una altra elecció que aplicar una tisorada general.

De la mateixa manera el president català es va referir a l'educació, subratllant que Catalunya tindrà 15.000 nens més en el sistema escolar el proper mes de setembre, però hi haurà menys recursos pressupostaris.

A parer seu, això ja no és un problema comptable, sinó un "deure d'actitud general", ja que caldrà demanar als mestres catalans que, "a canvi de poder mantenir les plantilles, facin un esforç que potser serà un sacrifici per poder atendre potser amb més presència a l'aula si resulta que hi ha menys diners".