'Crisi dels cogombres'

Pelegrí vol indemnitzacions per als productors catalans

El conseller d'Agricultura afirma que en una setmana s'han perdut a Catalunya 600.000 euros per la crisi

 13:55  

ACN/MADRID El conseller d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí ha demanat aquest dijous a l'executiu espanyol que vetlli perquè es facin efectives les indemnitzacions als productors catalans per les pèrdues que han patit a causa de les falses acusacions contra els cogombres espanyols pel brot d'E.Coli a Alemanya. En declaracions prèvies a la reunió que tots els consellers d'Agricultura han mantingut amb la ministra de Medi Ambient, Rural i Marí, Rosa Aguilar, Pelegrí ha recordat que els productors catalans li van comunicar aquest dimecres que havien perdut la càrrega de 71 camions per valor de 600.000 euros. Segons el conseller, cal "demanar responsabilitats" i recuperar també la confiança del consumidor.

En declaracions als mitjans Pelegrí ha recordat que un cop Alemanya ha fet marxa enrere i ha desmentit que els cogombres de l'Estat siguin els causants del brot és el moment de "demanar responsabilitats al govern europeu i alemany pel que està passant". Segons el conseller, aquestes "responsabilitats" s'han de traduir també en "indemnitzacions" perquè "el sector productiu català no pot passar sense rebre-les".

El conseller també ha apuntat que calen actuacions per "recuperar la confiança dels consumidor" respecte al "producte excel·lent" que es fa a Catalunya. La crisi, ha recordat, ha arribat en un moment delicat en què comença la campanya de la fruita. Segons Pelegrí, en funció de la confiança que generi als consumidors espanyols l'episodi dels cogombres "pot ser molt perjudicial".

Pelegrí ha assegurat que encara és aviat per quantificar quines són les indemnitzacions perquè dependrà dels efectes que la crisi ja ha creat sobre les vendes de productes i les que pot crear encara en els pròxims dies. "En la mesura que el mercat europeu no confia en el mercat espanyol i català això ens enfonsarà les vendes i per tant cal veure si realment hi ha una recuperació de les comandes o si realment és estable".

Malgrat tot, ha recordat que les primeres estimacions parlen de 200 milions d'euros de pèrdues per tot l'Estat. En la reunió que va mantenir aquest dimecres amb els productors aquests li van transmetre que en una setmana s'havia perdut la mercaderia de 71 camions de Mercabarna que no han pogut arribar a destinació, amb un valor de 600.000 euros als què cal sumar els aranzels i el transport.

La crisi del cogombre obliga els pagesos a baixar preus i llençar producte

Pagesos i botiguers pateixen aquests dies els efectes de la crisi del cogombre. La producció catalana d'aquesta hortalissa no té res a veure amb les morts i intoxicacions que han afectat Alemanya per la propagació del bacteri 'E.coli', però l'alarma social que s'ha generat ha atemorit els mercats i el consumidor final. Les exportacions d'hortalissa han caigut en picat i el mercat intern s'està saturant. A les botigues, les caixes de cogombre continuen plenes per la por que s'ha instal·lat en la gent. Molts productors i distribuïdors de cogombre, així com d'altres productes de l'horta, en pateixen les conseqüències econòmiques. El preus han tocat terra i molta de la producció s'haurà de llençar.

Dalmasi Ramon és un dels productors de cogombre més importants del Maresme, amb una producció setmanal que en plena temporada arriba als 50.000 quilos. El fet que la crisi hagi arribat amb els cogombres primerencs ha evitat una "catàstrofe" i la quantitat de producte que es llença no és abusiva. L'alarma social que s'ha generat i la saturació del mercat per la caiguda de les exportacions, però, ha deixat el preu pels terres.

"Per sota de preu ja venem gairebé sempre, però amb aquesta notícia el preu ha baixat en picat prop d'un 90%". Ramon ven habitualment el cogombre al voltant dels 60 cèntims el quilo, però en aquests darrers dies li costa molt esforç poder-lo vendre a 10 cèntims. "A cinc, sis o set cèntims el venem, però per aquest preu val més no collir-lo", es lamenta.

Aquest pagès del Maresme assegura que la producció catalana no té res a veure amb el bacteri intestinal 'E.coli' que ha infectat cogombres al centre d'Europa i que ha afectat especialment Alemanya, amb setze morts i prop de 2.000 intoxicats. "Un cop sembrat el cogombre, li apliquem un producte preventiu contra fongs i hi introduïm un depredador que ajuda a tenir el cultiu net d'altres bacteris", explica Ramon.

