Un jurat popular va absoldre ahir el gendre de la família de joiers Tous Lluís Corominas per considerar que al desembre de 2006 va matar un presumpte lladre en legítima defensa i mogut per una por que li va fer perdre la percepció de la realitat.
En el seu veredicte, llegit ahir a l'Audiència de Barcelona, el tribunal popular va declarar no culpable Corominas per sis vots a tres -el mínim per a una condemna són set-, i un dels membres es va negar a signar l'acta, encara que aquest fet és merament simbòlic i no comporta cap conseqüència legal.
El jurat popular va absoldre el gendre dels Tous, que afrontava una petició de set anys i mig de presó per matar d'un tret un presumpte lladre que participava en un intent de robatori al xalet dels seus sogres a Sant Fruitós de Bages, a l'aplicar-li les eximents de legítima defensa i por insuperable, fet que suposa la seva absolució, que la pròpia jutge va dictar "in voce".
Per al jurat, el gendre dels Tous, defensat per l'exmagistrat de l'Audiència Nacional Carlos Bueren, va disparar contra el cotxe en el qual esperaven dos dels presumptes assaltants "en un acte reflex" de resposta a un possible atac i sense tenir temps suficient per analitzar el seu comportament.
Efecte túnel
El veredicte del jurat es va basar en part en els informes pericials psicològics -un d'ells costejat per la defensa-, que assenyalava que una situació d'alerta o estrès màxim pot portar a alterar la percepció visual o cognitiva d'una persona, en l'anomenat "efecte túnel".
En aquest sentit, el tribunal va considerar "versemblant" que el gendre dels Tous entrés en un estat de distorsió de la realitat que el va portar a disparar contra els dos presumptes assaltants de manera "irracional i inconscient", segons que van argumentar en la seva motivació del veredicte.
Per als membres del tribunal, Corominas no va ser conscient dels riscos que la seva acció comportava, en no disposar de temps real per avaluar-la, i va actuar "condicionat" per les converses que mantenia amb el vigilant del xalet, que l'alertava que els assaltants podien anar armats i que temia que volguessin perpetrar un segrest o una extorsió.
Segons l'opinió del jurat, els trets que va efectuar Lluís Corominas eren proporcionats a l'amenaça a la qual creia enfrontar-se, una qüestió en la qual el tribunal va donar credibilitat a la versió de l'acusat, que va assegurar que va disparar després d'interpretar un moviment brusc de la víctima com si estigués agafant una arma. Segons que va considerar provat el tribunal popular, el gendre dels Tous va matar el presumpte lladre mogut per la por que sentia cap a una amenaça real, sense disposar d'altres alternatives per donar sortida a la situació d'estrès en què es trobava.
A més, els membres del tribunal van descartar que Corominas tirotegés els suposats assaltants per impedir la seva fugida, com mantenia la fiscal, i van considerar que ni tan sols era conscient del risc de matar-los quan els va disparar. El jurat, no obstant això, va admetre en el seu veredicte que el gendre dels Tous havia canviat al llarg del temps la seva versió dels fets.
Coordinador de seguretat
El jurat va considerar per unanimitat que Corominas exercia com a coordinador de seguretat de la família Tous, malgrat que l'acusat ho va negar en la seva declaració en el judici, canviant de nou la seva versió inicial.
Malgrat no tenir cap transcendència, atès que va ser absolt en aplicació de les eximents completes, el tribunal va apreciar també les circumstàncies atenuants de reparació del dany, pels 150.000 euros que va pagar a la família de la víctima.
La Fiscalia va anunciar que estudia recórrer l'absolució de Corominas al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
