Amb la il·lusió intacta però la cartera cada vegada més buida, un aventurer barceloní ha complert a l'Índia dos anys pedalant pel planeta als lloms d'una bicicleta elèctrica per promoure les energies renovables.
La capital del gegant indi és l'última parada de Guim Valls Teruel, de 35 anys, que des que va iniciar el seu projecte a la Xina ha repartit "somriures elèctriques" al llarg de 18.000 quilòmetres en 15 països d'Oceania i Àsia.
I és que la bicicleta de Valls es mou gràcies a les seves pedalades i, sobretot, a l'impuls que li dóna l'energia obtinguda a través de plaques solars que transporta en un remolc, encara que a vegades ha de recórrer a endollar la bateria a la xarxa elèctrica.
"No fas tant d'esforç com en una bicicleta normal però almenys mous una mica les teves cames", presumeix Valls en una xerrada davant dels curiosos que s´han acostat a escoltar-lo en un centre social de Nova Delhi, on ha trobat refugi.
"És impressionant", "increïble, guau", clamen alguns dels ciclistes que han provat a pujar a la bala de 21 quilograms del català abans d'unir-se a ell en un passeig fins a l'emblemàtica Porta de l'Índia.
"La resposta de la gent és brutal, els correus electrònics, aquest és el veritable motor" del viatge, explica Valls.
Des de començaments d'any s´ha sumat a l'aventura la seva dona, Nguyen Thuy Anh, una reportera vietnamita de televisió a qui va conèixer durant una entrevista pel camí.
"No va ser tan complicat convencem perquè anés amb ell com perquè ens casséssim", bromeja ella. "Li deia: 'No puc confiar en tu. Trobaràs a moltes dones en el viatge'", detalla Anh, que finalment va començar a pedalar al costat de Valls el passat dia de Sant Valentí.
Aquest emprenedor barceloní treballava com a director comercial a Pequín quan va néixer la idea d'embarcar-se en el viatge amb un mitjà de transport, del qual -segons diu- hi ha uns 125 milions d'usuaris a la Xina.
"La gent no entenia per què ho volia patrocinar i no creia que no s'utilitzés (bicicleta elèctrica) a la resta del món si tot és 'made in China'", relata.
Valls assegura no tenir por que li robin la bici allà on va i es congratula d'anar col·leccionant experiències. Des del pagament voluntariós d'uns grangers xinesos d'una habitació amb aire condicionat a les dificultats d'abandonar una muntanya al Japó sota temperatures gèlides passant per ciutadans indis que li pregunten pel camí el nom del seu pare o li desitgen un feliç any en primavera.
"A la carretera de vegades sents por perquè hi ha molt de boig. El més complicat són les grans ciutats. A les zones rurals els vilatans t'ofereixen allotjament", manté. Segons Valls, "les fronteres només estan en el paper, ja que d'un país a un altre no se sent la diferència", però el cert és que alguns contratemps l'han obligat a alterar el seu itinerari, com no poder accedir a Birmània, o haver de seguir via aire per l'Iran per esquivar Pakistan per la situació de seguretat.
La seva parella es finança a partir de l'ajuda que els dóna el fabricant de la bicicleta i de vegades aconsegueixen una mica de diners amb la venda de vídeos, articles o fotografies a mitjans de comunicació, alhora que estan preparant un documental.
Quan va pujar a la bici, Valls creia que la idea tindria ganxo però aviat es va topar de cara amb la crisi econòmica i avui reconeix que tiren bàsicament d'estalvis, a l'espera de trobar patrocinadors que els puguin finançar l'aventura.
"L'objectiu era donar la volta al món en tres anys, però si no trobo patrocinador potser l´he de fer en cinc", argumenta.
La seva esposa pedalarà fins a Anglaterra, on el comptador marcarà uns 30.000 quilòmetres quan arribin a l'estiu. En aquest punt estudiaran la viabilitat de continuar la ruta cap al continent americà.