"El cogombre del Maresme està molt ben cuidat i molt ben tractat", insisteix. Tot i que ja s'ha desmentit que l'origen del bacteri fos el cogombre que es produeix a l'Estat espanyol, l'alarma social encara perdura i les vendes no s'animen. Ramon diu que "el temps es la millor arma per combatre aquestes notícies" i espera que en un parell de setmanes "tothom s'hagi oblidat, s'hagi trobat el focus de la bacteri i tornarem a remuntar".

Tampoc remunten encara els venedors de fruita i verdura al detall. Abdel Messari té una botiga d'hortalisses a Viladecans amb cogombres que compra a una pagesa de la ciutat i a uns productors de Santa Coloma de Gramenet. No els pot vendre tan barats com els almeriencs, però creu que els clients agraeixen la qualitat del producte de proximitat i en ven "sis o set caixes en un dia". Des de dilluns, però, la xifra ha baixat considerablement.

Aquest botiguer de Viladecans no va vendre cap cogombre en tres dies i només dimecres, quan les autoritats sanitàries alemanyes havien admès que el cogombre no era la causa de la passa d'Escherichia Coli que ha causat les morts, ja en va vendre "una mica". Habitualment, la caixa de cogombres de la botiga de Messari s'ha de reomplir diversos cops en una jornada, però aquests dies segueix igual des de dilluns.

Ni cogombre, ni taronges

Com el Maresme, el parc agrari del Baix Llobregat, i especial en poblacions com Viladecans, és un dels grans centres productors de cogombres de Catalunya i a pesar de tenir el productor a prop, el temor pels missatges que arribaven des d'Alemanya es nota igualment. També ho pateixen els pagesos que no es dediquen al conreu d'aquesta hortalissa, ja que la psicosi pel bacteri ha afectat les exportacions i la venda d'altres productes.

És el cas de les Terres de l'Ebre, on diverses empreses exportadores de cítrics han vist com els rumors difosos a Alemanya sobre els productes arribats de l'Estat espanyol han acabat provocant la cancel·lació de les comandes concertades. Concretament, l'empresa exportadora tortosina Agrofruit, la més important de Catalunya, ha patit l'anul·lació de les comandes previstes per aquesta setmana per part de cadenes de distribució alemanyes i austríaques arran de les notícies sobre el bacteri. En total han estat 200.000 quilos.

Segons ha explicat a l'ACN el gerent de l'empresa, Xavier Guarner, es tracta de prop del 30% del volum de cítrics que comercialitza en aquest moment. Una xifra considerable, però que ha relativitzat davant del fet que l'episodi ha tingut lloc durant la recta final de la campanya. L'empresa confia que, un cop les autoritats alemanyes han rectificat, es podrà recuperar l'exportació que, en canvi, no s'ha vist afectada en altres mercats com el danès i el suec.

En canvi, la situació s'agreuja cada dia més per als productors d'hortalisses del Baix Ebre i el Montsià, que veuen amb preocupació no només la manca de sortida actual dels seus productes, sinó la possibilitat que la crisi acabi afectant les collites a curt i mig termini. "Les cambres frigorífiques estan plenes i no collim", ha explicat el coordinador territorial de la Unió de Pagesos i productor, Joan Montesó. "Hi ha gent que aguanta les collites al camp. Estic regant menys la ceba perquè no es desenvolupi tant i no collir dintre d'una setmana", explica en el seu cas particular.

La reorientació de l'exportació, explica, ha acabat saturant el mercat interior i fent desplomar els preus. Porros, coliflors, carbassons, cebes tendres o tomàquets són alguns dels productes més afectats i trontolla la viabilitat de síndries, melons o albergínies, entre d'altres. "Podem estar mesos per recuperar el llindar que teníem fins ara. La campanya es pot perdre si l'administració no procedeix a la retirada i es buiden els magatzems per llençar la producció", conclou.

El sindicat agrari, ha exigit al Departament d'Agricultura que articuli un mecanisme de retirada efectiu de la producció per als pagesos catalans, que no podrien acollir-se als ajuts estatals com la resta del sector per no estar estructurats en organitzacions de producció. També reclama que les oficines comarcals del Departament peritin les pèrdues i que els serveis jurídics es posin a disposició de les organitzacions agràries per "defensar-nos davant Europa". Els pagesos rebutgen directament la possibilitat de rebre ajuts en forma de crèdits: "no ens ajuden en res".

Enllaços recomanats: Premis cinema