El 28 de juny del 2010 el Tribunal Constitucional (TC) va emetre la sentència sobre l'Estatut. Invalidava 14 articles i n'interpretava 27 més. Entre altres, deixava fora pilars del text relacionats amb la llengua, la justícia i les competències. L'executiu de Zapatero es va comprometre aleshores a rescatar el contingut que pogués mitjançant la modificació de lleis com l'Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) per permetre, per exemple, la creació dels consells autonòmics de Justícia. Un any després i a les acaballes de la legislatura no ha fet realitat cap d'aquelles promeses, mentre el PP, el Defensor del Poble o Convivència Cívica Catalana aprofiten la sentència per presentar nous recursos.

El govern espanyol ha passat pàgina a la sentència i a la manifestació del 10J als carrers de Barcelona sense modificar el rumb ni posar en marxa les promeses que va llançar precisament per aplacar el malestar a Catalunya en relació amb la sentència. Zapatero s'havia compromès a modificar la LOPJ per rescatar i fer possible el Consell de Justícia de Catalunya, un dels punts que el TC havia invalidat del text, o a permetre l'ús del català a les institucions de l'Estat. No ho ha fet, com tampoc ha fet avançar els traspassos que van quedar pendents al tram final de l'última legislatura del tripartit, amb beques al capdavant.

Mentrestant, el PP, Convivència Cívica Catalana i el Defensor del Poble han aprofitat la lletra petita de la sentència per presentar nous recursos contra la política lingüística de la Generalitat i el Tribunal Suprem ha sentenciat sobre aquesta mateixa base. Els populars i la Defensora van recórrer al TC contra el Codi de Consum i la Llei del Cinema i Convivència Cívica Catalana va presentar un recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra els reglaments d'ús del català a les institucions. El Defensor també va recórrer contra la Llei d'acollida de Catalunya que fixava el català com a llengua prioritària d'immersió.

Un any després de la sentència, el Tribunal Constitucional també ha viscut la dimissió de tres dels magistrats que actuen amb el mandat caducat -juntament amb el del desaparegut Roberto García Calvo-, Eugeni Gay, Elisa Pérez Vera i Javier Delgado, per forçar la renovació. En la seva carta de dimissió -rebutjada pel president Pascual Sala- el magistrat català Eugeni Gay va assegurar que se sentia part d'un tribunal "segrestat" i va recordar que la sentència de l'Estatut es va aprovar amb els quatre magistrats nomenats pel Senat amb el mandat caducat.

L'aniversari coincideix també amb l'últim debat de política general de la legislatura que comença aquest dimarts al Congrés dels Diputats. Serà el sisè enfrontament i l'últim entre Zapatero i Rajoy. El PP hi arriba enfortit després d'unes eleccions autonòmiques a Catalunya i municipals a tot l'Estat que li han reportat excel•lents resultats. Rajoy té sobre la taula enquestes que li auguren una àmplia majoria absoluta i que confirmen -com ha passat el 28-N i el 22-M- que el procés de l'Estatut no ha restat vots al PP català. Per contra, dirigents del PSOE admeten obertament que el procés estatutari els ha fet mal a les urnes.

Zapatero s'enfronta aquest dimarts a Rajoy però també amb els portaveus de les tres formacions catalanes que batallat a Madrid per rebaixar la retallada: CiU, ERC i ICV. El portaveu de CiU al Congrés i president de la delegació catalana a les bilaterals, Josep Antoni Duran i Lleida, centrarà bona part del seu discurs en demanar a Zapatero que accentuï les reformes econòmiques, però també reclamarà que compleixi els seus compromisos respecte a Catalunya.

Els portaveu d'ERC, Joan Ridao, també retraurà en la seva intervenció de dimecres que Zapatero que hagi sumat un altre incompliment a la seva llista. Ridao lamenta que tot i les declaracions de "bones intencions" per part del president espanyol, el seu executiu no hagi fet efectius els passos per recuperar cap dels trams retallats.