El Govern promourà l'ús del català a l'interior de les mesquites

-Quins objectius s'ha marcat la direcció general d'Afers Religiosos per aquesta legislatura?

X.P.: La voluntat és veure quines necessitats tenen les confessions en la seva pràctica del dia a dia. Mantenir el contacte i intentar resoldre i ajudar en la seva pràctica. També propiciar un bon diàleg interreligiós. Es busca que el fet religiós sigui normal i es pugui viure amb tranquil•litat.

-S'ha detectat algun problema amb alguna confessió?

X.P.: Hi ha una confessió majoritària i més implantada, la catòlica, i altres més minoritàries, alguna amb tradició al país i altres són més noves i s'estan implantant de mica en mica. Totes tenen un moment de dificultat en el dia a dia, encara que només sigui per la crisi. Una altra qüestió és la transcendència que es dóna algunes vegades a altres problemes que no són religiosos, com l'assentament de les persones en el país, independentment de la seva confessió. De vegades es barregen aquestes dues qüestions per un problema d'integració i no de religió.

-En quin punt es troba l'objectiu expressat pel Govern de regular l'ús del burca?

X.P.: Bé, estem pràcticament en el mateix moment. Aquestes coses s'han de fer quan toca, amb la suficient calma i reflexió. Quan es parli s'haurà de parlar més d'una qüestió de seguretat, de respecte a la diversitat de la persona i de llibertat, que d'un element religiós. El debat seria sobre el respecte a la llibertat de la persona, la dignitat i la seguretat pública per veure qui hi ha sota d'una cosa que tapa. Es va pensar que totes aquestes coses no era prudent plantejar-les en època pre-electoral, ara ja han passat les eleccions i anem a veure, més endavant. Però no hi ha un termini fixat.

-I pel que fa a la modificació de la llei de centres de culte?

X.P.: En el moment que es va plantejar el projecte de llei ja hi va haver un gran debat, fins i tot dins del tripartit estava clar que hi havia algun grup que no hi estava d'acord. Del que es tractaria és de fer alguns petits ajustaments de la llei, ja que un cop posada en pràctica es veuen disfuncions o té interpretacions conflictives. Tenint en compte que una cosa és la llei i una altra el reglament, que ja es modificarà en el seu moment perquè són coses molt tècniques.

-Una de les modificacions seria eliminar haver de preveure sòl per a centres de culte?

X.P.: Seria concretar aquests aspectes, si s'ha de reservar o no el sòl, de quines maneres i en quins llocs per ajudar els ajuntaments a poder resoldre amb més tranquil·litat i agilitat les sol·licituds. Si llegim amb cura la llei, tampoc diu obligació, és segons les necessitats. La cosa aniria per aquí, concretar aquestes necessitats, de quina manera l'ajuntament pot actuar. No hi ha res imperatiu, no es vol eliminar ni coartar la llibertat municipal d'acció.

-A Lleida la construcció d'una mesquita ha generat un gran conflicte. Com segueix el Govern aquesta qüestió?

X.P.: L'Ajuntament de Lleida està actuant i resolent. Jo crec que al final trobaran la solució entre ells. Primer tenint les coses clares i segon amb capacitat de diàleg de totes les parts. Si volen, parlant sabran trobar la solució perquè l'ajuntament trobi el lloc on ha d'estar la mesquita amb tranquil•litat i qui la vol fer servir la pugui fer servir amb tranquil·litat.

-Hi ha veus que indiquen que a Catalunya s'està instal·lant l'islamisme radical a moltes mesquites. És tan greu aquest problema?

X.P.: De vegades les noticies són alarmants. Hi ha contacte amb els diversos grups de musulmans i si que pot haver-hi unes tendències però el contacte s'intenta que sigui el més permanent possible. Es parla, s'escolta i s'intenta ajudar. Si que hi ha un seguiment per ajudar a que hi hagi una bona integració i millor comprensió del fet català.

-Com es fa aquest contacte?

X.P.: Es fa amb els líders de les diverses comunitats musulmanes, que tenen les seves federacions i associacions, i ells també tenen interès. Fa tres setmanes vaig anar a les jornades de portes obertes a les mesquites i això ajuda a un contacte institucional i també personal, quan la gent es va coneixent sempre és més fàcil. S'intenta fer un seguiment el més acurat possible.

-Un dels objectius a través d'aquests contacte és fer entendre la necessitat d'aprendre el català. Com es vol aconseguir?

