Basada inicialment en només informacions del mateix partit, l'exposició periodística de l'abandó de CDC per part de l'exdiputat gironí López de Lerma deixa mal gust de boca. Pel que sé, s'ha volgut fer-ho passar per una expulsió - sense ni precisar-ne el motiu - quan tot indica que hauria estat una baixa voluntària.
Aspectes importants són deixats de banda. Hi havia un expedient obert? Si és així en quina data? S'havia pronunciat la comissió de conflictes? Quin article dels estatuts de CDC podria haver estat violat? Quina havia estat la resposta del sis vegades cap de llista per Girona a les imputacions presumptament formulades?
Hi ha un tema de dates i de procediments que causa esgarrifança. Fins i tot es podria formular un dubte encara més important: Resultaria que discrepar intel·lectualment -com ho feia López de Lerma- seria més greu que haver estat enxampat en greus casos de corrupció, com ha passat amb altres antics i no tan antics dirigents de CDC. S'hi pot afegir que el passat gener Artur Mas va designar director general de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball Ramon Bonastre Bertran, que havia estat condemnat en sentència del tot ferma per "malversació de cabals públics".
A més, Ramon Bonastre, va ser abans director general d'Emergències de la Generalitat, sota Jordi Pujol. Per tant, fou responsable dels bombers de la Generalitat, amb dubtes sobre quina va ser la "qualitat en el treball" en la gestió dels camions de bombers dits "egipcis", dissenyats per circular pels deserts d'aquell país. Aquí hi va haver la base de la mort de dos bombers. Tot va ser exposat en primícia en aquesta col·laboració, el passat 13 de març.
En temes greus que afecten militants i dirigents de CDC mai no es va voler fer tanta sang. L'analogia i l'equivalència de les sancions no són cabòries periodístiques, sinó conceptes jurídics molt seriosos, emparats legalment i jurisprudencialment. Per sort amb criteris absorbents, és a dir d'abast ampli. CDC, que tan sovint, ai las, ha hagut d'invocar la presumpció d' innocència ara hauria de ser més curosa amb la presumpció d'honorabilitat de Josep López de Lerma.
Certament els partits han de mantenir una certa disciplina. Però si n'hi ha massa incrementa un mal que ja està prou arrelat a casa nostra, consistent que els partits, en no tenir debat intern, han deixat de crear nous i bons dirigents.
No es tracta de cap qüestió trivial. En efecte, una de les pitjors maldats del comunisme consisteix que els partits que s'identifiquen amb aquest totalitarisme estan organitzats en base al que ells anomenen el "centralisme democràtic". Hauria de rebre el nom de "tirania piramidal". En la pràctica, els de dalt decideixen i els de baix només podem dir amén. Històricament, el rebuig d'aquesta forma organitzativa va ser una gran distinció entre comunisme i socialdemocràcia, i no dic res respecte als partits liberals, on crear i mantenir corrents interns és un dret.
S'escau recordar que CDC en el passat fou considerada, almenys sobre el paper, com un front. Una prova evident, però poc recordada, és que UDC va arribar a estar integrada dins de CDC. La cosa va durar poc, perquè en la realitat l'única definició real de CDC és que és un partit pujolista. És a dir, una eina que, des dels seu naixement al dia d'avui, està només en mans de Jordi Pujol.
El cas de l'exdiputat gironí López de Lerma no desmenteix aquesta apreciació immanent. En efecte, fonts gironines serioses em diuen que fa un grapat de dies que López de Lerma havia enviat a Artur Mas una carta per donar-se de baixa del partit. Les fonts afegeixen que Mas li hauria contestat, també per escrit, en forma molt correcta i educada. Hauria estat des de l'entorn del president de la Generalitat in pectore, és a dir Oriol Pujol, que s'hauria volgut obrar com ara s'ha dit a la premsa que s'ha obrat.
En cas de ser així, Pujol fill hauria heretat un defecte, entre altres, del seu pare. En efecte, jo sé com em va costar que Pujol pare acceptés que jo dimitís, dimitís i dimitís (ho escric tres vegades) del lloc que, per vergonya meva, ocupava a TV3. Certament, Pujol pare mai no ha gosat dir amb la boca oberta que ningú m'hagués cessat. Encara hi ha tribunals i ens hi hauríem vist. Però quant a insinuar-ho no dic res només perquè és difícil de provar. O sigui que si utilitzem el recurs jurídic de l'analogia, també augmenta la presumpció favorable al sis vegades diputat per Girona i sis anys vicepresident del Parlament espanyol, López de Lerma. Quant a les analogies respecte a CDC tothom pot usar la seva ciència o la seva consciència. O bé rellegir retalls de diari.
