El conseller d'Interior, Felip Puig, va prometre que els Mossos d'Esquadra identificaran el màxim nombre de persones que dimecres van assetjar diputats per intentar impedir que entressin al Parlament i també els que van donar suport als violents de manera passiva. Els primers es podrien enfrontar a penes d'entre tres i cinc anys de presó. Puig va anunciar que, a més dels set detinguts -sis durant enfrontaments amb els Mossos i un de matinada-, els investigadors ja han identificat almenys una desena de violents.

Puig va afirmar que els Mossos d'Esquadra estan en permanent contacte amb la Fiscalia, que ha obert diligències per investigar els actes violents. Aquestes diligències es basen en l'article 498 del Codi Penal, que castiga amb pena de presó de tres a cinc anys "els que utilitzin força, violència, intimidació o amenaça greu per impedir a un membre del Congrés dels Diputats, del Senat o d'una Assemblea Legislativa de comunitat autònoma assistir a les seves reunions, o , pels mateixos mitjans, coartin la lliure manifestació de les seves opinions o l'emissió del seu vot".

El conseller va assegurar que ha donat instruccions als investigadors perquè utilitzin tot el temps que necessitin per identificar el màxim nombre de les persones que van intentar impedir, alguns per la força i altres passivament, l'entrada dels diputats a la cambra.

A més d'identificar els que van actuar de manera agressiva, als quals es pot imputar l'article 498, Puig va avançar que els Mossos també intentaran identificar tots aquells concentrats que van mostrar una resistència més passiva contra els diputats, als quals es pot aplicar l'article 494 del Codi Penal, que castiga amb penes d 'entre sis mesos i un any de presó o una multa als que promoguin, dirigeixin o presideixin manifestacions o una altra classe de reunions davant dels Parlaments quan estiguin reunits, alternant el seu normal funcionament.

"No es tracta de gent innocent ni ingènua. Són gent que amenaça i que des de la foscor és capaç d'agredir un invident i que des de la multitud ataca la dignitat dels diputats. Els perseguirem per tots els tipus de delictes que hagin pogut cometre", va insistir.

Accions legals del Parlament

Per part seva, el Parlament català estudia emprendre accions legals contra els "indignats" que van agredir i van coaccionar alguns diputats quan intentaven accedir al Parc de la Ciutadella. La presidenta del Parlament, Núria De Gispert, ha ordenat els serveis jurídics de la cambra que estudiïn totes les possibilitats legals per garantir que aquests fets no quedin impunes i perquè els violents "paguin" pels seus actes.

Al diputat d'ICV Joan Boada li van tacar el cap i la nuca amb pintura vermella, mentre que a l'exconsellera socialista Montserrat Tura també li van pintar una creu negra a la gavardina.

Un altre grup d'indignats va sacsejar el diputat cec de CiU Josep Maria Llop, a qui fins i tot van intentar arrabassar el gos guia, per impedir-li arribar al Parlament, i altres joves també van intimidar la diputada de CiU Annabel Marcos i l'exconseller Ernest Maragall, entre d'altres.

De Gispert, que portarà a discussió aquest informe jurídic dimarts que ve a la Mesa del Parlament, va explicar que hi ha dues possibilitats: que la cambra catalana com a tal "presenti una denúncia" o bé que el Parlament es personi com a part interessada en la causa oberta per la Fiscalia.