La desclassificació dels aeroports de Girona, Reus i Sabadell ha quedat de moment aparcada pel dèficit que podria suposar una transferència i obrir la porta a un model de gestió "autònoma". Així es va acordar ahir a la Comissió Bilateral on Govern i Estat també van decidir que les institucions catalanes disposaran de cinc dels nou membres de la societat de "control" del Prat que entre altres definirà les línies estratègiques i el contracte programa. A més, Alguaire podrà rebre vols extracomunitaris. Govern i Estat també van acordar liquidar 759 milions a del finançament del 2008 en infraestructures i transferir a la Generalitat la titularitat de 150 immobles sanitaris. També hi va haver acord per signar un conveni de beques.

Tot plegat ho va anunciar el president de la part catalana de la Comissió Bilateral, Josep Antoni Duran i Lleida, i el vicepresident de Política Territorial, Manuel Chaves, després d'una reunió que va durar una hora i mitja on, per la part catalana també hi van ser presents la vicepresidenta Joana Ortega, el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, i el secretari general de Presidència, Francesc Homs. Duran va expressar la seva "satisfacció moderada" pel resultat d'una trobada que va tenir lloc dos anys després de l'última (juliol del 2009) i que es va produir al tram final de la legislatura.

A la reunió es va acordar constituir un grup de treball per a una gestió "autonòmica i individualitzada" dels aeroports de Girona, Reus i Sabadell mitjançant un procés de creació de societats semblants a la del Prat. Malgrat que la Generalitat sempre ha reclamat la desclassificació dels tres aeroports com a infraestructures d'interès general per poder-ne assumir les competències, Duran i Lleida va apuntar que en aquests moments aquesta no és una opció viable a causa de l'increment del dèficit que suposaria, d'aproximadament 250 milions.

Duran va explicar que actualment aquest dèficit el capitalitza AENA, però si els aeroports passessin a mans del Govern figuraria als comptes de la Generalitat de Catalunya.

"S'entén que la desclassificació d'aquests aeroports seria tant com assumir el dèficit que puguin tenir. No desistim d'algun dia assumir la titularitat, però és evident que avui existeix un inconvenient i optem per la solució de gestionar autònomament aquest aeroports amb una participació determinant per part de les administracions catalanes", va afirmar Duran i Lleida.

Aeroport del Prat

A la reunió també es va acordar que les institucions catalanes tindran una "posició determinant" de cinc membres contra quatre a la societat de "control i vigilància" que haurà de definir les estratègies bàsiques de l'Aeroport del Prat, malgrat que no tindrà a les seves mans les competències de la gestió -que aniran a mans privades- ni podrà incidir en el procés de licitació perquè aquesta societat es constituirà "en paral·lel" a l'adjudicació de la gestió de l'aeroport per part del govern espanyol.

En concret, dos dels membres de la societat de "vigilància" seran nomenats per la Generalitat, un per l'Ajuntament de Barcelona, un altre pels ajuntaments del Prat, Sant Boi i Viladecans, i el cinquè pels agents econòmics. Els quatre restants seran d'AENA. El vicepresident Chaves va afirmar que d'aquesta manera es dóna compliment al mandat del Congrés que reclamava una "posició determinant" per a les institucions catalanes.

Vols extracomunitaris

Un altre dels acords destacats és el permís per a l'Aeroport de Lleida-Alguaire de rebre vols extracomunitaris. L'executiu espanyol signarà el decret a l'últim consell de ministres del mes de juliol. D'aquesta manera Lleida podrà rebre vols procedents de països que no estiguin a la zona Schengen, com per exemple Rússia, on es busca un mercat per al turisme d'esquí que tot just prepara la temporada. Un cop s'aprovi el decret caldrà posar en marxa els canvis necessaris perquè l'aeroport tingui caràcter fronterer.

D'altra banda, Estat i Generalitat també van acordar liquidar 759 milions d'euros en infraestructures pendents del 2008. Josep Antoni Duran i Lleida va explicar que s'arriba a aquesta quantitat en base al mètode càlcul del govern tripartit que l'actual executiu català "no comparteix". "És evident que acceptem aquesta quantitat perquè ja figura al projecte de pressupostos de la Generalitat", va explicar.