La catedràtica emèrita de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona Marina Subirats és la guardonada amb el segon Premi Catalunya de Sociologia, atorgat per l'Associació Catalana de Sociologia -filial de l'Institut d'Estudis Catalans- i el Col•legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya. El guardó reconeix la trajectòria científica i professional de Subirats. El Premi Catalunya de Sociologia, de periodicitat biennal i dotat amb 6.000 euros, reconeix científics i professionals de l'àmbit de la sociologia. El guanyador de la primera edició va ser el sociòleg Manuel Castells, l'any 2008.

Marina Subirats Martori (Barcelona, 1943) va ser directora de l'Institut de la Dona del Ministeri d'Assumptes Socials d'Espanya entre el 1993 i el 1996. També va ser regidora d'Educació i tinenta d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona entre el 1999 i el 2006. Actualment és membre del Consell Escolar de l'Estat.

Parla amb aquest diari sobr el guardó, la disciplina i el moment polític actual.

Què suposa haver guanyat el Premi Catalunya de Sociologia?

Aquest premi és un reconeixement per una carrera, però també és una manera de fer més visible la professió de sociòleg, tot allò que la disciplina pot aportar a la societat on està immersa.

I que pot aportar la sociología?

La sociologia serveix per descobrir mecanismes ocults a la societat, aquests mecanismes en molts casos estan ocults perquè hi ha interesssos en que es mantingui així, sovint hi ha algú a qui no li agrada sentir les veritats.

Actualment hi ha un discurs molt economicista que converteix la sociologia en una regió del coneixement en la que sembla que no es rendible invertir La tisorada ha afectat molt la investigació en sociologia, ja que veníem d´un moment en que no s´invertia gaire i ara encara menys.

Potser que sigui el poder el menys interessat en sentir aquestes veritats i per això apliqui retallades en l´àmbit de la investigació?

Les retallades provoquen que investigacions que tenien un recorregut temporal com l´enquesta metropolitana en la que estava ficada no es torni a fer i amb aquesta decisió no es pot arribar a conclusions sobre dinàmiques que evolucionen en el temps.

El seu treball s´ha centrat en qüestions de gènere Com està la situació de la dona actualment ?

Sobre la dona cal reconèixer que s´ha fet molt camí, molts camins s´han recorregut. Veníem d´una gran discriminació però encara quedem per resoldre moltes qüestions, sobre tot relacionades amb el gènere masculí que és el que més ha de canviar.

L´home és el que ha de canviar?

La dona s´ha modernitzat molt més ràpid que l´home i per tant ara vivim un moment en que hi ha grans diferències entre els dos gèneres. L´home segueix centrat en valors antics, no té massa sentit matar, defendre, caçar en la societat actual, però als nens encara se'ls segueix educant en aquests valors. Necessitem un altre perfil que sigui el de la cooperació.

La educació és un moment important per modificar aquests models?

En la educació comenta tot, és dels àmbits que més ha canviat, però el canvi ha estat més profund en les nenes que en els nens. L´home mereix una vida personal més rica, basada en la relació amb els amics i la família i no tant competitiva com la que se'ls inculca des de ben petits basada en tenir diners, en conquerir, etc.

Aquests homes formen part de la generació dels indignats ?

Aquesta generació és una generació que de sobte s´ha adonat que la política sí que l´afectava i el que tenen d´important aquestes protestes és que una generació s´ha convertit en un agent polític, un actor que ha nascut de la societat i que, tot i no estar organitzada i no tenir encara clares moltes coses s´ha de tenir en compte.

És semblant al que va viure vostè al maig del 68 ?

El maig del 68 estava basat en les costums, la sexualitat, els repartiment dels diners i el treball, ara no és tan sobre recursos. L´element comú és considerar el capitalisme com un sistema depredador i especulatiu.