Política lingüística

Nova ofensiva per l´oficialitat del català a la Unió Europea

Eurodiputats catalans exigeixen a l'Estat que aprofiti l'adhesió de Croàcia per fer oficial el català a la UE

18.06.2011 | 00:29

Els eurodiputats catalans Ramon Tremosa (CiU), Oriol Junqueras (ERC) i Raül Romeva (ICV) i Maria Badia (PSC) reclamen al govern espanyol que "sol·liciti l'oficialitat del català en les negociacions d'adhesió de Croàcia", si cal, "condicionant" l'oficialitat del croat a la del català.

Així ho han fet palès en un manifest que han entregat aquest divendres a la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, en el qual també demanen a l'executiu català que pressioni l'estatal per aconseguir aquesta fita. I és que, després d'anys de lluita a Brussel·les en què la resposta sempre és que el català no serà oficial si Madrid no ho demana, els eurodiputats veuen que, sols, no poden "anar més enllà".

La Plataforma per la Llengua demana als partits catalans que condicionin, des d'ara i fins al 2013 (any previst per l'entrada de Croàcia), qualsevol suport als pressupostos de l'Estat o al govern de l'Estat en les properes eleccions generals, al compromís ferm i per escrit que el govern espanyol no permetrà l'oficialitat d'una nova llengua a la Unió Europea si el català no és també llengua oficial a tots els efectes. L'entitat diu que la situació d'excepcionalitat que viu actualment la llengua catalana a Europa i que comporta la vulneració dels drets lingüístics i la discriminació per raons de llengua de milions de catalanoparlants "no és justificable".

La Plataforma per la Llengua ha expressat el seu suport a la iniciativa dels europarlamentaris catalans Ramon Tremosa (CiU), Maria Badia (PSC), Oriol Junqueras (ERC) i Raül Romeva (ICV-EUiA) en defensa de l'oficialitat de la llengua catalana a la Unió Europea.

La iniciativa ha conduït a l'aprovació d'un manifest per part del Parlament de Catalunya en què s'insta a demanar al govern espanyol l'oficialitat del català a les institucions europees, aprofitant l'obertura del Tractat que comportarà l'adhesió de Croàcia i l'oficialització de la llengua croata.

Des de la Plataforma per la Llengua es demana unitat d'acció a les forces polítiques catalanes i coordinació entre les institucions catalanes per tal que el govern espanyol demani formalment la inclusió del català com a llengua oficial de la Unió Europea, en el moment que s'obri el Tractat europeu per ratificar la inclusió de la llengua croata.

Segons la Plataforma per la Llengua, aquesta és una "oportunitat històrica" per acabar amb la situació anòmala que viu la llengua catalana a Europa, ja que se situa com a la novena llengua de la Unió Europea en relació al nombre de residents en el territori on és oficial i la catorzena pel que fa al nombre absolut de parlants.

L'exclusió del català a la Unió Europea no només afecta l'ús institucional en aquest estament, sinó que té repercussions en l'activitat legislativa europea que afecten les obligacions en matèria lingüística de la societat catalana.

D'altra banda, el grup parlamentari de CiU al Congrés dels Diputats ha registrat una proposició no de Llei on reclama al govern espanyol que aprofiti les reformes normatives que caldrà fer al Tractat de la Unió Europea i al Reglament de llengües de la CE en motiu de l'adhesió de Croàcia per "aconseguir que el català disposi d'estatus de llengua oficial a les institucions de la Unió".

És una ofensiva coordinada amb la que protagonitzen els eurodiputats de CiU, PSC, ERC i ICV per instar l'Estat a condicionar l'oficialitat del croata a la del català. "Si l'Estat espanyol sent com a pròpia la llengua catalana té una gran oportunitat" afirma el diputat de CiU Jordi Xuclà, que defensarà la proposició al ple del Congrés.

La iniciativa es veurà en ple possiblement al juliol, malgrat que CiU podria introduir el tema a les propostes de resolució del debat de política general de finals de juny. La Federació feia tres setmanes que la tenia redactada però ha esperat que els socis de la UE hagin donat definitivament llum verda a l'adhesió de Croàcia l'1 de juliol del 2013, de manera que el croat esdevindrà també llengua oficial.

Segons Xuclà, aquest és "el moment jurídic i polític oportú" per fer el pas endavant i aconseguir definitivament que el català sigui reconegut. "Demanem al govern espanyol que no ho desaprofiti" i actuï per l'oficialitat de la tretzena llengua de la UE, destaca el diputat, que recorda que l'Estat és avui en dia l'única instància legitimada per fer una petició en aquesta direcció. "A alguns potser els sembla molt difícil d'aconseguir, però cal recordar que fa cinc anys també ho semblava poder parlar en català al Senat", apunta.

El text que es veurà al Congrés recorda que la situació del català a Europa és "especialment preocupant" tenint en compte que hi ha "14 llengües oficials a la UE que tenen menys parlants que el català" i que "fa anys que la societat civil catalana, juntament amb els eurodiputats catalans i el Parlament i el Govern de Catalunya, han posat de manifest de forma persistent i rigorosa el dèficit democràtic que suposa la manca de reconeixement de la llengua catalana".

Aquesta és una ofensiva coordinada amb els representants de CiU, PSC, ERC i ICV al Parlament Europeu, que aquest divendres presenten un manifest a favor de l'oficialitat del català. Ramon Tremosa (CiU), Maria Badia (PSC), Oriol Junqueras (ERC) i Raül Romeva (ICV) recorden que l'oficialitat del català i del croat requereix la unanimitat del Consell i reclamen a l'executiu de Zapatero que condicioni, si cal, l'oficialitat d'una de les llengües a la de l'altra. Tots ells es reuneixen aquest divendres amb la presidenta del Parlament perquè la cambra catalana s'afegeixi al manifest.

Xuclà demana als representants d'aquests mateixos partits al Congrés que votin en la mateixa direcció dels seus eurodiputats, un missatge directe als 25 representants del PSC que s'hauran de posicionar sobre la qüestió.

Catalunya


Qui són les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils?

Qui són les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils?

Els atacs de dijous s'han endut la vida o ferit persones de "més d'una vintena" de nacionalitats

"Mataria infidels i només deixaria els musulmans que segueixin la religió"

"Mataria infidels i només deixaria els musulmans que segueixin la religió"

Així és Moussa Oukabir, el jove ripollès a qui atribueixen la masacre de Barcelona

Tercer detingut a Ripoll relacionat amb l´atac terrorista a Barcelona

Tercer detingut a Ripoll relacionat amb l´atac terrorista a Barcelona

Important desplegament a la capital ripollesa, on segueixen escorcollant habitatges. El quart...


Busquen Moussa Oukabir com a presumpte autor de l´atemptat de la Rambla

Busquen Moussa Oukabir com a presumpte autor de l´atemptat de la Rambla

La Policia busca altres tres ripollesos d'entre 18 i 23 anys relaiconats amb els atemptats - Els...

Els ciutadans dipositen flors i espelmes en record a les víctimes

Els ciutadans dipositen flors i espelmes en record a les víctimes

El lema ´Catalunya, lloc de pau´ aplega barcelonins i turistes al centre de les Rambles

Enllaços recomanats: Premis cinema