X.P.: És bo que quan arriben, sense oblidar les seves arrels, coneguin el lloc on van a viure, la cultura, la història, el menjar i la llengua. Perquè la llengua? Perquè és la possibilitat de contacte amb els seus veïns. També evitarà que es tanquin només en la seva llengua i cultura i que hi hagin 'guetos'. Si en els seus moments de pregària i quan els líders parlen, si parlen en català també els hi serà més fàcil, tot respectant la seva tradició. És anar convidant-los.

-Com es pretén introduir el català en el context de les oracions?

X.P.: Això és una cosa que de mica en mica s'anirà fent. L'idioma de l'islam és l'àrab i per tant aquí pot haver una qüestió interna. Però potser, sense ànim d'entrar en temes més interns, un cop ja han fet la pregària, la resta de conversa pot anar en català, abans o després de la pregària. La qüestió és que de mica en mica vagin agafant l'idioma nou. Tot i que aquesta és una qüestió més d'immigració que de fet religiós.

-En les darreres eleccions tant el fet migratori com el religiós s'han utilitzat electoralment. Què n'opina com a responsable d'afers religiosos?

X.P.: El tema d'immigració s'ha de tractar amb molta cura i segurament s'hauran de revisar molts discursos. La diversitat religiosa pot ser una riquesa per a la població, tot respectant la diversitat i l'especificitat de cada confessió hi ha valors comuns: la fidelitat, la generositat, l'acollida i el sentiment de voler viure en pau. Per tant, és un actiu. Si ho enfoquem des d'aquest punt pot ser un valor afegit i per tant, aprofitem la diversitat religiosa per ajudar-nos a conviure en pau i no per a tot el contrari. Per això algun discurs s'hauria de canviar. Si algú fa servir la religió com a rebuig, potser s'ho hauria de replantejar i aprofitar aquesta diversitat per a la unitat.

-Què es pot fer perquè la ciutadania ho visqui així?

X.P.: Segurament les coses s'han de pair. Hem tingut un 'boom' d'immigració en els últims anys, una crisi econòmica gran i una crisi de valors. Ara, en un moment de revisió de tot, el primer que s'ha de fer és resituar-se i aquí potser tots fallem una mica, hem perdut una mica la nostra situació. Aquí vindria la reflexió, qui som, on estem i cap a on volem anar. Catalunya és un país de pas i de mica en mica ha anat configurant una forma de ser. Si ho hem acceptat durant segles també ho sabrem fer ara, però potser ha passat tot molt ràpid.

-Aquestes postures enfrontades també es donen entre creients i no creients, es va veure per exemple durant la visita del Papa a Barcelona. Com es fan conviure aquestes postures?

X.P.: Hi va haver algú que va fer festa no només en contra sinó amb burla. La pregunta seria si estem realment en un diàleg respectuós i interreligiós. Si jo em burlo d'un altre sembla que no. Qui feia això no era gent de fora sinó d'aquí. La llibertat de consciència i de religió és un dret bàsic i la burla contra un altre no sé si entra en aquest diàleg i respecte. Potser també aquest discurs s'hauria d'analitzar. Però no té res a veure amb el diàleg interreligiós. Els moments de crisi serveixen per fer un replantejament, buscar les arrels i buscar el camí.

-En l'àmbit normatiu estan previstes més accions?

X.P.: De moment no, però estem molt amatents a conèixer les necessitats de les diverses confessions. Hi ha diferents qüestions en les que s'ha d'ajudar, sempre respectant la seva autonomia i l'autonomia municipal. Però són coses que ara s'estan pensant. Abans que arribar a normativitzar jo sóc més partidari de la formació, de cursos, d'ajudar, més. De vegades perdem molt de temps fent lleis que després no responen a la realitat.

-En quins punts s'hauria d'avançar en aquesta línia?

X.P.: Ara estem parlant i dialogant amb tothom. L'aspecte formatiu i de diàleg i que el diàleg sigui no només amb els líders, sinó a nivell de les bases. Per això deia que s'ha de normalitzar el fet religiós, que la gent que practica una confessió ho pugui fer lliurament, sense sentir-se assenyalat. O sense veure's qüestionat perquè la seva confessió li demana fer això però no s'atreveix pel què diran socialment. Busquem que no sigui objecte de crítica fàcil o burla el fet religiós.