Premien a Maria Bassols i el Pessebre de Castell d'Aro

El Govern ha premiat l'economista i president d'Abertis, Salvador Alemany (Barcelona, 1944), per la seva "destacada aportació a l'economia i a la societat catalanes", la mestra Maria Dolors Bassols (Banyoles, 1935) en reconeixement a la seva "valuosa trajectoria", l'empresari Alessandro Benuzzi (Vilanova i la Geltrú, 1930) per "intensificar les relacions empresarials i culturals entre Catalunya i Itàlia", el metge Miquel Bruguera i Cortada (Barcelona, 1942) per la seva "competència professional, que ha excel·lit en l'àmbit acadèmic, assistencial, clínic i corporatiu" i el periodista Josep Maria Casassús (Barcelona, 1944), per la "trajectòria als mitjans de comunicació i la seva prestigiosa activitat acadèmica".

També han estat distingits la treballadora social Montserrat Colomer (Barcelona, 1922) per la seva atenció a les persones i els entorns que pateixen majors necessitats i la seva tasca investigadora; l'escriptor Jordi Cots (Barcelona, 1927) per la seva producció literària i pionera a favor de la infància i les famílies; l'escultor Ramon Cuello (Barcelona, 1939) per la seva obra, d'estil realista; l'antropòleg Lluís Duch (Barcelona, 1936) per l'estudi dels llenguatges dels universos simbòlics i mítics; la soprano Montserrat Figueras (Barcelona, 1942) per la seva contribució a la recuperació de la música antiga" i el guitarrista Stefano Grondona (Gènova, 1958) per haver contribuït a enfortir les relacions culturals entre Itàlia i Catalunya".

Altres guardonats han estat l'empresari Sebastià Millans (Barcelona, 1927) per la gestió al capdavant del Club Natació de Barcelona; l'advocat i empresari Antoni Negre Villavecchia (Barcelona, 1931), pel conjunt de la seva trajectòria econòmica, social i cultural; el físic Ramon Pascual de Sans (Barcelona, 1942) per ser un dels referents de l'activitat científica a Catalunya; l'actor de teatre i televisió, Jaume Pla (Vilassar de Mar, 1928), pel més de mig segle de trajectòria dins del sector i el seu compromís amb la cultura i l'empresari i artista floral, Antoni Prat (Òdena, 1934) pel prestigi assolit dins del sector i el seu sentit innovador amb la incorporació de nous materials.

Per últim, també rebran la Creu de Sant Jordi el veterinari Francesc Puchal (Barcelona, 1933) per la seva trajectòria professional durant més de 50 anys; el metge i especialista en bioquímica clínica per la seva tasca pionera en molts aspectes de la recerca en biomedicina; l'arquitecte Josep Ribas (Bellcaire d'Urgell, 1935) per la seva trajectòria professional i docent i l'empresari Francesc Ribera pel seu esperit emprenedor, fruit del qual són diversos projectes de dinamització social i cultural.

A part de tots aquests premiats, també han estat distingits els primers europarlamentaris catalans Josep Anton Duran i Lleida, Joan Colom, Concepció Ferrer, Carles Gasòliba, Eduard Punset, Juan de Dios Ramíres-Heredia, Maria Dolors Renau, Domènec Romera i Josep Verde i Aldea.

Entitats guardonades

La Generalitat també ha distingit amb la Creu de Sant Jordi quinze entitats. Aquestes són l'Agrupació Coral La Llàntia, que és una entitat cultural degana de la ciutat d'Igualada, i ha estat distingida per la valuosa tasca que des de l'any 1876 porta a terme en l'àmbit del cant coral i en el món de la música; l'Associació d'Amics de l'Escola Normal de la Generalitat, guardonada per l'impuls als valors de renovació pedagògica, catalanitat i democràcia que van caracteritzar la trajectòria de la prestigiosa institució del període republicà i també per la tasca de difusió de la seva significació històrica, en el marc de la qual s'inscriu la convocatòria del premi Escola Normal de la Generalitat per tal de distingir i estimular propostes docents innovadores; l'Associació d'Aviadors de la República (A.D.A.R.), distingida en reconeixement a la coratjosa lluita d'aquests militars en defensa de les llibertats democràtiques i per la contribució de l'entitat a la memòria històrica.

