L'Audiència de Barcelona ha condemnat el gendre dels Tous Lluís Corominas a pagar 310.000 euros d'indemnització els familiars del lladre al qual va matar d'un tret al desembre de 2006, quan presumptament intentava entrar a robar a la casa dels seus sogres.

En la seva sentència, la magistrada Concepción Sotorra absol Corominas de qualsevol responsabilitat penal en l'homicidi del suposat assaltant, d'acord amb el veredicte del jurat popular que el va jutjar, però li fixa una responsabilitat civil de 310.000 euros per la mort del lladre, quantitat que supera en 40.000 euros la sol·licitada per la Fiscalia.

La responsabilitat civil fixada per la sentència, de la qual caldria descomptar els 150.000 euros que Corominas va pagar a la família del lladre als tres dies de la seva mort, se la repartirien la dona i el fill de la víctima, amb 250.000 euros en total, i els seus dos pares.

La magistrada presidenta del tribunal popular que va jutjar Lluís Corominas subscriu en la seva sentència la tesi de l'acusació particular exercida per la família de la víctima, en considerar que el gendre dels joiers Tous ha de pagar una indemnització perquè seria "injust" que els perjudicats es veiessin privats d'un rescabalament per una conducta errònia de l'acusat.

De fet, el jurat popular va absoldre Corominas en estimar que va actuar en legítima defensa, presa d'una por insuperable que li va fer interpretar erròniament un gest de la víctima com si estigués agafant un revòlver.

En aquest cas, que constitueix l'anomenada legítima defensa putativa, la magistrada considera que el perill generat per la seva acció "no mereix el qualificatiu de permès, com ho seria en el cas que l'agressió s'hagués produït realment i l'acció defensiva estigués emparada per una causa de justificació".

Responsabilitat civil

Segons l'opinió de la jutge, si bé Corominas ha estat exculpat de responsabilitat penal, la seva acció genera responsabilitat civil, ja que seria injust que es negués un rescabalament econòmic als perjudicats per una conducta errònia de l'acusat que no té "cap causa en l'actuar de la víctima".

Els arguments utilitzats en la sentència són els que va esgrimir l'acusació particular, que demanava 400.000 euros d'indemnització, en la vista que la setmana passada va convocar la magistrada per conèixer les opinions de les parts sobre la responsabilitat civil de Corominas.

En l'esmentada vista, la defensa del gendre dels Tous, malgrat que no va reclamar la devolució dels 150.000 euros pagats a la família del presumpte assaltant, va plantejar que no existia responsabilitat civil perquè el propi jurat popular va sostenir en el seu veredicte que Corominas va disparar sense intenció de matar i sense ser conscient de les altes probabilitats de fer-ho.

A aquesta proposició del veredicte dedica la magistrada més d'una pàgina de la seva sentència, en què defensa la "solidesa i coherència" de la sentència del jurat, que va basar la seva absolució en l'aplicació de les eximents de por insuperable i legítima defensa al processat.

La jutge admet que en la conducta de l'acusat concorren tots els requisits del delicte d'homicidi, ja que va realitzar la seva acció amb "ple coneixement del risc que creava", en disparar el vehicle sabent de la presència de dues persones al seu interior i amb una arma de foc carregada i en "perfecte estat de funcionament".

Això no obstant, per a la magistrada, aquest fet no pot desvincular-se del "quadre d'extrema afectació psíquica que els jurats han reconegut a l'acusat fins al punt d'exonerar-lo de tota responsabilitat criminal".

La sentència declara la responsabilitat civil subsidiària de l'empresa CES 21, atès que Corominas era soci i administrador únic d'aquesta quan va actuar contra els dos presumptes lladres, malgrat que després se'n va desvincular.