Diputats indignats, poble indignat

 10:58  
Diputats indignats, poble indignat
Diputats indignats, poble indignat  

ARGEMIR GONZÁLEZ És trist, molt trist, veure escridassats, pintats, escopits, insultats i perseguits els teus diputats encara que tu no hagis votat a aquell en concret, encara que hagis votat en blanc, encara que no hagis anat a votar. Amb totes les imperfeccions del món, els parlaments són el lloc on se sintetitza l'opinió del poble i no és fàcil imaginar alternatives que siguin igual de viables o que els puguin substituir amb èxit. Fa uns mesos, després de les eleccions autonòmiques, vaig publicar en aquestes mateixes pàgines un article intitulat "Honor als elegits" en referència als diputats i diputades acabats d'elegir on em queixava del poc respecte que es té als nostres representants siguin aquests regidors, diputats o senadors. Per tant ara no em toca defensar-los de nou, perquè ja ho he fet. Aquest article no vol ser un més en la crítica fàcil contra el "poble indignat" sinó tot el contrari, és per dir que els "indignats" tenen raó encara que no sempre ho expressin correctament. En primer lloc, no podem confondre tots els "indignats" amb els "indignats" que ocupen places i carrers, com tampoc podem aspirar a homogeneïtzar tots els "indignats" com si fossin una sola veu, com si tinguessin una sola orientació ideològica. El seu èxit ha estat el d'haver posat al centre del debat polític l'agenda social, marginada fins llavors per una agenda economicista, com si l'economia i les persones fossin dues coses diferents, com si l'economia d'una societat pogués anar bé mentre el benestar dels seus ciutadans va cada vegada pitjor. Les rei?vindicacions dels "indignats" són una enorme bufetada al programa neoliberal tant del PP com el del PSOE dels dos últims anys. La concreció de les reivindicacions dels "indignats" és la segona gran victòria d'aquests, tant pel fons com per la forma. Un moviment assembleari no és fàcil de gestionar però he pogut veure i viure com de bé ho han resolt, fins i tot amb noves formes d'expressar l'aprovació i el rebuig que els ha dotat d'una forta senya d'identitat. Ho vull tornar a destacar: l'organització assembleària de la plaça de Catalunya ha estat modèlica i ben segur que en un futur immediat s'estudiarà en els manuals universitaris. També és un èxit el programa: perquè s'ha aprovat un programa de mínims, perquè és una alternativa al que defensen els partits majoritaris espanyols i catalans, i perquè és realitzable. No estem parlant d'un canvi total, radical del sistema capitalista -cosa totalment desitjable al meu parer- sinó d'un programa que pot ser el mínim comú denominador d'un ampli ventall social que abasta treballadors a l'atur, en precari o amb feina "estable" (com si algú pogués garantir això!), autònoms i petits empresaris arruïnats o no i professionals liberals, és a dir, la immensa majoria de la societat que està interessada a sortir de la crisi amb les mínimes pèrdues possibles del seu benestar, en bona mesura garantit per l'Estat. Perquè el programa "indignat" passa per mantenir els serveis públics de qualitat, per fer realitat el dret constitucional a l'habitatge, per la defensa i millora del medi ambient, per establir un nivell salarial digne, per cobrar més impostos als que més en tenen i per aprofundir en les llibertats i en la democràcia participativa en lloc de la representativa. És un programa transversal socialment i assumible econòmicament perquè els principis que l'inspiren són els de la socialdemocràcia que s'han aplicat a l'Europa occidental des del final de la II Guerra Mundial fins al definitiu triomf del neoliberalisme amb la caiguda del mur de Berlín, i amb noves reivindicacions com les mediambientals i les de la democràcia participativa. Cal dir que tampoc és un programa nou, que la seva major part és l'oferta habitual d'alguns partits que són votats de forma minoritària i que hi ha, per tant, un gruix creixent de ciutadans que es desentenen de les formes polítiques parlamentàries, en un veritable divorci entre "poble" i "política". Això explica que alguns "indignats" a les portes del Parlament no hagin diferenciat els que anaven a votar a favor o en contra de les retallades perquè, per a molts, l'univers polític es redueix a "poble" (nosaltres) i "polítics" (ells). I si els representants dels sindicats s'haguessin presentat a les portes del Parlament, algú dubta que també haguessin estat tractats igual que els diputats? Algú dubta que molts també els consideren "ells" i no part del "nosaltres"? Sobta que una part important del programa "indignat" es dediqui a la millora de la democràcia demanant una modificació de la llei electoral per fer-la més proporcional i per tant més democràtica -en definitiva es tracta de governar persones i no quilòmetres quadrats-, que es manifesti el fàstic pels grans mitjans de comunicació on només hi ha una opinió però expressada de múltiples formes, que s'exigeixi més democràcia dins dels partits i més democràcia directa on els ciutadans decideixin sobre els grans temes de forma vinculant -algú ens ha preguntat per la "Constitució europea"? Totes aquestes reformes i d'altres s'han de fer però els ciutadans - indignants o no - també tenen obligacions. Estem en un sistema imperfecte de democràcia... però és democràcia, i la via més fàcil, correcta i directa per canviar les coses -sense renunciar a expressar-se al carrer- és participant en el joc polític on hi ha una amplíssima oferta electoral que després resulta ser parlamentària o extraparlamentària, majoritària o minoritària. Durant la Restauració borbònica, entre 1875 i 1923, dos partits s'alternaven en el poder mitjançant tota mena de trampes. Mentre la participació electoral va ser escassa el sistema va funcionar, quan aquella s'incrementà va començar a trontollar, quan el poble va votar massivament a favor dels partits republicans en unes "simples" eleccions municipals, la monarquia i el govern de i per a l'alta burgesia va caure i es va proclamar la II República. La història mai es repeteix però el coneixement del passat ens pot servir per evitar errors o per inspirar noves solucions.

  Conegui'ns:  CONTACTI |  CONEGUI'NS |  LOCALITZACIÓ     PUBLICITAT:  TARIFES  
Queda terminantment prohibida la reproducció total o parcial dels continguts oferts a través d'aquest mitjà, llevat autorització expressa de diaridegirona.cat. Així mateix, queda prohibida tota reproducció a l'efecte de l'article 32.1, paràgraf segon, Llei 23/2006 de la Propietat intel·lectual.
Adaptat a la Llei de
Protecció de Dades per


Avís legal
Altres mitjans del grup
Diario de Ibiza | Diario de Mallorca | El Diari | Empordà | Faro de Vigo | Información | La Opinión A Coruña | La Opinión de Granada | La Opinión de Málaga | La Opinión de Murcia | La Opinión de Tenerife | La Opinión de Zamora | La Provincia | La Nueva España | Levante-EMV | Mallorca Zeitung | Regió 7 | Superdeporte | The Adelaide Review | 97.7 La Radio | Blog Mis-Recetas | Euroresidentes | Loteria de Nadal | Oscars | Goya