Víctor Torres, l'històric dirigent d'ERC que va ser secretari general de la Generalitat a l'exili, va morir ahir a la matinada a Lleida a l'edat de 96 anys. El 1980 i el 1984 va ser elegit diputat al Parlament i va ser designat com a senador a Madrid el 1980 i el 1982. Víctor Torres va ser membre de la Joventut Republicana de Lleida, fundada pel seu pare al 1915, i va militar a ERC des de la seva fundació, l'any 1931. L'any 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi. Fonts d'ERC van indicar que Víctor Torres serà enterrat aquest dimarts al matí a la capital del Segrià en una cerimònia civil.

Un dels últims actes públics on va assistir Torres va ser el 19 de març a Barcelona, a la celebració dels 80 anys d'ERC, al costat de l'expresident d'ERC i del Parlament Heribert Barrera, l'actual president d'ERC, Joan Puigcercós, el secretari general d'ERC, Joan Ridao, i el també històric dirigent d'Esquerra Jordi Carbonell.

A l'acte, Torres va desgranar alguns dels moments cabdals per a ERC: alguns feliços, va dir, com el final de la dictadura de Primo de Rivera i l'arribada de la Segona República i altres tràgics, que va veure, com per exemple el tràgic 15 d'octubre del 1940, quan Lluís Companys va ser assassinat. "La meva vida ha estat un llarg idil·li amb el meu partit perquè m'he sentit compenetrat amb l'ideari d'aquells homes iniciadors del partit i parlo sobretot de Francesc Macià i de Lluís Companys", va afirmar l'històric dirigent d'ERC.

Amb anterioritat, el 6 d'octubre del 2010, la Universitat de Lleida va acollir l'estrena del documental "Víctor Torres i Perenya. La grandesa d'un home", un film d'una hora de durada que repassa la vida de l'exdiputat al Parlament i senador d'Esquerra.

Amb Irla i Tarradellas

"Lògicament 95 anys d'existència no es poden reduir a uns minuts i falten coses", va bromejar Torres, que va recordar amb especial satisfacció els set anys que va estar a París al costat dels presidents Josep Irla i Josep Tarradellas. Un altre dels records més destacats,va afirmar, és la Guerra Civil espanyola, ja que va tenir "el coratge d'anar voluntàriament cap al front d'Aragó".

El documental de Torres

El documental fa un repàs de la vida de l'històric militant d'ERC alhora que ressegueix la història de la ciutat i de Catalunya, mostrant diferents períodes de la seva trajectòria política i personal, com ara la República, la Guerra Civil, l'exili a França, la relació amb el seu pare, Humbert Torres, i amb el seu germà, el poeta Màrius Torres, del qual Lleida celebra enguany el centenari del seu naixement.

Torres destaca en el documental etapes que l'han satisfet, com els set anys que va passar a París al costat dels presidents Irla i Tarradellas, lluitant per la permanència de la Generalitat. Però també es refereix a moments difícils, com la tragèdia del seu germà, que va morir al sanatori de Puig d'Olena, "sense haver-li pogut donar una abraçada". "Igual que al meu pare, que tampoc li vaig poder donar perquè no tenia el permís de Franco", va afegir l'històric militant.