Entre les entitats guardonades hi ha també la Casa Amèrica Catalunya, que és la Fundació que commemora el seu centenari, com a hereva de la Casa de América de Barcelona i també de l'Institut Català de Cooperació Iberoamericana, que ha estat distingida per haver enfortit els vincles culturals, socials i econòmics entre Catalunya i l'Amèrica Llatina, el Centre Excursionista de Terrassa, guardonat per la dilatada trajectòria d'una entitat que ha arribat ja al seu primer segle des del foment de l'excursionisme, amb l'impuls esportiu, la implicació cultural, la divulgació científica i la presència cívica que es deriven de la pràctica d'aquesta activitat, i les seves expedicions arreu dels continents i serralades alpines del planeta han contribuït destacadament al prestigi de l'excursionisme català; el Club Deportiu Terrassa Hockey, en reconeixement a un club centenari que és el degà que l'hoquei sobre herba català i estatal, i un dels primers al continent europeu en la pràctica d'aquest esport.

Altres entitats distingides amb la Creu de Sant Jordi són el Col·lectiu de Dones en l'Església justament en el vint-i-cinquè aniversari d'un grup de reflexió i d'acció que treballa per aconseguir una major presència de les dones en els òrgans de direcció de l'Església Catòlica; la Confederació Ecom Catalunya, reconegut per la valuosa aportació d'aquest moviment cívic, que enguany commemora el seu quarantè aniversari, en la defensa dels drets de les persones amb discapacitat física i de la millora de la seva qualitat de vida; la

Confraria de Sant Sebastià, en reconeixement a un col·lectiu fundat el segle XVI i vinculat a una de les tradicions més arrelades al Pont de Suert; la Congregació de Germanes Carmelites de la Caritat-Vedruna, guardonada per la destacada tasca que, des de fa cent vuitanta-cinc anys, realitzen a Catalunya, singularment en el sector educatiu; l'Esbart Teatral de Castellar del Vallès, en reconeixement a la contribució d'aquesta entitat centenària en la preservació i promoció de l'activitat escènica al municipi vallesà; L'Eco de Sitges, publicació setmanal amb cent vint-i-cinc anys de trajectòria que constitueix, des de la vila del Garraf, un referent de la vitalitat de la premsa local i ha estat guardonada per la seva presència, a través de cinc generacions d'una nissaga de periodistes, que representa un testimoni d'excepció del paper de Sitges en la cultura catalana i en la seva projecció.

I, finalment, l'Orquestra Melodia, una formació de ball creada l'any 1931 al Vendrell, inicialment com a orquestra de jazz, que és l'única que queda en actiu de les quatre orquestres que hi havia el segle passat a la vila, i ha estat distingida per la seva presència continuada en el món de l'espectacle, amb la interpretació de molts dels temes que configuren la tradició musical i la memòria popular del nostre temps; el Pessebre Vivent de Castell d'Aro, per la continuïtat de més de cinquanta anys d'una manifestació molt arrelada al Baix Empordà i ben representativa d'aquesta tradició nadalenca, i la Societat Coral Aroma Vallenca, una Entitat degana de la capital de l'Alt Camp que commemora el segle i mig de presència en la vida cultural. És un dels primers cors sorgits a Catalunya a partir de l'obra musical i l'esperit cívic de Josep Anselm Clavé. Ha estat guardonada pel conjunt de la seva trajectòria, també vinculada amb el fet casteller com a referent de la identitat de Valls i la seva projecció.

L'acte d'entrega de les Creus de Sant Jordi serà el pròxim 27 d'abril, a partir de les set del vespre, al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat.